skip to Main Content
Marcos Gil: “Mai Hem Cercat Ser Comercials, Nosaltres Fèiem El Que Ens Donava La Gana”

Marcos Gil: “Mai hem cercat ser comercials, nosaltres fèiem el que ens donava la gana”

Tots Sants és, segurament, el grup de rock manacorí per antonomàsia. L’any 1989 començaren amb les seves peripècies sota el nom de Se Buska. 30 anys després són Ca de Bou i estan a punt de treure disc nou. Parlam amb dos dels seus components, el bateria Marcos Gil i el guitarrista Joan Gelabert “Fil”.

Tots Sants en els seus orígens

Com va començar Tots Sants?

Marcos Gil: En Jaume i n’Àlex (guitarra i baix) són cosins i ells començaren a tocar. Varen saber que jo tocava la bateria i ens vàrem ajuntar. En aquest grup que es deia Se Buska, en Xavier tocava el saxo i na Cati Julve cantava. Després d’un temps ella ho va deixar anar i en Xavier va dir que es posava ell a cantar. Després d’un temps ens passarem a dir Ca de Bou però el nom només ens va durar un concert… I a proposta de n’Àlex ens vàrem posar Tots Sants.

 

Quants anys teníeu?

MG: Imagina’t… 17 o 18 anys i en Xavier era una mica major que nosaltres.

 

Com va ser el boom de Tots Sants?

MG: Va ser tot molt aviat. Vàrem gravar una maqueta i en Jaume la va enviar al Pop Rock, ens van seleccionar per participar i vàrem quedar segons.

Joan “Fil”: Una maqueta que varen fer en cassette i que sona millor que el disc!

MG: Sí i ens va costar una pasta! Per sort, allà ens va veure la gent de la Factoria Cultural, una empresa que es dedicaven a fer concerts i promocionar grups i ens van fitxar. Llavors vàrem gravar un single i el que férem era regalar-lo amb l’entrada d’un concert que férem amb Burning. I va pegar fort. Al cap d’un any vàrem treure un altre disc i ja va anar tot per amunt.

 

Quants discs vàreu arribar a treure?

MG: Tres. El Ja m’ho temia, Màxima Audiència i el darrer en anglès: Take the flight.

Quins referents musicals teníeu?

MG: Sobretot rock radical basc i heavy. Grups com Barricada, Led Zeppelin, Toy Dolls, Metallica…

JF: Rage Against the Machine o Red Hot Chilli Peppers també més endavant.

 

El primer disc surt l’any 90, en ple auge del rock català, fou negatiu o positiu?

MG: Hi ha diferents visions dins del grup sobre aquest tema. La meva és que, nosaltres cantàvem en català simplement perquè nosaltres xerràvem així. Fins i tot els primers anys per Palma ens veien com una mica els beneits perquè cantàvem en català… I després vengué l’esclat del rock català i a nosaltres ens va agafar allà al mig, sense voler.

JF: Sí. De fet, el primer grup de rock una mica potent i que cantés en català a Mallorca fou Tots Sants i això va ser molt abans del boom del rock català. Altres grups cantaven en castellà i varen canviar de llengua quan varen veure que això agafava força.

 

I tu, Joan, quan vares entrar al grup?

JF: Just després que ells enregistrassin el segon disc. Record que el meu primer concert fou a les festes de Son Servera de l’any 94 i tenia 19 anys. Ells ja duien una llarga trajectòria…

MG: Jo diria que va entrar en un dels millors moments del grup.

 

I vàreu fer concerts tant aquí com a fora.

MG: Sí. Com que estàvem amb la mateixa discogràfica que Sangtraït ens varen ficar a una gira per Catalunya, allà on tocaven ells. Va ser al·lucinant, tocàvem a poblets petits però amb muntatges increïbles.

 

Idò vàreu ser famosos, no?

