skip to Main Content

“A Manacor hi ha molta vida artística, però no és visible”

[pullquote] Antònia Llodrà (Porto Cristo, 1973) és esteticista. Reconeguda pel seu activisme social a Porto Cristo ha desembarcat aquesta legislatura a l’Ajuntament de Manacor de la mà d’AIPC. Dins l’equip de govern, a banda de la delegació de Turisme també és responsable de l’àrea de Cultura. En aquesta entrevista analitza l’estat de la qüestió a Manacor dins l’àmbit de les arts plàstiques.
[/pullquote]

Quin diagnòstic fas de la vida artística a Manacor, tant en l’àmbit públic com en el privat?
A nivell de Manacor hi ha molts d’artistes, però fan feina molt a nivell individual. El fet que no hi hagi sales d’exposicions privades ha provocat que molta d’aquesta gent hagi hagut de crear espais on mostrar la seva obra, ja sigui individualment o en petits col·lectius. Hi ha molta vida artística, a Manacor, però no és visible. Des de l’Ajuntament hem intentat donar una mica d’obertura a aquest problema. En primer lloc, amb el conveni amb el complex S’Estació, amb l’objectiu de poder disposar d’un espai més des de l’Ajuntament per dur a terme les exposicions. Una de les meves primeres idees era treure l’art al carrer, perquè la gent veiés el que hi havia. Hem potenciat el Premi Ciutat de Manacor d’Arts Plàstiques. I de cara a l’any que ve ja tenim la temporada d’exposicions molt tancada. Amb aquestes exposicions hem donat pas a pintors i escultors de Manacor perquè puguin mostrar la seva obra.

Has parlat al principi d’individualitats…
Sí, Manacor té moltes capelletes individuals. Una de les funcions nostres des de l’Ajuntament és ajuntar-los per poder fer feina col·lectiva, de tots, perquè aquesta capacitat creativa és un patrimoni que tenim tots els manacorins.

Com expliques aquesta minva, fins a la desaparició total, de les galeries d’art?
Potser hi ha un motiu econòmic, la crisi econòmica ha fet que la gent no invertesqui en art. La persona que es dedicava a la galeria com a amateur ho ha pogut mantenir un cert temps, però si és com a negoci, acaben tancant. Les galeries desapareixen a molts de llocs, no sols a Manacor.

De quins espais disposa l’Ajuntament per dur a terme aquesta temporada d’exposicions de què parlaves?
Tenim la Torre de Ses Puntes, la Torre dels Enagistes i l’Estació. Havíem parlat amb artistes per fer-ne una dins el Claustre. Però això implicava tenir-la oberta un moment determinat i després haver de retirar-la el mateix dia. És el mateix que ens passa amb l’exposició d’art que feim al carrer.

Deus haver mantengut nombrosos contactes amb artistes, per preparar les exposicions de la temporada que ve. Què n’has tret?
La majoria reclamen la visibilitat, tornar a tenir contacte amb la gent de Manacor i que nosaltres siguem el vincle que els retorni aquesta visibilitat. I també reclamen espais.

Pobles molt més petits que Manacor tenen una nit de l’art. I aquí, tot i disposar de tants de creadors, no hem estat capaços d’organitzar-la. Preveus un esdeveniment d’aquestes característiques?
Sí, tenint en compte com és de gran Manacor podríem tenir perfectament una nit de l’art. Com més petit és un poble més fàcil és convèncer la gent perquè acudeixin a les crides. Tot i que la idea inicial de les nits de l’art s’ha desvirtuat, sí que veig possible, com et deia, que en facem una a Manacor. De fet, m’hauria agradat fer-la dins enguany… De cara a l’any que ve miram de fer-ne una.

Quina ha de ser la relació entre l’art i el poder? Hi ha una sensació de prostitució quan s’aproximen massa…
No m’agrada parlar en termes de poder. L’administració pública som tots. Jo som la mateixa de fa dos anys a ara i esper continuar-ho sent. El primer de tot que hem de tenir és una comunicació clara i transparent. No em sap gens de greu que ningú vengui a dir-me que no li hem dit res per exposar. Tenim unes directrius i uns criteris, i escoltam tothom. La idea és que l’Ajuntament escolti les diferents propostes. Entenc que la relació que hi pugui haver entre poder privat i artista pugui condicionar el fet creatiu. És allò de saber que vendràs més quadres o més obres si els fas d’aquella temàtica o d’aquella tècnica, o d’aquella sèrie. A nivell administratiu nosaltres no demanam això.

Qui ha de liderar la nit de l’art?
Si feim feina és per crear una nit de l’art conjunta, que siguin els mateixos artistes els qui vulguin mostrar les seves coses als seus espais, i l’Ajuntament és el qui ha de fer els contactes per poder trobar espais privats d’exposició. Sé cert que hi ha moltíssima de gent disposada a obrir espais tancats molt interessants. La intenció que tenim des del departament de Cultura és acostar els artistes al poble i a l’administració pública i viceversa.

Quina feina pot fer l’Ajuntament per projectar a l’exterior la feina dels nostres artistes?
He tengut contactes amb altres ajuntaments per poder itinerar les exposicions que faran els altres artistes aquí.

Back To Top
×Close search
Search