skip to Main Content

Mateu Duran: “Porto Cristo m’ho ha donat tot tota la vida”

[pullquote] Mateu Duran Ortega (Caracas, 1958) fill de manacorí i madrilenya, fa més quaranta anys que fa feina a les Coves del Drach i enguany serà el pregoner de les festes del Carme de Porto Cristo.
[/pullquote]

Sempre hi has fet de guia, a les coves?
No. Vaig començar fent tasques de manteniment, barques netes, pintar rems… Després, en tornar de la mili, vaig començar a fer de barquer. Som guia des de l’any 1981.

Vares dur a terme cap formació específica, o aprengueres els idiomes fent feina a les coves?
Vaig fer el batxiller de lletres. El llatí i el grec m’agradaven molt. Mon pare feia de taxista i tenia molta feina, amb clients que solien repetir. Aquells primers alemanys s’entossudiren que el fill del taxista aprengués la seva llengua… El francès per a mi era més estructurat perquè l’aprenies a l’escola…

Que has pogut aportar tu com a guia a les visites a les coves? O estam parlant d’una feina molt tancada?
Cada un dels que hi som aportam un estil a l’hora d’explicar. Ara bé, hi ha unes pautes obligades que has de seguir, i no perquè les marqui l’empresa, sinó perquè explicam uns racons que són clàssics i referents d’aquesta cova. Són llocs que la gent espera veure i que reclama que els ho expliquin.

Quins personatges il·lustres recordes, del seu pas per les coves?
Hi ha molta de gent il·lustre que s’estima més passar desapercebuda. Hi ha vengut la reina Sofia, un encant de dona, com a persona. I una de les primeres visites que record va ser la de l’exemperadriu de Pèrsia, Farah Diba, una dona molt senzilla i molt culta alhora.

Els mallorquins, els manacorins, els portenys, som els que menys coneixem les coves?
Això ha canviat bastant. És un clàssic allò de “no he anat mai a veure les coves”, però avui les escoles, a nivell local, fan excursions per venir, i després els infants ho diuen a ca seva… i qui més qui manco hi ha vengut.

I no s’acaba mai l’ànsia i el públic visitador de les coves?
Hi ha gent que diu que ha estat aquí tres, quatre o cinc vegades. Molts repeteixen…

Què se sent quan et demanen per ser pregoner de les festes del teu poble?
Hi va haver uns anys, del 1995 al 2002, que vaig estar molt dins els trulls socioculturals del poble. Amb els donants de sant, amb el ball de bot, a la revista de Porto Cristo… L’any 2001 vaig presentar les beneïdes a Manacor amb Sebastià Nicolau, i el capvespre les del Port. I també aquell any vaig fer de mestre de cerimònies al pregó de les Fires i Fests. Era batle Miquel Riera. I aquí ve el re d’una cosa que em fa sentir orgullós. Riera va demanar a Jaume Brunet si fèiem pregó al Port. En Jaume va dir que no… “Idò n’hauríeu de fer. Cuidau-vos-en vosaltres”, ens va dir el batle. I jo vaig ser l’organitzador d’aquell primer pregó, que va ser el senyor Moratille. I després vengué na Catalina Vadell… Vaig organitzar aquell primer pregó i ara, setze anys després, el faig jo. Quan m’ho proposaren, vaig pensar, “i què he d’anar jo!”, però per a mi és un orgull… estic emocionat i nirviós…

Sense que ens facis cap espòiler, quina serà l’essència d’aquest pregó?
Per a mi és una oportunitat molt grossa d’expressar el meu agraïment a aquest poble, que ens va acollir d’una manera generosa. Ma mare, essent madrilenya i havent quedat viuda de mon pare, hauria pogut agafar els al·lots i tornar cap a Madrid, però es va estimar més quedar aquí i que els dos fills s’impregnassin de la mallorquinitat de son pare… La gent del poble ens ha estimat i ens ha envoltat. I reivindicar… Què he d’anar a reivindicar d’un poble que m’ho ha donat tot tota la vida!

Back To Top
×Close search
Search