skip to Main Content
Medi Ambient Prepara Un Nou Pla De Gestió D’arbrat Per Fer De Manacor “una Ciutat Més Habitable”

Medi Ambient prepara un nou pla de gestió d’arbrat per fer de Manacor “una ciutat més habitable”

Manacor compta actualment amb 6.800 arbres censats entre els de les zones verdes i els de les alineacions dels carrers entre els quals el pi, n’és l’espècie majoritària, seguit del poll blanc, diferents espècies de palmera, tipuanes i lledoners. Amb la policromia de tardor a punt d’arribar, reflexionam sobre l’estat del pulmó manacorí.

El departament de Medi Ambient de l’Ajuntament de Manacor està treballant en un pla de gestió d’arbrat per tal de poder planificar la presència d’arbres a la ciutat així com la seva adequació. “La intenció del nou pla d’arbrat és racionalitzar les decisions que es prenen en aquest sentit i no anar a cop d’impuls, per tal de fer de Manacor una ciutat més habitable” explica el regidor de Medi Ambient, Sebastià Llodrà, qui explica que fins ara no s’havia seguit cap tipus de planficació ni criteri per a la gestió de l’arbrat.
“Es té pensat fer un pla de gestió d’arbrat pensant quina és l’espècie més adient per a cada zona” explica el regidor però remarca que “no hi ha espècies inòqües, ja que totes afecten l’entorn o les persones amb fulles, flors o pol·len…”. La idea principal d’aquest pla seria partir d’una radiografia prèvia, a través d’un estudi previ que servís per analitzar quines espècies han funcionat millor durant els darrers anys i potenciar-les. “Les més ben adaptades seran segurament les autòctones perquè tenen un consum més baix d’aigua o s’adapten millor al clima” afegeix Llodrà. A més, explica que s’ha de fer la tria de les espècies manco invasives per qüestions estètiques però també per evitar possibles danys a les infraestructures.
Segons les dades de l’Ajuntament de Manacor, actualment hi ha censats 6.800 arbres entre les zones verdes i alineacions al carrer. Entre les espècies majoritàries hi trobam el pi, que és present a les zones de costa i anterior a la urbanització amb gairebé un miler d’exemplars. Tot seguit, el poll blanc així com diferents espècies de palmeres i tipuanes, que es comptabilitzen amb més de 500 exemplars de cada tipus. Tot seguit, vénen els lledoners amb 500 exemplars, que completen el top cinc de la llista. Tot seguit, trobam un llistat de més de 100 espècies diferents entre les quals trobam més de 300 xiprers, gairebé 400 mèlies o més de 200 moreres, per destacar-ne algunes.
Seguint amb el nou pla, des de Medi Ambient argumenten que no fa falta augmentar la quantitat d’arbres però sí que cal “reposar les baixes”, fent referència a arbres que s’han hagut de tallar per diversos motius. Així i tot, el regidor competent explica que el nombre d’arbre s’ha mantengut “més o manco estable” perquè la tendència ha estat reposar les baixes. “Sí que ha augmentat en els darrers anys però, perquè s’han incorporat noves zones com les del parc de na Molla o el Molí d’en Beió.
Els beneficis socials i ambientals de l’arbrat en les ciutats són diversos, molt més enllà de l’embelliment i de la qüestió estètica. De fet, segons dades de la FAO (Organització de les Nacions Unides per l’Alimentació i l’Agricultura) els arbres absorbeixen CO₂ i per això poden millorar la qualitat de l’aire, fent de les ciutats llocs més saludables i menys contaminats. També, un bon paisatge urbà i una bona ubicació de l’arbrat a les ciutats serveix per refredar l’aire entre 2 i 8 graus i aportar l’ombra necessària durant l’estiu. A més, protegeixen també del vent, redueixen la contaminació acústica i poden ser el refugi de molts animals. En el pla econòmic, la presència d’arbres pot augmentar el valor de la propietat fins a un 20%. En aquest sentit, Llodrà destaca que cal “fomentar la vida al carrer” però “en un moment d’emergència climàtica, amb temperatures molt més càlides és necessària una bona planificació”. D’aquesta manera, fa referència a l’augment de la massa fòlica com a reguladora de la temperatura així com a la creació d’espais d’ombra gràcies al creixement dels arbres.
Actualment, el contracte de jardineria és un contracte genèric, d’uns 700.000 euros aproximadament, per a totes les zones i el du l’empresa Melchor Mascaró S.A. Així mateix, també hi ha una part de contracte reservat d’uns 18.000 euros a l’any per a zones concretes de jardineria que du directament Aproscom. Segons informa Llodrà, el nou contracte augmentarà fins a prop del milió d’euros i es calcula que s’iniciarà a finals d’aquest any però encara ha de sortir a licitació. “El contracte constarà de quatre lots: alineació, sobretot poda, zones verdes i dos lots més, que seran reservats, per centres d’especial ocupació i inserció” explica el regidor. Això significa que prop d’un 15% del nou contracte serà reservat, “apostant així per un vessant social” en el manteniment de la jardineria. “Volem visibilitzar i donar sortida a col·lectius que són molt útils a escala social i que donen continuïtat a plans de formació i d’inclusió socials” explica Llodrà. D’altra banda, el regidor també remarca que la comunicació entre l’empresa i la ciutadania “haurà de garantir el servei en català”.
Per fer una comparativa amb altres municipis, Pep Rosselló, enginyer agrícola i tècnic de Medi Ambient de l’Ajuntament de Calvià, explica que segons dades de 2004, al municipi tenen aproximadament 13.000 arbres a jardins “però aquestes dades no tenen en compte zones públiques com pinars o altres boscos”. Amb una població que supera els 50.000 habitants i amb una extensió de 145 km², a Calvià hi predomina el lledoner per damunt d’altres espècies. D’altra banda, Manacor compta amb una extensió de 260,31 km² i més de 40.000 habitants. Així mateix, Rosselló explica que la situació de Calvià, a escala tècnica, és similar a la de Manacor: “Tenim un contracte de manteniment de jardineria i actualment s’està preparant un pla d’arbrat”.

Back To Top
×Close search
Search