skip to Main Content

“El menor sempre cerca un referent, quan a ca seva no el troba, el policia tutor ho pot ser”

[pullquote] El programa policia tutor ha rebut un premi a nivell estatal. En parlam amb Andreu Alba i Llorenç Tortella, policies tutors de Porto Cristo i Manacor
[/pullquote]

En què consisteix el premi que us varen concedir?
Andreu: És un premi que donen a nivell nacional a través de la Unijepol, hi havia 63 candidatures. Es presentava com un programa de prevenció i convivència. El tribunal va considerar oportú premiar-lo i dia 21 de gener es farà entrega a Madrid del Premi.
Llorenç: El premi és al Programa tutor de les Illes Balears.

I en què consisteix aquest programa?
Andreu: És un programa que va néixer 2001 a Pollença, arran d’una problemàtica a l’institut. Aleshores varen consensuar aquesta figura i es va fer un programa pilot.
Llorenç: A partir d’aquí s’hi varen anar sumant ajuntaments. El dia d’avui, tots els municipis que tenen instituts hi estan adherits, i fins i tot, alguns que no en tenen.

I quines són les vostres funcions?
Llorenç: Tenim 14 protocols d’actuació. Feim prevenció de situacions de risc amb els menors, assessorament als centres educatius, seguiment de l’absentisme escolar, coordinació entre diferents administracions…
Andreu: Feim feina no només amb el menor, sinó també amb les famílies.
També feim xerrades preventives als centres educatius d’assetjament, absentisme, convivència, educació viària, feim sortides amb bicicleta… Aquest any també hem estat formats per l’Institut Balear de la Dona en relació a micro masclismes i violència de gènere.

Com és el vostre dia a dia als centres?
Llorenç: Pel que fa a les xerrades i visites, hi ha una programació feta. L’Ajuntament ofeix les activitats educatives als centres, s’hi adhereixen els interessats i s’acorden les dates. Als instituts hi anam cada dia, vetlam els voltants, som a les entrades i les sortides, regulam el trànsit.
Andreu: També feim reunions puntuals amb l’equip directiu.

Teniu xifres de les intervencions que heu fet?
Andreu: Sí, per exemple, el curs 16-17, férem: 81 xerrades sobre educació viària i 40 sobre altres temes preventius (drogues, alcohol, violència…). Per altra banda, férem 46 actuacions sobre absentisme escolar, 5 per robatoris i 11 de bregues i conflictes entre alumnes.
Llorenç: Tenguérem un cas d’assetjament escolar, un de consum d’estupefaents al voltant del centre, 6 casos de fets delictius dins o fora de l’àmbit escolar, i dos casos de conflictes amb noves tecnologies.

Com és la relació amb els alumnes?
Andreu: Moltes vegades el menor cerca un referent, perquè a ca seva no el té. No és que nosaltres siguem amics seus, ells ens miren amb respecte, ens veuen una autoritat, però ens conten moltes coses. Fins i tot tenim un whatsapp habilitat on ells ens poden comunicar problemes. Llorenç: És una relació propera, es tracta que ells tenguin confiança per demanar dubtes i assessorament.
Andreu: Pensa que és una edat en la qual a ca teva no creus res, els professors, molts de pics, tampoc no esdevenen referents. Aleshores ho som nosaltres. De fet, n’hi ha un parell que volen ser policies. Amb els més petits, és al·lucinant també, sempre ens fan molt de cas.

Està consolidat el programa?
Andreu: Sí. No només per part nostra, sinó que els centres de cada vegada el demanen més. Els joves han reconegut aquesta figura i la troben necessària.

Back To Top
×Close search
Search