skip to Main Content

“Manacor s’ha quedat els nostres doblers tota la vida”

[pullquote] Li diuen Antonio Garcia, però molts el coneixen com “Tremendo”. Després de l’aliança de SYS (S’illoters i simpatitzants) amb AIPC forma part del consistori, tot i que no comprèn com no és dins l’equip de govern.
[/pullquote]

La primera pregunta no és pregunta. Antoni Garcia té la raó que li vessa i xerra sense esperar qüestions:
– S’Illot té un problema gros: ni els de dretes ni els d’esquerres en volen saber res. Necessitam doblers, infraestructures i recursos humans per fer coses.

– Com entres en política, tu?
– Per temes veïnals. Quan vàrem veure que les associacions de veïns no tenen poder, vàrem muntar el partit polític. I enguany hem pujat a l’autobús de Porto Cristo. Ens ha anat bé: sense nosaltres els del Port no n’haurien trets tres, i sense ells nosaltres no hauríem entrat a l’Ajuntament.A més, també hem aportat vots de s’illoters que viuen a Manacor. A tots ens ha anat bé, però hem quedat a la banqueta.

– Però amb ganes de ser titulars.
– Per part meva quan vulguin, però els de l’Ajuntament tampoc no ens diuen res per entrar-hi. I van escampant que tenen les portes obertes, però també diuen que el qui estorba és Joan Gomila. I això no està bé: la gent ha votat en Gomila, que no ha anat mai d’amagat. Les llistes són les llistes, i si vols les miques, t’has de quedar el pa sencer., crec jo. Hem perdut tots oportunitats de dur-nos bé.

– I mentrestant governen en minoria.
– Sí. Tenen qualque as davall la màniga. Se senten molt segurs. No es pot estar amb tan poc i tan segur, alguna cosa rara passa.

– Insinues el que diu molta de gent, d’un possible pacte velat amb el PP?
– Aquí em perd. No hi veig sortida. No ho entenc, peruqè hi ha molta distància ideològica. Jo crec que quedarem a l’oposició tot el temps.

– Però tu voldries ser el delegat de s’Illot.
– Estic molt disgsutat amb aquesta història. Imaginau que a Manacor guanya un partit per majoria absoluta, i vénen els de Palma i diuen aquí no comandau gens. És la mateixa història, jo ara qued aquí amb la meva majoria absoluta i sense governar. Els de MÉS s’omplen la boca dient que el poble comanda, però aquí no comanda el poble de s’Illot. Que no em vénguin a parlar d’ètica.

– Per què té tots aquests problemes, s’Illot?
– Manacor s’ha quedat els nostres doblers tota la vida, i jo el que veig és que tiram els doblers públics mentre ens maten a imposts. Per s’Illot no passa ni la màquina de fer els carrers nets. Mires cap allà i tots els carrers estan a les fosques.

– Et consideres de dretes o d’esquerres?
– Jo odii que em vulguin classificar a les dretes o les esquerres. Jo crec en el bé i el mal. Jo no classific la gent per ideologia. Hi ha gent bona i gent dolenta. Gent que està pel robatòrum i gent que no hi està. Estic fart de l’Espanya en blanc i negre. Hi vaig néixer i hi continuam. Hem dormit tota la vida.

– Ets un personatge incòmode, per a alguns…
– Tenc la impressió que no li agrada a ningú parlar amb mi. Ningú de cap revista no m’ha demanat cap entrevista fins ara.. Els mitjans de comunicació teniu molt de poder. I jo estic en un temps regalat, tenc cinquanta-tres anys. Dic el que vull sense por i per això no agrad a segons qui.

– T’has plantejat abandonar la coalició si t’oferissin la delegació de s’Illot?
– No puc. Hem de ser agraïts. Ells (AIPC) s’han portat molt bé amb mi. Joan Gomila sempre m’ha respectat i m’ha ajudat molt. Tant ell com en (Jaume) Brunet. Tots tenim el nostre paper, però tenim coses en comú: els de Manacor no volen que existim. No interessam ni a Més, ni al PP ni al PSOE. Ens necessiten. Per a un futur tendrem la mateixa història. I si estam forts tornarem estar enmig.

