skip to Main Content
“M’agrada Que La Música Sigui De Qualitat, Real I Que Tengui Essència”

“M’agrada que la música sigui de qualitat, real i que tengui essència”

Sus Mateu (Manacor, 1984) és un entusiasta de la música i ha escrit a publicacions com Notodoesindie.com i TomaJazz.com. Sota el nom de No hi ha temps organitza concerts de petit format tocant tot tipus de gèneres musicals. Parlam amb ell sobre la seva passió per la música. música.

D’on surt aquesta passió per la música?
La meva història és curiosa perquè ni la família ni els amics han tengut mai cap interés per la música i això per jo era una mica frustrant perquè no ho podia compartir amb la gent que m’envoltava. Per molt que insistia no hi havia manera que els agradàs. Tot i així, jo escoltava música de tot tipus i amb els anys vaig anar posant filtres.

En aquest sentit ets molt eclèctic, no?
Sí, sempre he escoltat música molt variada. Record de petit escoltar cintes dels Beatles, passant per Extremoduro i alhora també les Spice Girls perquè sonaven per la ràdio… Sempre m’ha agradat molt investigar sobre la música.

Quins grups destacaries ara mateix?
És difícil perquè vaig canviant molt però locals destacaria Carloscar, Jorra i Gomorra, Go Cactus, Da Souza o Miquel Serra i nacionals diria Ayax y Prok, Arizona Baby, Ferran Palau, Putochinomaricón, Dano o Nathy Peluso… D’internacionals Radiohead, Michael Kiwanuka, Massive Attack o Portishead per dir-ne alguns.

Ets molt nostàlgic del vinil? En tens molts?
No compr mai cap disc en format cd. La màgia que desprèn un vinil no la té res més, fa que estiguis més pendent. En dec tenir uns 300 a casa.

Per què decideixes crear No hi ha temps?
Feia estona que tenia ganes de fer un concert i vaig pensar, per què no? No deu ser tan complicat! Em vaig posar en contacte amb la gent d’Altraveu i vàrem posar en marxa el primer concert, el Manacor Jazz i a partir d’aquí ja no m’he aturat.

Quins són els principis i la manera de funcionar?
Jo tenc una cosa claríssima: vull projectes propis. Amb tots els meus respectes, cap als grups de tribut, a mi no m’interessen. Jo vull que els grups s’expressin i aquest és l’objectiu principal. També m’agrada que la música sigui de qualitat, real i tengui essència i em guio pel que vaig escoltant.

I fas feina tot sol. Com ho dus?
Molt bé, pas molt de gust. Du feina però també pens que així puc fer el que jo realment vull i dur els grups que a mi m’agraden. Així i tot sempre he tengut ajuda.

Quant a finançament, com ho fas?
Finançament zero. Només el Jas Jazz, que el paga l’Ajuntament, tota la resta és autofinançat.

I en treus doblers?
Del primer concert no vaig voler, no pretenia cobrar. Amb la resta de concerts sí que he tret una petita quantitat, la qual torn a invertir en els següents concerts. Vaig fent una mica de calaix per poder dur grups que per ventura siguin una mica més cars. I si un dia guany qualque cosa, ho invertiré en vinils!

D’on ve el nom?
És una anècdota d’un company de l’institut, que em va escriure aquesta frase a l’agenda però a més parla també d’una ironia: sempre diem que no hi ha temps però sí que n’hi ha si un vol.

En els darrers concerts estàs apostant pels grups locals. Hi ha una filosofia darrere?
Sí però no és exclusiu, també m’agradaria molt dur grups de fora. És cert que hi estic apostant perquè la música feta aquí m’agrada molt, hi ha una col·lecció interminable, sobretot de grups de Manacor. El gran problema és que no hi ha llocs de qualitat per fer un concert.

Et volia demanar per això precisament: què passa amb els locals de concert a Manacor?
Ho vull reivindicar completament: no hi ha espais on fer concerts a l’aire lliure, a no ser que sigui a la plaça del Mercat. Ara gràcies a Can Lliro hi haurà una sala en condicions però és necessari que hi hagi més llocs a l’aire lliure on fer un concert i on no hi hagi d’intervenir l’Ajuntament. Renou Col·lectiu, Altraveu, Xítxeros o jo mateix no tenim opcions a l’hora de fer concerts de qualitat. És increïble que hàgim arribat a 2019 sense una sala de concerts a Manacor

Tu t’has trobat en aquesta situació, no?
Sí, amb el Manacor Jazz ja vàrem tenir un gran problema: vàrem voler fer un conert al pati de Na Camel·la i ens varen dir que no es podia fer, venent alcohol i fumant. I pot ser que la llei ho digui però no té sentit. Una lletra de Salvatge Cor ho resumeix: “tancat dins la norma no canvies de forma, tancat dins la forma no canvies de norma. Fins i tot m’han telefonat de l’organització del Mobo Fest, quan no trobava llocs per oferir-me un espai a Sant Joan. Un poble tan petit fa un festival increïble i aquí ni es contempla.

Vares començar amb jazz i has evolucionat cap a altres estils. És per qualque motiu en especial?
No. Som molt eclèctic, no tenc un gust musical definit: si una música m’arriba, m’arriba. Vaig començar amb el jazz perquè va ser una època que hi estava molt ficat, escrivia articles i ressenyes de discs i estava molt xopat..I ara m’ha donat més pels grups locals. No vull seguir cap norma.

Ja tens totes les entrades venudes pel proper concert. Un èxit, no?
Un èxit total. Passava un poc de pena perquè el preu de Go Cactus és més elevat de tot el que havia dut fins ara… Si no funciona ho he de posar jo de la meva butxaca! Jo no pretenc convertir-me amb un Trui Espectacles, és un hobby però m’agrada que funcioni.

T’agradaria dedicar-t’hi?
No és la meva pretensió ara mateix, tant de bo pogués! Però ho veig molt complicat. Vaig passa a passa. Per exemple, els Go Cactus han anunciat el principi de la seva gira i vaig al·lucinar perquè Manacor es troba entre ciutats com Barcelona, Madrid, Londres o Lisboa.

Quins plans de futur té No hi ha temps?
Un pic he fet un concert, acab esgotat i m’agrada estar un o dos mesos sense pensar-hi, fins i tot desconnectar de les xarxes socials. Després d’un temps ja torn a tenir ganes d’organitzar qualque cosa nova: ara pens en grups de Palma o de fora de Mallorca però és complicat pels preus.

T’agradaria afegir res més?
Sí. M’agradaria que la gent tengués curiositat per descobrir coses noves, perquè això s’està perdent. Crec que a tothom li agrada trobar coses noves però a vegades ens fa peresa. A vegades em deman: on és la curiositat? Tenc la impressió que la gent està perdent les ganes d’investigar.

Back To Top
×Close search
Search