skip to Main Content

Mateu Xurí, novè millor jugador del món de scrabble duplicat

El món del scrabble en català va viure dissabte passat una jornada màgica. Després d’haver viscut ja sis mundials en la modalitat clàssica, arribava ara l’oportunitat de gaudir del primer campionat mundial de scrabble duplicat en català, organitzat per la novella i alhora tan activa AJUSC (Associació de Jugadors de Scrabble en Català).
La màgia ens arribava per partida doble: a la fantasia insuperable de la infinitud de combinacions de les lletres s’hi afegia el fet que el mundial, atesa la seva condició de partida duplicada, es podia disputar en dues seus de forma simultània. Així, el Prat (Baix Llobregat) compartia els honors de ser la seu d’aquest primer mundial duplicat amb Manacor (Mallorca).

Després de setmanes de feina dura però agraïda i desinteressada, de coordinació i de comunicació, d’enviaments i de paquets, arribava el gran dia.

Manacor la jornada s’encetava a les nou i mitja, amb un berenar (a Mallorca berenam tres vegades al dia: en aixecar-nos el dematí, a mitjan dematí i també a mitjan horabaixa) de cafè amb llet i ensaïmada i pa i sobrassada. Era una forma, diguem-ho així, d’incentivar la puntualitat dels jugadors mallorquins i assegurar que les partides de Manacor i el Prat començarien de forma simultània.

Poc o molt, l’invent degué funcionar perquè després del berenar, de l’acollida, del pagament de quotes i de la confirmació que durant la setmana hi havia hagut més d’una baixa respecte de la inscripció inicial, a Manacor començaren la jornada un total de vint-i-un jugadors. Bel Andreu, sòbria i elegant, dirigí la partida sempre en connexió permanent amb la direcció del Prat. Després de les presentacions inicials i de les explicacions sobre les particularitats de la modalitat duplicada s’encetà amb els nervis habituals. Primer faristol: ACENPRT. La P, la C i la T, amb dues vocals i una consonant líquida, la R. I la N de comparsa. Ballen les fitxes, ballen els dits. Els segons s’amaguen i desapareixen entre les fitxes i els faristols. Els dits cremen. S’encenen els minuts. La directora anuncia els trenta segons: “Jugadors, anotau la jugada”. Cares de satisfacció entre alguns dels participants. Primers scrabbles. PRATENC. Casualitats? Potser sí. Més tard es veuria que no. “Pratenc”, natural del Prat. “Manacorí”, natural de Manacor. Aclucada d’ull als participants d’una i altra seu per part de la direcció.

Fins a la vila de la però, s’hi havien acostat per competir jugadors de Porreres, de les Covetes, de Palma, de Pòrtol, de Petra, de Muro, que atorgaven, sens dubte, el toc de mundialitat (universalitat, per què no?) a un esdeveniment sense precedents.

A Manacor, en aquesta primera ronda, no hi hagué sorpreses: Maribel Servera, la Gran Nina de Manacor, encapçalà la classificació mentre que en segona posició la seguí el Matador del Tauler, Mateu Matas, Xurí. A l’hora del dinar, però, i després de fer una primera ullada a les classificacions, alguns jugadors reclamaren per algun recompte erroni. En efecte, l’Eliot s’havia errat en un PRES que havia atorgat alguns zeros de forma incorrecta. Entre els jugadors afectats per la fallada de la màquina, Mateu Xurí. Esmenat l’error, el glosador viler passava a liderar la classificació manacorina i ficava el coll entre el top-ten de la lluita amb els històrics del Prat. Tanmateix, aviat es constatà que, tot i el bon nivell dels primeres espases manacorins, queden encara molt lluny de les prestacions de pioners com Josep Maria Martí, a la fi vencedor d’aquesta primera edició del mundial de duplicada; el mediàtic Màrius Serra, que tot i les seves compareixences esporàdiques continua sent molt competitiu; o el filòleg Lluís de Yzaguirre. Per als manacorins resultaren inabastables mots de referència valuosos com l’exòtica HURIS, la bellíssima GELCUITES o l’INvENÇUT que camuflava el tantes vegades opac escarràs.

