skip to Main Content

Mai no he estat als Guiamets

I això que n’he vist l’indicador moltes vegades, en tornar de la Terra Alta i la Ribera d’Ebre, a la carretera que puja cap a Falset. Sempre que n’he passat he pensat en Neus Català i Pallejà, que hi va néixer l’any 1915. Ara fa més d’un any que va morir amb 103 anys, que no està gens malament, sobretot per una dona que va sobreviure a la guerra d’Espanya, l’exili, la Resistència contra els nazis i els seus col·laboradors del govern de Vichy, per acabar al camp d’extermini de Ravensbrück. Neus Català contra qualsevol pronòstic aconseguí sobreviure al camp, segons ella perquè en tenia ganes i perquè estaven organitzades i determinades a sortir-ne.
El passat 7 de maig es compliren 75 anys de l’alliberament del camp d’extermini de Mauthausen, aquest formava una mena de gran superfície de l’assassinat juntament amb Gusen. Em tornà a remoure la idea de qualque altra vegada deixar anar la pressa i aturar-me finalment als Guiamets, veure les vinyes, les oliveres i els ametllers que encobeïren el paisatge de na Neus Català, visitar el barranc del Coll de l’Euga o el celler cooperatiu, que es devia començar a bastir quan ella hi va néixer.
Em vengué al cap també la sorpresa que vaig tenir en llegir el llibre de Montserrat Roig, Els catalans als camps nazis. No me’n podia avenir que entre els deportats i morts als camps de Mauthausen, Gusen, Dachau, Ravensbrück, també hi hagués menorquins, eivissencs i mallorquins. Roig n’havia descobert fins a 27, i n’havia detallat en uns apèndixs, com a la resta de deportats, el lloc on havien estat traslladats, la data, el número de pres, la data i el lloc de la mort, sense oblidar una dada molt important, el nom de qualque familiar del deportat amb l’adreça on vivia en el moment de la redacció del llibre. Una bona medecina per a qualsevol incrèdul o per als interessats en amagar i oblidar aquests fets. No fa gaire un homeniqueu de la faràndula política local ha qualificat de nazi un partit molts de membres del qual moriren als camps nazis. El mateix partit que comptà entre els seus dirigents el president Lluís Companys i Jover, lliurat per la Gestapo nazi a la policia espanyola, en part per les gestions del simpatitzant nazi Ramon Serrano Sunyer, de pare tivissenc i mare gandesana, el mateix que amagava els seus orígens escrivint el seu cognom amb la peculiar forma Súñer.
D’ençà del llibre de na Roig, hi ha hagut molta recerca, encara en manca, i s’ha fet més llum sobre els deportats illencs. Els 27 illencs trets a la llum per la tasca impagable de na Montserrat Roig, han esdevengut 71 a les publicacions més recents (Antoni Pons Melià o Xico Lluy). Hi ha un manacorí que no apareixia al llibre pioner de na Roig. Aquest home es deia Joan Amer Vendrell. Era nat a Manacor el 8 de febrer del 1897, degué passar els Pirineus el 1939 i fou detingut per la policia francesa, sembla que primer a Perpinyà i més endavant a Fort du Hâ, castell situat a Bordeus, que fou utilitzat per a la detenció de presos polítics pel règim col·laboracionista de Vichy. S’hi hostatjaren a la força resistents com Louis Rothschildt, assassinat per milicians nazis francesos; o la resistent belga, Andrée de Jongh, creadora de la xarxa belga de resistents coneguda com a Comète. No sé si cap d’ells coincidí amb en Joan Amer, sí que ho feu l’eivissenc Antoni Planells Bonet. Sí que sabem, però, que Amer arribà a Dachau el 28 d’agost del 1944, on li posaren el número 94.193. Era molt important, en el procés de destrucció dels deportats, reduir-los a la condició de coses numerades, res de noms. També sabem que no en va sortir i que hi degué ser assassinat a la darreria del 1944 o la primeria del 1945.

Sebastià Vidal-Joan (sebastiadaurat@yandex.com)

Back To Top
×Close search
Search