skip to Main Content

Marta Servera guanya el I Concurs de Gloses per la Igualtat

La jove glosadora Marta Servera ha resultat la guanyadora del I Concurs de Glosa Escrita per la Igualtat organitzat amb motiu de les Festes de Sant Jaume. Servera ha guanyat amb una tirallonga de quartetes que narren una situació de violència de gènere. En segon lloc hi ha quedat la sollerica Cati Eva Canyelles i el tercer ha estat per a Andreu Matamalas. Les gloses guanyadores han abordat temes diversos relacionats amb la dona. Així, la de Marta Servera narra una situació de violència de gènere. La segona classificada, la de Cati Eva Canyelles, rememora el captiveri i martiri de les infermeres de la Creu Roja vengudes amb les tropes del capità Bayo l’agost del 1936. Finalment, la d’Andreu Matamalas aborda la qüestió del lesbianisme. Els premiats s’enduen tiquets de descompte en compres al municipi de Manacor. Al concurs hi han pres part set participants amb 10 composicions. Formaven el jurat Maribel Servera, Antònia Matamalas, Maribel Bauzà, Mateu Juan i Sebastià Adrover.

Una més

Dins un racó del meu cor
resta un esqueix de qui era.
Guardadet, com un tresor,
per ser lliure es
desespera.

Mes la presó del silenci
forjada amb barrots de por,
empresona l’existència
del poc que queda de jo.

No sé com el primer crit
m’ha anat tenyint de morat,
com la por dins el meu pit
és ara normalitat.

Com els sentiments confonen
estimar amb acceptar
que les mans que m’acaronen
també me poden pegar.

Acostumada al terror,
consento la bogeria
de viure amb la sensació
de morir un poc cada dia.

No sé on cercar conhort.
No sé d’on treure coratge
per trobar un nou estatge
que em salvi d’aquesta mort.

Tu tornes, i vas ben gat.
Jo començ a tremolar.
Me pegues, enfurismat.
Ets dolent i em vols matar.

Ofegada en el silenci
cerc alè pel darrer crit,
que et mostri el que no t’he dit
abans que la mort em venci.

S’emboira la meva ment,
recordant el que he patit.
De tot aquest sofriment
just en quedarà l’oblit.

Al final, resta el silenci
d’una dona que ha callat.
Un nou cas de violència.
Una xifra per l’estat.

1r premi. Marta Servera

Diari d’una miliciana. Annexos.

Annex I

A un mes de l’aixecament,
des de terres catalanes,
salpam trenta milicianes
amb empenta i cara al vent.
El gran desembarcament!
L’esperança gegantina,
la que ens empeny i encamina
a lluitar per a ser iguals
i desembarcar ideals
a la costa mallorquina!

Avui hem dormit molt poc.
Companyes amuntegades,
sense llits, sense flassades…
ens ha costat trobar un lloc.
Molts ens prenen com un joc:
“ Dones a la milícia?
Què vencereu la injustícia
sols des d’un voluntariat?”
Som nosaltres l’equitat
per a un demà amb més justícia.

20 d’agost del 36.
Just a aquesta nit passada
a una amiga han assetjada
i amb crits ha donat l’avís.
Un comportament submís
crec que esperen de nosaltres.
Certs homes, uns i no uns altres,
ens volen al seu servei,
com a cossos sense llei
per a saciar-los les faltes.

Feim les tasques necessàries:
netejam, rentam, cuinam…
per a tots. Sols demanam
exercir de sanitàries,
sense condicions precàries
i treballar amb dignitat.
Dones, és doble el combat;
milicianes i infermeres
combatem a les trinxeres
contra el front i el patriarcat.

El capità, al campament,
no ens ha duit notícies bones:
“- D’aquí heu de partir les dones,
sols cercau divertiment!”.
-Jo, valenta i obedient
que he entregat de mi cada hora?
Què m’he donat a deshora,
i que amb terror he consentit
que la por de cada nit
se’m colgàs just a devora?

No en teniu prou amb la sang que ja vessam a la guerra,
que ara ens voleu veure en terra
abatudes dins el fang?
Avui, des del propi flanc,
redactaré un ideari
on el dret igualitari
esbuqui cada vell mur;
i us deix llavors de futur
entre els fulls d’aquest diari.

Annex II

Ens detindran a la costa,
i amb cara alta però amb por,
ens duran a Manacor
cap al mal fi que s’acosta.
Una mort sense resposta,
sense un per què, sols un com.
Assassins que tenen nom,
plens d’escrúpols, gent innoble,
recordats per tot el poble
però callats pertothom.

Serem dones torturades,
violades brutalment,
exposades a la gent
i llavors assassinades.
Potser serem oblidades
quan el temps hagi passat,
o bé el clam de llibertat
mourà el decurs de la història.
Guardau-nos dins la memòria,
i proclamau la igualtat!

2n premi. Cati Eva Canyelles

Estimar amb insistència

(Cuinera de mots)

Veien el teu lesbianisme
i fores discriminada
tens la força a la mirada
de qui combat el masclisme.
Has sentit d’aprop l’abisme
d’aquest món sense empatia.
Un nou infern, cada dia,
et fa ser forta i valenta
contra el bord mascle que ostenta
mil·lenària tirania.

Igual en la diferència
és així com vius i sents.
El millor tresor que tens
és estimar amb insistència.
Rebutges la violència
i tot l’odi que has patit
saps que el demà no està escrit
i l’avui, buit, no t’agrada.
Ets amiga i ets amada
que amb el cor encén la nit.

Saps que és llarg i sinuós
el camí de tolerància
hi ha una majoria rància
que només volteja el cós.
Pagaries el que fos,
d’amor en tens dues tones,
per oblidar les estones
en que el poble escup verí.
És trist haver de sofrir
per dir que tots som persones.

3r premi. Andreu Matamalas

Back To Top
×Close search
Search