skip to Main Content

Més debat, més democràcia, més participació: així no

Algunes reflexions al voltant del darrer Ple municipal

Montserrat Nadal, membre de Més per Manacor

El passat dilluns dia 13 vaig assistir a la sessió del Ple ordinari del mes de novembre de la nostra corporació municipal. La primera qüestió que em va cridar l’atenció, tot just arribar, va ser l’escassa, per no dir gairebé nul·la, assistència de públic, amb l’excepció dels companys dels mitjans de comunicació que hi eren per motius professionals. Cal tenir present, també, que l’horari dels Plens és a les vuit del vespre, cosa que fa possible que la gent hi pugui anar un cop acabada la seva jornada laboral.

El nombre de punts a tractar era més aviat de tràmit, sense massa complicacions aparents, un fet que permetia poder disposar d’un marge de temps extens per a l’apartat de Precs i preguntes, que donàs peu a un interessant debat sobre molt diverses qüestions que afecten el nostre municipi. Malauradament, el desenllaç dels fets no va anar així.

Ben aviat va fer la seva aparició el que es coneix com a “efecte Lusti”, que consisteix en el següent: en l’interval de temps que hi ha entre l’entrada en el registre de l’Ajuntament de la pregunta que presenta un grup municipal i la data de realització del Ple, amb la corresponent resposta del regidor de l’equip de Govern, aquella qüestió ja està resolta o en tràmits de propera solució. Quina meravella i quina gran eficàcia! Aquesta manera de fer feina, ja esdevinguda un hàbit, és una arma de doble tall: per una banda, perverteix i buida de sentit els mecanismes de control que pertoquen als regidors de l’oposició de la Corporació municipal i deixa en no res la seva tasca. Però per l’altra, fa que se solucionin en pocs dies qüestions pendents de resoldre de molts mesos enrere.

L’aspecte que més em va decebre, per damunt de tot, va ser després d’haver sentit les intervencions d’alguns regidors de l’equip de Govern en el seu torn de resposta. Es varen limitar a llegir un full que havien preparat un cop rebuda la pregunta que els formulava el regidor de l’oposició i l’havien emplenat amb tot un seguit de vaguetats, frases fetes i valoracions de caire molt general. Els torns de rèplica dels regidors en qüestió encara varen ser més magres, amb declaracions rutinàries de bones intencions, molt poc marge per al debat, el contrast d’opinions o l’enriquiment de les aportacions: en una paraula, poc rigor i una manca de profunditat més que evident.

En el context social i sobretot polític que vivim en aquests moments, al voltant dels fets succeïts al Principat de Catalunya, en què moltes veus reclamen més política, més democràcia i unes majors cotes d’autogovern, -ara que les institucions d’allà estan intervingudes -, no hauríem de permetre que la institució més propera a la ciutadania de Manacor fos tan magre en assistència, participació, debat, contrast d’opinions i en la recerca de consensos que siguin favorables a la majoria dels nostres conciutadans. Cal que acostem, una vegada més, la tasca política a aquelles i aquells als quals volem representar. No podem permetre que tanta gent en quedi al marge.

Back To Top
×Close search
Search