Manacor, verger per a la música, ermàs per als músics

No és un tòpic, sinó una realitat contrastada. A Manacor l’activitat musical (ens referim especialment als qui beuen de la tradició més roquera i popera) és frenètica i abundant. Qui més qui menys ha assajat amb uns amics dins una cotxeria de la forana del poble. Qui més qui menys té un amic que ha format part d’un grup. Qui més qui menys ha seguit el grup de la seva vida durant anys sense sortir de Manacor. Tot plegat es remunta a més de cinquanta anys enrere fins arribar als nostres dies, amb un floret de músics que creix tant en qualitat com en quantitat. Hi ha hagut, també, els qui han transcendit el municipi i han pogut sonar més enllà, fins i tot, de Mallorca. Tots Sants, Ocults, Montenegro, i més modernament Miquel Serra, Joana Gomila, Roig… Manacor és bressol de bons músics. I també un indret on la majoria de la gent que s’hi dedica té un sentiment gremial de l’assumpte. La música que neix i creix a les cotxeries de Manacor no deixa de ser, al cap i a la fi, un model més dins el teixit associatiu del municipi.

És per això que ve tan de nou que des de l’Ajuntament no es facin mans i mànigues per donar visibilitat i sortida a les inquietuds de tota aquesta gent jove, i no tan jove, que aboquen tanta vida damunt aquesta passió que ens omple de sons els dies.

I de vegades, més que no fer, sembla que l’Ajuntament tampoc no deixi fer. Ofegats dins una trama incomprensible de requisits burocràtics els nostres polítics i funcionaris sembla que trobarien ossos al lleu abans que empènyer i ajudar en tot el possible perquè les iniciatives musicals populars puguin dur-se a terme.

A Manacor li cal, i molt, un espai adequat per fer concerts on la gent pugui estar dreta, pugui beure o menjar, pugui conversar distesament i alhora escoltar amb entusiasme el concert que li proposen. Els grups manacorins necessiten espais i hores i dies en el calendari per sentir-se estimats, i els melòmans necessiten també una programació de concerts potents en sales adequades, en espais oberts adequats i alhora protegits de la pluja. Són massa els músics manacorins que sovint es queixen de no poder tocar a la vila que els ha vist néixer. Estam segurs que, a poc a poc, tot això es corregirà i que la Sala sabrà llegir, sense por i amb valentia, l’oportunitat que suposa per al poble disposar d’un espai adequat i d’un calendari atapeït de concerts i bons músics, començant pels d’aquí.