Parlant d’històrics, entre els participants a Manacor hi havia Joan Melià. El professor de la UIB i antic director general de Política Lingüística del Govern Balear va ser, fa més de vint anys, l’introductor a Mallorca de la versió en català del joc que avui desperta passions aquí i allà, ençà i enllà. Entre el públic assistent a Manacor hi hagué també Jaume Capó, manacorí i també un dels pioners de l’adaptació del joc a la nostra llengua. Amb Joan Melià, se saludaren i recordaren les partides simultànies disputades per Tísner a una trobada d’Escoles Mallorquines a Capdepera. Però això, ara, serien figues d’un altre paner…

La partida del matí havia acabat de forma gairebé simultània amb la del Prat i amb una excel·lent direcció, serena i ferma, per part de Bel Andreu, complementada per la prestança de Margalida Rosselló en el paper d’escarrassa tot recollint les paperetes, i per la feina de formiga pacient del picamans Miquel Galmés, discret, eficient i rigorós en el traspàs de les dades a l’Eliot.

Abans del dinar, foto de rigor amb Catalina Riera, delegada de Política Lingüística de l’Ajuntament de Manacor, i després de dinar, amb més ganes d’horeta que de jugar, es reprèn l’activitat escrablaire a Manacor.

La partida de l’horabaixa presentà a Manacor algunes baixes respecte de les inscripcions del matí, però també algunes incorporacions de valor. Caldria veure si Xurí i Servera serien capaços de mantenir o augmentar les xifres del matí i acostar-se als monstres principatins. La duplicada vespertina semblà a priori més oberta i més assequible quant a diversitat lèxica. El bingo inicial (MUNDIAL) saludava altra volta els jugadors, que, ara sí, trobaren majoritàriament la paraula de set lletres. Pareixia que la igualtat entre els competidors d’ambdues seus seria possible. A banda de l’EXALÇ inabastable, a Manacor, alguns jugadors assoliren l’AJAÇADES o l’ADULTERIN, paraules que jugaven amb més d’una lletra del tauler, un fet que augmenta la dificultat de la troballa. Xurí i Servera baixaren el seu rendiment en aquesta segona partida. Abrandats, arriscant i ajustant el temps, varen tenir alguns fracassos en jugades aparentment senzilles (GaL·LESOS, altra volta dificultat per l’opacitat de l’escarràs, o CORPRESA). La joventut, en aquesta segona partida, va ser derrotada a Manacor pel joc temperat de dos competidors d’una generació superior (en edat) que anaren de menys a més en la competició.

Joan Llodrà confirmà la seva progressió meteòrica cap al cim de les lletres i culminà la segona partida del dia en segona posició, mentre que la victòria va ser per a Antoni Riera, amb una actuació molt regular de matí i horabaixa que el va deixar a frec del topten final. Qui va assolir aquesta fita va ser Mateu Xurí, amb una meritòria novena posició de la general, encapçalada per Josep Maria Martí (primer el matí, segon el capvespre), Lluís de Yzaguirre (quart i tercer) i Anna Maria Genís (setena i primera).

Corpresos i gelcuits, els mallorquins, privilegiats habitants de la Catalunya tropical, amb més dies per anar en jeep i fer més punts a la cursa de la vida i del tauler, tancaven el dia. Fosca negra, s’amagaven els faristols i sortien les lletres del cel. Ja tenim campió del món, pensaren els cinquanta-tres jugadors d’aquest dia històric, mentre començaven a imaginar-se com seria la setena edició del Mundial en la modalitat clàssica, per al qual ja falten menys de tres-cents seixanta-cinc dies…

Back To Top
×Close search
Search