skip to Main Content

A Manacor, tornam a cantar Sales

Baltasar Samper va visitar Manacor l’agost de 1926 en una de les missions de recerca per a l’increïble obra que és el Cançoner Popular de Catalunya (CPC). Fet en col·laboració per diversos emissaris (músics o relacionats amb el món musical especialment), el CPC fa possible que avui comptem amb un tresor d’incalculable valor. Un tresor que permet endinsar-nos dins l’arrel viva de la qual sorgeixen les mostres de música i cultura popular més preuades.

Ell descriu, així, la visita a un taller de brodadores de Manacor:
“Una néta de l’amo Andreu Barraques ens descobrí un taller de brodadores, on ella treballava, el taller de ca na Peu de Rata i decidírem assatjar-lo. La mestressa no era a Manacor aquell dia, i darrera na Francisca “Barraques” ens hi ficàrem. Hi havia una gran assemblea i trobàrem tasca per dies. Les cantadores foren na Maria Mascaró (“de sa Creu”), Francisca Santandreu (“Barraques”), Margalida Gomila (“Beia”), Joanaina Truyols (“Gonçales”), Maria Helena Fons (“Frareta”), Maria Parera (“Caseta”), Margalida Cervera (“Pentina”), Maria Fuster (“Ventura”), Antònia Nadal (“Llunes”) i Damiana Riera (“Cama”). Poguérem fer en aquest taller una tasca excel·lent. Quan vingué la mestressa, vist que no destorbàrem les al·lotes, ens va dir que hi podíem continuar anant-hi totes les vegades que calgués.”


Un taller de brodadores era, llavors, un laboratori de cant viu. Passaven hores juntes, sense ràdio ni televisor, això feia que el seu repertori musical fos amplíssim, s’havien d’entretenir d’alguna manera durant la feina i cantar era la millor manera. Unes devien ser més bones cantadores que les altres, però de ben segur que les hores de feina les passaven cantant.
La Guerra Civil fou especialment agressiva amb les mostres de cultura pròpia. Diferents factors hi varen incidir: la repressió, les mesures envers qualsevol agrupament social, el silenci, les ganes de dissoldre les manifestacions d’una idiosincràsia pròpia… Però els documents històrics no es poden obviar i el Cançoner Popular de Catalunya conserva una cançó de Panades recollida a Manacor, cantada a aquest taller de brodadores.
Ha passat molt temps i un grup d’amants de la cultura musical hem volgut recuperar (si aquesta és la paraula) el cant de Panades de Manacor. Les dues fotografies que acompanyen aquest article documenten una fita musical: les brodadores del taller de Peu de Rata que cantaren a Samper les variants de la cançó de Panades de Manacor. Gairebé 90 anys després (89 per ser exacte) l’altra fotografia documenta un grup d’amants de la música popular que torna a assajar la tonada. Tomeu Adrover i Miquel Vives me demanaren com podríem encetar una nova presència del cant de Sales. Toni Galmés, amb l’Agrupació sa Torre, ja duien un temps pensant el mateix. Solament unes paraules per a coordinar aquest grup han bastat per a fer possible la tornada del cant de Sales o Panades a Manacor.
Pel que sabem dels documents de Samper, aquest cant fou present al manco fins el 1926. Diferents agents han intentat revifar-lo en altres moments, així els darrers anys organitzacions vinculades a la Tercera Edat intentaren mantenir un cert lligam amb la celebració del cant de Sales. També l’agrupació “Així balla Manacor” oferí un concert fa nou anys, amb la intenció de mostrar el cant de Sales “tal com es feia abans”.
Ara, aquest grup pertanyent als Amics de l’Escola Municipal de Mallorquí i de l’Agrupació sa Torre ens hem trobat per tal de recuperar, des de la vessant musical, aquest cant. Hem volgut adaptar el cant itinerant de les Sales antigues a un itinerari urbà, d’acord amb el que proposa el programa de Setmana Santa. Així, una vegada acabada la processó de l’Encontre, cantarem per primera vegada després de molt temps a l’entrada de l’Església dels Dolors, després al Convent i sa Bassa, altre cop al Palau per acabar a la plaça del Mercat, davant del bar Mingo.


La voluntat és mirar per a una certa continuïtat del cant de Sales. Aquest és el paper fonamental de l’Escola Municipal de Mallorquí,que esdevé un puntal de suport per a totes les manifestacions que incideixen en qualsevol àmbit de la nostra cultura. La presència de músics i cantaires de l’Agrupació sa Torre permet assegurar uns mínims de qualitat musical, les ganes dels altres participants fan que, tot plegat, sigui un inici venturós.
Margalida Fullana “Botilla”, el seu marit Jaume Adrover han estat, sense voler, padrins joves d’aquest esdeveniment. Margalida i una amiga han volgut regalar el covo de capta, però també ha regalat la seva presència a alguns dels assajos. Continuïtat, presència, comunitat són les paraules que esdevenen essencials per entendre com anam teixint la nostra història.

Back To Top
×Close search
Search