skip to Main Content
“M’intrigava Saber Com Dos Personatges Tan Oposats Mantenien Una Amistat Tan Sòlida”

“M’intrigava saber com dos personatges tan oposats mantenien una amistat tan sòlida”

Sebastià Alzamora (Llucmajor, 1972) és escriptor, poeta i articulista a l’Ara i Ara Balears. Parlam amb ell sobre el seu nou llibre Reis del món, que s’articula entorn de les figures de Joan Mascaró i Joan March i que presentarà dissabte 1 de febrer a Món de llibres.

Foto: Isaac Buj

De què va Reis del Món?
És una història del conflicte entre la llibertat i el poder. Pot semblar que els protagonistes són dos però el principal és Joan Mascaró. En March és un altre personatge fonamental dins la novel·la però el que ens conta el conjunt de la novel·la és la trajectòria vital d’en Mascaró i com en Joan March té presència en tota la seva vida, com amic, a pesar de les enormes diferències que els separen. Un és un pensador místic, que estudia les religions i l’altre és un financer, un contrabandista i un dels homes més rics del món en el seu temps i una persona coneguda per una certa falta d’escrúpols. Ells dos tenen en comú que són nascuts a Santa Margalida i això fa possible una coneixença des de molt joves. En March és 17 anys més vell però aquesta amistat es manté al llarg de la seva vida. M’intrigava saber com dos personatges tan oposats mantenien una amistat tan sòlida. A partir d’aquí es desenvolupa tota la història.

Són dos personatges molt antagònics. Pots contar algun detall que hagis descobert?
No he fet grans revelacions ni he descobert res des del punt de vista històric que no se sabés però tampoc ho pretenia: no és una biografia ni un estudi històric, és una novel·la i per tant és una ficció amb la intenció d’aprofundir en l’aspecte humà d’aquestes figures. Els personatges m’interessen perquè donen una imatge de la condició humana molt interessant, amb aquests clarobscurs tan marcats. D’una banda algú que dedica tots els seus esforços al coneixement, al pensament i a l’amor mentre que l’altre dedica tots els seus esforços i la seva intel·ligència als doblers.

Diries que tenen alguna semblança?
Més que semblar-se diria que tenen alguna coincidència. Un d’ells és la recerca de la pròpia llibertat però la cerquen per camins absolutament divergents. Així com jo ho veig, March està convençut que serà més lliure com més doblers i més poder tengui. Els doblers no són la finalitat sinó l’instrument que ell fa servir per imposar la seva voluntat, per tal de ser lliure i que ningú li pugui fer els comptes. En Mascaró, en canvi, està convençut que la llibertat la trobarà a través del coneixement, de l’estudi, la cultura, l’educació i l’amor, que per ell són les grans fites de la vida humana. Els dos però estan molt convençuts en la recerca d’aquesta llibertat pròpia.

Hi ha moltes localitzacions diferents, no?
Sí, per força. Van ser dos personatges molt cosmopolites. Eren dues persones que neixen a finals del S. XIX a un poblet com el que devia ser Santa Margalida en aquell temps i en una illa que estava molt aïllada, valgui la redundància. Dues persones nascudes en aquest ambient es projecten cap al món i s’ho fan seu. D’aquí ve el títol del llibre. Es fan reis, cadascun del seu món. Gran part de la vida de Joan Mascaró passa al Regne Unit, concretament a Cambridge on va fer de professor durant molts anys. Ell va ser un exiliat i va viure la guerra civil i la dictadura a l’exili. A més, es va moure per dins d’Europa i també va anar a ensenyar a Ceilan… Va ser un europeu quan aquesta idea encara no estava tan desenvolupada. D’altra banda, la influència dels seus negocis de Joan March s’estén per tota Europa i fins i tot als Estats Units a causa de la seva intervenció durant la Segona Guerra Mundial. D’aquí que surtin tants escenaris internacionals.

Hi ha algun detall de l’edició que vulguis destacar?
És una edició magnífica però a això, estic mal acostumat perquè ja fa molts anys que faig feina amb Edicions Proa i sempre estic molt content amb la manera que tenen de tractar els llibres. Amb l’editor, Josep Lluc, ens entenem molt bé i té una paciència digna d’un sant. Mentre no acabi la paciència jo estic encantat de fer feina amb aquesta casa.

Com ha estat el procés creatiu?
Ha estat llarg, uns cinc anys. Hi va haver una primera fase d’aplegar informació i llegir molts llibres perquè la bibliografia de Joan Mascaró, la que va escriure i la que va llegir, és molt extensa. Gràcies a la generositat de persones com Gonçal López Nadal o en Miquel Pastor, vaig poder tenir accés al fons d’en Mascaró. També vaig fer entrevistes amb testimonis que els varen conèixer com per exemple el pare Joan Francesc March. Sense deixar d’aplegar informació, al començament del 2017 ja vaig començar a escriure i fins al setembre de 2019, que és quan vaig entregar la novel·la. Ha estat un procés d’escriptura apassionant i absorbent: m’hauria quedat a viure en aquesta feina. Em va saber greu acabar perquè m’hauria quedat a viure amb en Mascaró i en March, em faltava qualque cosa quan vaig acabar el llibre.

Sempre segueixes els mateixos processos a l’hora d’escriure ficció?
No. Sempre hi ha constants que es van repetint però cada projecte és diferent. Hi ha històries en què el material amb què fas feina es basa en l’experiència i la memòria i no necessites anar a cercar documents i testimonis. Per exemple amb Sara i Jeremies, era una història que tenia una part històrica però sobretot era un drama familiar. En canvi, en aquesta m’he basat en coses que no són de la meva pròpia vida sinó en la vida dels altres i per respecte als personatges, intentes fer una recerca com més exhaustiva possible. Una cosa és fer ficció i una altra és dir mentides: en aquest cas m’ha agradat llegir i documentar-me sobre un munt de coses que coneixia molt superficialment. Això diria que és un dels guanys d’escriure novel·les: quan escrius aprens coses.

T’agrada més escriure poesia o novel·la?
M’agrada tot i per això ho faig. El meu interès per la literatura va començar amb la poesia i seguesc pensant que és en la poesia on un escriptor realment es troba amb la part més exigent de la feina escriure. A més, com a lector, mai he deixat de gaudir amb la poesia. També m’encanta la novel·la perquè en realitat no són res més que contar una història i també m’agrada molt contar-ne i que me’n contin. La novel·la també té la particularitat de què o t’interessa o no t’interessa i si és que no, la deixes i punt. En canvi, un poema requereix una mica més que això: fa falta un altre tipus d’atenció, tant com a lector com a escriptor.

Quines presentacions teniu preparades per Reis del Món?
Ja he presentat la novel·la a Barcelona i també a Palma. Aquest dissabte seré a Manacor, a les 12 h a Món de Llibres i dia 12 hi haurà una altra presentació a Palma. Després n’hi ha unes quantes més que encara estam pendents de fixar la data: a Mataró i també a Inca, Santa Margalida i a Llucmajor.

Back To Top
×Close search
Search