skip to Main Content

“La massa social del Manacor la formen els pares dels jugadors del planter, no els socis”

[pullquote] L’empresari Miquel Estrany (Manacor, 1952) és des de fa poc més de tres anys president del Club Esportiu Manacor. Pere Mateu (Manacor, 1989) ha estat, des de la seva fundació, una de les cares visibles de l’Inter Manacor. Ara ambdós clubs caminen colze amb colze i mantenen aspiracions serioses d’ascendir de categoria. Parlam amb ells dos del camí que han hagut de fer per arribar fins aquí.
[/pullquote] Què li ha passat al futbol de Manacor perquè no hi hagi cap equip de la ciutat a Tercera Divisió? És una qüestió econòmica, esportiva, social?
MIQUEL ESTRANY: Hi influeix un poc tot. No sols és el Manacor. A nivell de tot Mallorca, aquesta gran quantitat de partits televisats de primera, amb uns horaris salvatges per a nosaltres, ha acabat afectant tots els clubs. Però sens dubte també hi ha influït el canvi d’àhbits de la gent. Les dones han agafat molta d’importància dins les parelles, i ha passat a la història allò que els homes vagin al futbol. Dins la part econòmica, els clubs, amb la crisi, ja no podem anar a demanar doblers a les empreses, perquè no n’hi ha. Els grans espònsors han desaparegut. Per tant, sí, és un tema econòmic, esportiu i familiar.
PERE MATEU: Hi ha diversos factors. Hi ha menys gent que va al futbol… I dins el Manacor, que és un club amb història, hi havia hagut molts de canvis amb gent nova… A més, econòmicament el suport ha minvat, també. Tanmateix, tenim patrocinadors que ens donen molt de suport, i els volem donar les gràcies de tot cor, a tots aquells que ens ajuden en tot el que poden, perquè són molt importants per a nosaltres.

Però Manacor, sigui com sigui, hauria d’aspirar a tenir un equip a la Tercera Divisió.
ME: Sí. Però Tercera ja és un altre nivell. Mira, no hi ha cap club a Mallorca que no tengui ajuda del seu Ajuntament. L’únic que no dóna gens de suport als clubs, és l’Ajuntamnet de Manacor. És vergonyós que un ajuntament com el de Manacor, que és un dels pobles que té més llicències esportives de Mallorca, tengui un pressupost tan baix per a l’esport. Hi dediquen un 2,5 per cent del pressupost, quan hi ha ajuntaments que hi destinen un 7, un 8 o fins a un 10 per cent. Hi ha manca d’instal·lacions, i no hi ha inversions, només s’apedaça. Els clubs anam amb la llengua defora, econòmicament, i no rebem cap casta d’ajuda, quan feim una feina social que l’hauria de fer el mateix ajuntament…

Passau pena, econòmicament?
ME: Fa tres anys que vaig entrar com a president amb un dèficit de 250.000 euros. A base de feina ho hem aconseguit anivellar. Enguany acabarem amb un petit dèficit, que contrarestarem amb el pressupost de l’any que ve. el club, econòmicament, està estabilitzat. Pel que fa al planter, tots els equips que tenim estan estabilitzats. No hi ha cap club com nosaltres. Després tenim la unió amb l’Inter Manacor, que ha estat un deu. I mantenim un equip juvenil a la Divisió d’Honor des de fa tres anys, i això és d’un mèrit estrepitós. Tot això és fruit d’un procés gens improvisat. Ningú cobra, en el Manacor, i s’entrenen quatre dies a la setmana… L’Inter pujarà. I el Manacor també toca pujar. Els objectius que teniem eren pujar l’Inter i el Manacor i conservar la Divisió d’Honor, i ho podem aconseguir tot. Però és que a més, el Manacor és el club que té més professionals dedicats a l’ensenyança dels al·lots, perquè feim una feina no sols esportiva, sinó també educativa, perquè ens interessa promoure els valors: juga el qui s’ho guanya, el qui se sacrifica, el qui té l’objectiu. D’aquesta manera ajudam que l’al·lot conegui el que és la vida. I això són valors. Tenim una psicòloga esportiva, i feim escola de pares, on acudeixen un trenta o un quaranta per cent dels pares que convocam. I voldríem que fossin més. Tenim cinc preparadors físics, dos fisioterapeutes, 25 equips…

