skip to Main Content

“Manacor és el poble d’en Nadal, d’en Bernat Nadal”

[pullquote] El poeta i escriptor Bernat Nadal va rebre el Reconeixement de Mèrits
[/pullquote]

 

Divendres passat al Teatre de Manacor va tenir lloc el lliurement del Reconeixement de Mèrits d’enguany, que va recaure en la persona de Bernat Nadal, escriptor i poeta manacorí.
L’Escola Municipal de Mallorquí i l’Ajuntament de Manacor decidiren guardonar Nadal per la seva aportació a la difusió de la llengua i cultura catalanes. Aquest guardó, que s’atorga d’ençà del 1976, ha reconegut, en passades ocasions, persones com Francesc de Borja Moll, Miquel Àngel Riera, Guillem d’Efak o Marià Villangómez.
Molta de gent del món de la cultura va acudir a l’acte, així com representants municipals, familiars, amics i coneguts del guardonat. Dels diferents parlaments que vàrem sentir al llarg del vespre, el primer va ser el del padrí escollit per l’homenatjat, el també poeta, menorquí, Ponç Pons. Malauradament, per problemes personals, Pons no va poder acudir a l’acte, però el discurs que havia preparat va sonar en boca de l’actor Joan Miquel Artigues. Ben aviat va aconseguir la complicitat del públic: “Quan qualcú comenta: ‘Manacor és el poble d’en Nadal!’ Jo pens: ‘I tant que sí! D’en Bernat Nadal.’” Pons va explicar per què havia acceptat la proposta de ser-ne el padrí, perquè es tractava: “d’un poeta que admir literàriament, i d’un home, una persona, que estim humanament.’” Va fer un repàs de la seva vida, començant per la infantesa: “En Bernat, de petit, va anar a escola amb unes monges que ara són les Benedictines on, miracle i anomalia, la llengua vehicular era el català i el llibre de doctrina que empraven (llavors ja s’adoctrinava) hi estava subversivament escrit. Val a dir que el Rector de l’Església Gran (Déu el tengui allà on és), a sa processó del Corpus els feia desfilar els darrers, com a càstig, perquè només se sabien el catecisme en mallorquí.” També va repassar la seva obra, i va acabar amb un ampli reconeixement: “Enhorabona a Manacor per tenir ciutadans com ell, gràcies a l’Escola de Mallorquí per saber-ho reconèixer i per la feina que feis, i a tu, Bernat, gràcies pel teu testimoni i pels teus versos.”
Seguidament va pujar a l’escenari el guardonat, que pràcticament abans de començar el seu parlament ja va provocar els aplaudiments del públic, amb les següents paraules: “M’haureu de permetre que abans de celebrar aquesta nit de festa dediqui un record a aquelles persones que, per estimar la democràcia, la llibertat d’expressió o la seva cultura (que és la nostra), es veuen perseguides, denigrades o empresonades.”
Seguidament va tenir agraïments per Ponç Pons, per Joan Miquel Artigues, per Roger Pistola i Salvador Miralles, que posarien la nota musical a l’acte i per a tots els assistents: “per fer costat a la nostra llengua: som un petit país, que no té estat propi i depenem de la voluntat d’una gent que té una cultura diferent i que viu a mil kilòmetres.” De la mateixa manera va voler “retre un personal homenatge a tots els estaments de l’Escola de Mallorquí (al Professorat, al Ple i a l’Ajuntament)” i va recordar “quan va néixer l’Escola i com va succeir” i que “molta de gent va empènyer perquè a Manacor es fessin classes de llengua catalana.” I perquè “Són molts, idò, els anys de mantenir aquesta lluita incansable i pacífica, que s’ha de personalitzar amb la gent que ha contret el compromís d’escriure (i parlar) en la seva llengua, des de tots els estaments” va fer una demanda: “El professorat de l’Escola de Mallorquí, pel seu compromís amb la llengua catalana, mereixen que l’Escola –que és la reial acadèmia manacorina- dugui el nom de Català.”
Nadal també va tenir paraules d’agraïment pels escriptors manacorins que el precediren i per la seva família; i de reconeixement pels immigrants: “A nosaltres ens pertoca obrir-los les portes de l’idioma i de la integració, i considerar-los els nous mallorquins perquè, sense renunciar a la seva cultura, assumeixin la nostra. Estic segur que un dia, aquesta gent nouvinguda, salvarà la llengua i el país.” La batlessa Catalina Riera li va fer entrega de l’escultura de Llorenç Ginard. La nit va acabar amb l’actuació poètica musical de Salvador Miralles i Roger Pistola.

Back To Top
Search