– Diuen que el pacte previ amb el PI us ha llevat cintura a l’hora de pactar…
– Les negociacions són com un arc i la clau de dalt som nosaltres. Jo no tenc cap pacte amb el PI, el pacte amb el PI és d’AIPC. Però és que la gent no creu en la política, perquè els manipulen el vot. Per un lloc del govern foten un poble sencer. Això és com aquell que diu: “En Joan és al sòtil que es menja les sobrassades”. I li contesten: “Sí, però és beneit, deixa’l fer”. Mentrestant, s’ha fotut les sobrassades. El que no s’entén de cap manera és que tenguem la majoria absoluta a s’Illot i no siguem a l’equip de govern.

– Quina solució hi ha aquí, idò?
– Independència. Això és com Catalunya. Que ens deixin doblers. No em telefonaren, els vaig trobar, els de MÉS, i els vaig dir: “Per què no ens deixau els nostres doblers? Volem els nostres doblers per gastar-los com vulguem”. Al final és com el nin que et demana un euro per comprar llepolies i tu li dius que li compraràs pipes. És a dir, ni li dónes l’euro ni li dones les llepolies. I nosaltres, els s’illoters, sabem el que necessitam.

– I què necessitau?
– Una delegació d’Ajuntament potent. una patrulla de la policia local fixa tot l’any aquí, un edifici on hi hagi la delegació, una oficina per arreglar els papers de l’Ajuntament, i perquè hi hagi també el metge, perquè aquí tenim un metge nou hores a la setmana. I els dijous no n’hi ha. On s’ha vist mai que a una població de 2.000 habitants hi hagi un metge nou hores a la setmana? Això no passa a cap poble d’Espanya. Ni biblioteca, tenim. No tenim res. I el batle va dir recentment que farien un pressupost proporcional per habitant, però és que aquí també hi ha moltes cases buides, que també paguen els seus imposts…

– Cal una partida de doblers exclusiva per a s’Illot
Sí, fa trenta anys que visc aquí. Necessitam molts de doblers, perquè fa molts d’anys que anam enrere. Si no tenen doblers, per això hi ha el Govern i el Consell. I si ens envien doblers per a nosaltres, han de venir a nosaltres, no han d’arreglar l’Ajuntament de Manacor, sinó el poble de s’Illot.

– Deixats de la mà de déu…
– Tothom ve aquí, i diu que tot està molt malament però no fan res per arreglar-ho. Com un camp de patates que se’l menja l’herba. I dius: “Aquest camp de patates se’l menja l’herba”, però no fas res, no poses cap home, ni cap fesset, ni lleves herba. I adéu patates.

– I són problemes antics.
– Al pavelló, que va costar 600.000 euros, no hi ha ni vestidors, ni grades. Al parc infantil, els nins es perden enmig de l’herba, com si fossin a la selva. A Manacor els parcs estan en condicions, i al Port també. Aquí, menjats d’herba i de paparres. I ara per paga diuen que haurem de pagar 10 milions d’euros per un sementer amb quatre ullastre i quatre mates, un solar que ja és al jutjat…

– Fa la impressió que et sents molt enfora de Manacor.
– Estic molt enfora de Manacor. Això no és un barri de Manacor. I no ho heu vist. D’ençà que vaig per allà, encara me’n sent més enfora. On són els cinc municipals que ens tocarien? Tots els pobles tenen la seva policia. Nosaltres volem la nostra i que no ens canviïn els agents cada dia: una policia que la gent la conegui, una policia que camini, que sàpiga de quina família és cada fill… O és que els policies locals hi són per trobar cèl·lules jihaddistes? No. Ha de ser una policia del poble, que es passegi llibreta en mà i que apunti tot el que passa. Necessitam autonomia econòmica, i si no, que ens donin la independència. I pareix que si ens donen qualque cosa ens ho regalen, quan ho pagam tots nosaltres amb els nostres imposts. Som rics i esclaus al mateix temps. I no et rebel·lis perquè et treuen defora automàticament. Estic envoltat de pobres. I és una manera d’esclavitud total. Aquí hi ha gent que fa 50 o 60 hores a la setmana per 1.200 euros. Els polítics no li han dit mai a Rajoy que estam envoltats de pobres. La gent no pot fer una cervesa perquè no té doblers.

– Vols afegir res més?
– Sí. Hi ha una gent que hauria pogut fer coses per s’Illot i no feren res i ara vénen a adoctrinar-nos i a dir-nos e lque hem de fer perquè veuen que estam a prop del poder. I aquí estam per la comunitat no pels nostres interessos. El poder és al carrer. S’ha de parlar amb la gent. El poder el dóna la gent, que és la que decideix.

Back To Top
×Close search
Search