Quina és la relació entre els dos clubs?
PM: Vàrem veure que el futbol a Manacor havia perdut. Que hi havia hagut moltes disputes entre els clubs d’aquí que al final no duen enlloc. Amb l’acord a què vàrem arribar amb el Manacor, trobàrem una bona oferta perquè els ·al·lots puguin jugar a futbol, una oferta tant educativa com esportiva, amb la intenció de fer planter. En Miquel ens va proposar aquest acord, nosaltres ja coneixíem molta de gent que hi era dedins, i el tiràrem endavant. La col·laboració és total, tot i que a nivell federatiu som dos clubs diferents, de manera que si nosaltres pujàvem i el Manacor no, podríem jugar a la mateixa categoria. Nosaltres volíem potenciar el planter i d’aquesta manera ho podem fer. Econòmicament i a nivell de gestió feim feina plegats.
ME: L’Inter Manacor es va crear perquè hi havia gent dolguda amb el Manacor, perquè en aquell moment la gent que duia el Manacor no tenia visió de futur. I la gent no s’ha de dividir, s’ha d’ajuntar. Amb el diàleg es pot aconseguir tot. No es tractava que l’Inter perdés tota la independència amb aquest acord, sinó que la gent vagi assimilant que el Manacor som tots. L’Inter és un més del Manacor, baldament no siguem filials.
PM: L’acord ha ajudat molt l’Inter en l’ús de les instal·lacions, amb l’avantatge que suposa poder entrenar i jugar a Na Capellera, i també disposar dels fisioterapeutes i dels preparadors físics o el material.

No és el mateix jugar a la torre dels Enagistes que a Na Capellera? Per què?
PM: A la Torre dels Enagistes fa dos anys que haurien d’haver canviat la gespa. I l’Ajuntament ho sap.
ME: El consistori d’Antoni Pastor el darrer que va fer va ser destinar 180.000 euros un mes abans de les eleccions a apedaçar els carrers de Manacor i arreglar el passeig de s’Illot. Aquests doblers eren cobrir la graderia de Na Capellera…

Podem dir que tot el futbol del pobleestà davall el paraigua del CE Manacor?
ME: Podem dir que hi està un noranta per cent.

Manacor pot tenir un equip a Tercera de forma normalitzada?
ME: Només hi ha un projecte per fer això. S’ha de mantenir la Divisió d’Honor, i que els jugadors que en surtin, que són de Manacor, vagin al Manacor o a l’Inter. Si no és a base de gent d’aquí, no en sortirem. Fa tres anys que hi som, som a cadets. Remuntar un planter són quatre o cinc anys. Vaig trobar un solar a nivell de planter. I tot això és qüestió de ser-hi.
PM: Al final s’ha de fer la feina des de baix, dels jugadors que surtin de juvenil, hauria de sortir el gruix de la primera plantilla, formats aquí, i jugar a Tercera i a Segona B. Amb aquesta base, per tenir l’equip a tercera, i qualque any poder provar de pujar.

I l’Inter, a Preferent?
PM: Nosaltres intentam estar a dalt, les circumstàncies ens hi han duit. Però no ens podem confiar, fa tres anys que hem tengut disgusts, i ara hem de ser prudents. Hi ha un bot molt gros de primera regional a preferent.

Economicament és viable aquest nivell de futbol a Manacor?
ME: S’havia de tancar un cicle. L’any passat era un any de transició, i enguany jugam per pujar.
PM: Dins Preferent hi hauria uns costs superiors… però tampoc no són tan diferents de Primera Regional. El bot gros és a Tercera, sobretot pel cost dels àrbitres, que cobren 640 euros per partit.

I pels desplaçaments a altres illes?
ME: No tant, perquè el Govern paga aquests desplaçaments. De totes maneres, el club s’ha de fer càrrec de les menjades i l’autocar, i això de vegades surt més car que l’avió.

Els pares dels al·lots del planter paguen les fitxes?
ME: Paguen la quota, i el club amb aquests doblers es fa càrrec de les fitxes de federació, les assegurances… I si els doblers dels pares no basten, hem de cercar espònsors. Ara bé, hem de deixar clar que tot el que paguen els pares integrament va a l’educació esportiva. Ara mateix tenim 310 al·lots al planter, més els equips grans del Manacor, l’Inter Manacor i els juvenils de Divisió d’Honor.

Pujar a Segona B de vegades significa haver de fer una travessia del desert, perquè els clubs modests estiren més el braç que la màniga. Pot jugar-hi el Manacor?
ME: La gent ho té molt bo de fer dir que el Manacor ha d’estar a Tercera.
El model que hi havia abans, amb la societat que tenim, i amb les empreses que han quedat a Manacor, és impossible. L’unica solució és fer feina amb els nostres jugadors, i que en quatre, cinc o sis anys, tenguem un equip que es pugui defensar i pujar a 2a B sense enfonsar el club.
PM: Quan ens ajuntàrem una part de l’interès era intentar ser més forts socialment, estirar més gent. Enguany ens hem proposat fer diferents actes on donar més presència del club dins el poble, per fer més visible el club.
ME: I hem fet penyes, amb al·lots que vénen a cada partit. Volem fer créixer aquesta part. En qualsevol cas, la massa social del Manacor a l’actualitat són els pares dels al·lots del planter, no són els socis. I ha de quedar clar que el Manacor som tots, i que els qui hi som estam de pas, administram aquest moment, però el Manacor és de tothom.

Back To Top
×Close search
Search