skip to Main Content

Manacor recorda l’escriptor, músic i activista cultural Guillem d’Efak i celebra l’edició de la seva obra poètica completa

“En aquesta època en que els escriptors s’eclipsen i, amb el temps, es van esvaïnt, ens trobam en cas invers amb d’Efak, que ha passat de ser enyorat i mitificat”, explicà el poeta Bernat Nadal, que fou amic de Guillem d’Efak i s’ha encarregat de fer el pròleg del llibre que recull tots els poemes de d’Efak. Ell, juntament amb l’escriptora manacorina Maria Antònia Oliver; el catedràtic de Filologia Catalana a la Universitat de les Illes Balears Joan Mas i l’editor Gracià Sánchez esbossaren els trets més característics del personatge que era Guillem d’Efak i de la seva obra poètica.

El públic, a més, va poder gaudir d’alguns dels versos que va escriure Guillem d’Efak gràcies a les lectures i els poemes musicats que interpretaren músics, actors i poetes. Tomeu Matamales, Pep Alba, Joan Gomila, Jaume Gomila o Antoni Riera s’encarregaren de posar veu i música als poemes de Guillem d’Efak. Cançons i rapsòdies que varen constituïr la part més desenfadada de l’homenatge que se celebrà divendres al Claustre de Sant Vicenç Ferrer de Manacor.

L’acte, que organitzaren conjuntament l’Ajuntament de Manacor, la delegació de Manacor de l’Obra Cultural Balear i l’editorial El Gall, comptà amb un nombrós públic interessat en acostar-se a la figura de d’Efak. Des de l’Ajuntament la regidora de Cultura, Antònia Llodrà, agraí “l’esfoç que han fet els implusors d’aquesta iniciativa per donar a conèixer encara mes aquest homenot de la cultura que era d’Efak”. “En Guillem és més conegut com a cantant, recitador i home d’escenari que no com a poeta”, apuntà Bernat Nadal. Però tant ell com el catedràtic Joan Mas coincidiren en donar valor a la seva obra poètica “perquè d’Efak és èpic en la cançó i en les aparicions d’escenari però és eminentment líric en els poemes”, explicaren.

Pel que fa a les constants en la seva obra, els estudiosos assenyalaren “l’amor, la sensualitat, el desig, el descobriment del sexe, la independència individual, la mort, la pàtria, la terra…”. Durant els seus parlaments, els escriptors i literaris destacaren les dues grans etapes que es troben en la poesia de Guillem d’Efak. La primera “dura fins a començaments de la dècada de 1980, amb versos treballats, amb més imatges i una alçada extraordinària que li fa obtenir el premi Carles Riba”, explicaren. La segona “amb poemes més simples, rivindicatius i apassionats propis d’un home que ja sap que té una malaltia greu i sap que la vida li curteja”.

Guillem d’Efak (Guinea Equatorial, 1930 – Palma, 1995) fou poeta, dramaturg, narrador, traductor, cantant i activista cultural. La seva obra poètica es composa dels següents llibres: El poeta i la mar (1956), El poeta i la mina (1966), Madona i l ‘arbre (1970), Erosfera. Poema i contrapunt (1982), Poeta en bicicleta (1984), Poemes, cobles i cançonetes (1994), Tampoc el foc (1995), Capellet de vidre (1995) i El món. Paisatges. El darrer quadern (1997).

Back To Top
×Close search
Search