skip to Main Content
“M’agrada Trobar Un Aliment Que Surt De La Terra I és El Més Natural Que Pots Menjar”

“M’agrada trobar un aliment que surt de la terra i és el més natural que pots menjar”

Toni Sureda (Manacor, 1981) és mestre d’escola i aficionat al món dels bolets des de ben petit. En parlam amb ell.

D’on et ve aquesta afició?
La meva mare és d’Artà i ella des de nina ja anava a cercar esclata-sangs amb el padrí. Ella va fer el mateix amb jo: m’hi menava i ho he mamat des de nin. Aquesta branca artanenca és l’arrel d’aquesta afició. Allà, dins cada família hi ha un cercador d’esclata-sangs i en canvi a Manacor és més difícil trobar gent que en cerqui. Imagin que l’entorn d’allà, proper a les muntanyes és més propici.

Quan sols anar-hi?
La temporada sol ser durant octubre, novembre i desembre però sempre depèn de la meteorologia, si plou prest o no. Les condicions perquè hi hagi bolets són dues: que hi hagi humitat i que després no faci molt de fred. Perquè un any sigui bo ha de ploure durant la primavera i també durant la tardor. L’any passat, per exemple, va ser un any extraordinari.

Què és el que més t’agrada de cercar esclata-sangs?
És una afició que m’agrada molt: m’espaia. Tens la sensació de sentir-te lliure, pots desconnectar i anar a caminar per la garriga, tot sol o acompanyat. També m’agrada trobar un aliment que surt de la terra i és el més natural que pots menjar avui en dia. Després de cercar el bolet, quan ets a casa els has d’intentar conservar i tot això també és un altre món: assecar-los, empotar-los, congelar-los… Crec que tot el procés és com un ritual.

I quins són els teus preferits?
L’esclata-sang és el bolet per excel·lència però tal vegada em quedaria amb el picornell, pel fet que són uns bolets excel·lents i tenen la virtut que no es corquen i aguanten més. Crec que a part d’esclata-sangs hi ha una gran varietat de bolets que són bones i que no són conegudes. Jo moltes vegades venc amb el senalló ple perquè conec d’altres varietats, una mica més enllà.

Quines diries que són les dificultats d’un cercador?


La primera és la dels espais on anar a cercar-los, que s’han vist reduïts. Record que quan era més jove podia anar a moltes finques que ara s’han tancat amb paret i reixes, pel fet de ser privades. Així i tot, encara hi ha espais públics on poder anar.

Creus que hi ha un abús per part de la gent que va a cercar-ne, a l’hora de collir?
Jo crec que passa més a la part del Principat però a Mallorca no ho he percebut. Segurament hi ha més cercadors ara que fa vint o trenta anys però pels espais on jo vaig, no tenc sensació de massificació.

Supòs que no voldràs dir on són els agres…
És el típic secret dels esclata-sangers. Es parteix de bon matí, sense avisar a ningú. Per això veus molta gent que cerca esclata-sangs tot sol i quan et demanen on es fan respons que “a la muntanya” o “a la garriga”. La gent ho té molt gelós: sempre ha estat així i ho continua essent.

Back To Top
×Close search
Search