skip to Main Content

Manacorins al Principat: el procés i el prisma mallorquí (II)

[pullquote]

Les preguntes

1. Com heu viscut aquest 27-S? Heu votat? Amb quin sentiment?

2. De quina manera viviu el procés? Assistiu a les diferents mobilitzacions? O us en sentiu distants? Què hi veis de bo? I de dolent?

3. A les eleccions d’aquesta setmana, ha guanyat l’independentisme? Ha perdut el Sí? Ha acabat tot? O comença ara?

4. Com viviu el vostre sentiment personal de mallorquinitat en moments com aquest? Us sentiu un ciutadà més del Principat? Un mallorquí actiu dins la catalanitat? De quina manera influeix tot plegat en el vostre sentiment identitari?

5. Pensau en Mallorca? Com ha de caminar la defensa de la identitat de l’illa? En paral·lel? Darrere darrere? O per camins diferents? El procés iniciat a Catalunya, serà positiu per a Mallorca? O esdevindrà una càrrega en les relacions amb Espanya?
[/pullquote]

 

Toni-Lluís Reyes, actor i filòleg

1

Amb molta intensitat. He votat amb ànima i cor, però no objectivament perquè estic empadronat a Mallorca. Vaig acompanyar amics a votar i vaig anar a diferents col·legis electorals per fer una mica de seguiment.  M’havia apuntat per fer d’apoderat però per no haver anat a la reunió no ho vaig poder fer. Finalment, vàrem seguir el recompte i els resultats amb altres mallorquins.

 

2

Sempre que puc hi particip. He estat a les quatre darreres grans mobilitzacions: la manifestació del 2012, la cadena humana, la via catalana i la Meridiana. També vaig ser vocal voluntari d’una de les taules del 9N. Veig que és un procés il·lusionador i que si això tira endavant, la gent pot més que la política, tot i que mai no podem arribar a saber si tot és una estratègia o no, la gent s’hi ha acabussat en massa i participen i això ja és prou important.

3

Vaig quedar mig figa mig raïm amb el resultat. No ha estat una victòria aclaparadora, però sí que ha guanyat l’independentisme, en 6 anys ha passat de ser residual i qui era independentista ho deia amb boca petita a ser una opció política vàlida i majoritària al Principat, a altres territoris encara és com es vivia al Principat fa anys o pitjor. Crec que no aturaran, per tant, segueix el Sí… ara veurem CAT SÍ QUE ES POT i la part residual d’UNIÓ a veure si es sumen al procés, perquè l’alternativa és el xabacanisme que representa Ciutadans i crec que ells són a anys llum.

4

Som un mallorquí actiu dins la catalanitat, tant a Mallorca com a Barcelona. Jo em consider manacorí i mallorquí, i també català. El meu sentiment es reconforta amb aquest procés, veus que a Mallorca ets una minoria, però aquí no… i això et fa veure que no ets una cosa rara. Això sí, crec que hi ha molta feina a fer perquè els principatins entenguin la idiosincràcia de la realitat illenca. No entenen res, fan molts de judicis de valors que arrosseguen des de fa molts d’anys. Un bon reportatge que passassin per TV que explicàs tot això per ventura faria canviar alguns tòpics. O la reciprocitat dels canals… Ja vàrem tenir IB3 al Principat però no va servir de res, perquè des dels mitjans catalans no se’n feren gaire ressò del que passava en aquest canal.

5

Per ara camins diferents. Jo sempre he estat del parer que si el Principat aconsegueix ser independent i les coses li van bé, tendrem el camí pla per engrescar aquella gent mallorquina que tant li és, que ja va bé així com estam, i tanmateix… i fins i tot aquells que ara critiquen el procés. És una qüestió d’interessos, que de vegades no sé quin interès tenen en Madrid!

joana gomila

 

 

Joana Gomila, cantant i compositora

1

Vaig anar a votar amb moltes ganes. Jo som de la generació d’en Naranjito, dels vuitanta. A nosaltres ningú no ens ha consultat mai si volíem un rei, ni si acatàvem la Constitució,… ens ha vengut tot donat de fàbrica (cosa que crec que ha provocat una desvinculació amb la política  i una certa letargia en alguns). Per a mi el 27S ha estat la primera vegada que hem tengut l’oportunitat de participar en una votació democràtica transcendental: volem continuar en l’statu quo o volem intentar canviar-lo? Amb l’afegit important de com s’ha arribat a aquest 27S, amb el camí de la lluita col·lectiva, el camí de creure que és possible canviar les coses.