MG: Famosos eren Sangtraït, nosaltres anàvem amb ells! Vàrem ser coneguts…

JF: Jo no diria famosos però sí que potser referents o pioners en aquest estil dins dels grups dels anys 90. Jo crec que Tots Sants era una proposta molt diferent del que estàvem acostumats, més contundent i no tan políticament correcta.

MG: En aquella època sortíem del típic rock que s’havia sentit aquí fins al moment perquè vàrem beure de grups que per aquí no eren coneguts.

JF: Crec que és un mèrit i una dificultat ser els primers una cosa així: té mèrit perquè et reconeixen però alhora també costa encaixar sons, cercar referents… Crec que hem sigut fidels a allò que ens agrada.

MG: Mai hem cercat ser comercials, nosaltres fèiem el que ens donava la gana.

 

Feu música per passar gust, no?

JF: Sí i si la gent s’ho passa bé, molt millor.

MG: Clar, si fas una cosa per hobby i no la gaudeixes, no té cap sentit.

 

Vàreu viure de la música?

MG: No. Vàrem guanyar doblers però no per viure… I crec que això va ser un punt important per no caure en la temptació de fer música per treure benefici.

 

I després del darrer disc us vàreu donar un temps?

MG: Ens vàrem cansar, no passàvem gust i vàrem decidir aparcar-ho.

 

I després vàreu retornar…

JF: Sí. Cap al 2010 ens vàrem reunir per fer una versió per l’homenatge que Renou Col·lectiu va fer a Ramones i això va ser com un retrobament, amb energies renovades i tot d’una va quallar.

MG: I la idea era no fer revival: assajar molt per agafar el ritme i fer un parell de concerts per veure com ens sentíem en directe i fer temes nous per tornar a gravar.

JF: Exacte. I vàrem fer el concert de la sala Fònica, crec que el concert més llarg que hem fet mai amb tot el repertori i va ser una passada… I després es va tòrcer.

 

Imagin que la mort sobtada de Xavier Ramis fou un cop dur en tots els sentits…

MG: Va ser una pena, sobretot per en Xavier. A ell li feia molta il·lusió  reprendre, teníem concerts planificats i pensàvem treure doblers per tornar a gravar.

JF: Han estat anys per poder mig assumir el que havia passat i poder continuar fent música.

 

I des de fa 3 anys sou Ca de Bou… Com conjugau passat i present?

MG: Som els mateixos, amb les mateixes ganes de gaudir i fer temes. Amb en Roger és un altre món però és al·lucinant veure com treballa. Jo crec que és una evolució, sense pretensions: estam molt satisfets del que fem.

 

Ca de Bou, el nou projecte

Ca de Bou: nova etapa amb la veu de Roger Pistola

Roger Pistola va entrar al projecte de Ca de Bou cap a la primavera de l’any 2014. “Jo coneixia en Jaume i em va telefonar per dir-me que volien tornar a posar-se en marxa després d’haver passat el dol” explica Pistola.
El músic manacorí explica que va estar molt content que pensassin en ell “tot i que al principi no sabia si ho podria dur tot, perquè en aquella època encara vivia a Barcelona”. Així i tot, els antics membres de Tots Sants van dipositar una gran confiança en ell i això el va animar a unir-se al seu projecte.
“Jo els havia vist en directe l’any 2011 a la Sala Fònica i els havia seguit des de feia uns anys” explica Pistola, qui afirma que el darrer disc, Take the Flight és el que més li agrada de Tots Sants.
Després d’això, es posaren a assajar i tot ha fluït: “Des del primer moment vàrem connectar i m’he adaptat a les noves cançons que estaven muntant”.
D’altra banda, explica que per ell ha estat tot un repte posar-se al capdavant del grup perquè el que estava al seu lloc anteriorment fou Xavier Ramis però afirma que ell s’ho pren com un homenatge i no com una substitució. “Per jo és una mostra d’afecte i reconeixement cap a la seva figura” afirma Pistola.

 

 

Back To Top
×Close search
Search