skip to Main Content

La meva Blancaneus: Manacor comença a estimar els musicals

Quatre dies de funció a l’Auditori de Manacor. Milers d’espectadors. Centenars d’infants embadalits amb la música i l’argument de La meva Blancaneus, un musical infantil (però altament recomanable per a qualsevol edat) en què els actors de sempre de l’entorn teatral manacorí es llançaven a la piscina de cantar i ho feien amb nota.

Cal destacar primer de tot l’encert en el vestuari. Espectaculars els nanets, de genollons durant tota l’obra, cadascun amb un vestit diferent en el color però semblant en el tall. Divertit el Mirall. Sobris Blancaneus i Hans. Espectacular la corona de la bruixa. Senzilles i suggerents les dames i la fada ballarina.

L’escenografia, modular, ens situa en espais diferents amb la col·laboració de la dansaire tramoista, silenciosa durant tota l’obra, però eficient tant en l’acompanyament dels actors com en la recreació de les escenes.

Però allò que de veres sorprèn de l’obra, dirigida en escena per Rosa Sunyer i musicalment per Maria Antònia Gomila, és l’ofici musical de tots el repartiment. El cor divertidíssim dels nanets, molt graciosos i amb un potencial que potser encara s’hauria pogut aprofitar més, l’histrionisme desbocat del Mirall i la Bruixa, el to mesurat, potser massa, de Blancaneus i Hans, i l’acompanyament encertadíssim de les dues dames de la Reina.

No hi ha dubte que quan els actors s’ho passen bé el públic també passa gust. I La meva Blancaneus, versió de Miquel Mestre, n’és un bon exemple. Però també és molt clar que no n’hi ha prou passant gust. Calen eines i recursos, cal professionalitat i rigor. Cal entusiasme i camí. I de tot això, l’equip de La meva Blancaneus, en va més que sobrat. L’enhorabona. I que no sigui la darrera.

Back To Top
×Close search
Search