2

He participat a les darreres mobilitzacions de l’11 de setembre. Record que el primer any em va sorprendre molt trobar-m’hi gent amb qui mai no havíem coincidit en una manifestació. Molta gent que no s’havia mobilitzat mai per res semblant, de tres anys ençà surt al carrer.  Sembla que vivim una època de despertar social, polític, cultural. I l’independentisme català forma part d’aquesta onada. Com a éssers humans volem tornar a sentir-nos part d’un col·lectiu, volem ser part del canvi i tenir esperança. Crec que aquestes mobilitzacions són una mostra sobre l’estat de salut de la nostra societat. Tenim una societat sana, com ho vàrem poder viure també a Mallorca amb les grans marees verdes de fa dos anys. També me fa una mica de por el perill de folklorització d’aquest moviment. Per això crec que és important mostrar que no és un moviment nacionalista únicament. Es tracta d’un moviment independentista plural i divers. No fa falta ser nacionalista per ser independentista.

3

Dilluns 28 va ser un dia amb molts de tons de grisos diferents. La crescuda de Ciutadans i el fet de no haver pogut aconseguir una victòria clara en vots, va ennigular una mica el camí cap a la sobirania plena. L’independentisme ha guanyat claríssimament les eleccions. La joia d’aquest moment, per a mi, és que ha quedat claríssima aquesta pluralitat del moviment independentista. És un moviment regenerador que aplega partits de dreta, de centre, d’esquerra radical, moviments socials,… Hi ha una paleta de colors generosíssima dins l’independentisme. Fa uns deu anys el percentatge d’independentistes no devia arribar al 15%. Avui hem arribat al 48% i tot fa pensar que si continuam fent una feina de base, de barris, de col·lectius, podem arribar encara a molt més. No s’ha acabat res, precisament la frase del vídeo de les CUP “anaven lents perquè anaven lluny” s’hi escau perfectament al moment que vivim després del 27S.

4

Me sent com una mallorquina que viu a la capital del país. Barcelona és la capital natural que culturalment, supòs, em pertoca.  La veritat és que em provoca una certa tristesa veure que des de Mallorca no podem decidir si pujar en aquest vaixell de desconnexió amb l’estat espanyol. Perquè a Mallorca són molts els que no estan contents amb el tracte de l’estat espanyol, que no s’identifiquen amb les maneres de fer política que ens arriben des del govern espanyol. Però per ventura fan falta encara uns anys per a teixir una alternativa amb amplitud social suficient que generi la possibilitat de canvi. Tenc l’esperança que Catalunya obri aquesta porta per la qual puguem, més endavant, decidir passar-hi com a Països Catalans.

5

Encara que visqui a Barcelona i que en aquestes darreres eleccions hagi votat allà, el meu punt de partida és sempre Mallorca. La meva intuïció és que quan Catalunya es desconnecti d’Espanya, arribarà un efecte dòmino que farà desestabilitzar totes les estructures de l’estat espanyol. Això provocarà una regeneració necessària d’ençà de fa molts anys. Hem d’estar preparats per estar a l’alçada de les circumstàncies, per no deixar passar per alt aquesta oportunitat de governar-nos de la forma que creguem millor possible. La transició ha de servir de lliçó, ha de servir per saber quins varen ser els errors que ens han duit a la situació actual. El canvi està servit, ara toca no adormir-nos, estar ben atents i carregats de propostes. Jo crec que Mallorca està en fase de despertar en molts sentits. El canvi no ens pot aplegar amb les mans buides.

Back To Top
×Close search
Search