skip to Main Content

Miquel Àngel Sancho: “El concepte gratuït de la música fa pensar que la gent que hi ha darrere la indústria no cobra”

[pullquote] El fundador de Xocolat i Blau/DiscMedi va ser a Manacor per parlar de l’estat de la indústria discogràfica després de la irrupció d’internet
[/pullquote]

“El concepte gratuït de la música fa pensar que la gent que hi ha darrere la indústira no cobra”. Així de contundent s’expressava Miquel Àngel Sancho, fundador de la botiga de discs Xocolat i de les discogràfiques Blau i DiscMedi.

Sancho va ser a Manacor divendres passat per participar a la segona conferència del curs monogràfic “Me sobren paraules” sobre el moviment de rock català dels anys noranta fins a l’actualitat i que organitza l’Escola de Mallorquí.

Igualment, Sancho insistí que “els continguts streaming parteixen d’un creador, però el qui posa la carretera per arribar-hi són les discogràfiques”.

El melòman palmesà volgué acotar el concepte d’indústria discogràfica: “Consider indústria les productores que tenen un mínim d’infrastructura”, i n’exclogué les autoedicions que no entren en el circuit.

Amb la irrupció del digital, s’amplia moltíssim el ventall d’escoltar música: “No s’havia escoltat mai tanta música com ara”. Per això es demana Sancho, “per què està en crisi la producció discogràfica, i no el consum?”

Després del top manta i de les descàrregues il·legals, “avui tot és legal, però l’streaming genera molt pocs doblers. Es liquiden unes autèntiques misèries. Per cada 500.000 escoltes ens liquiden 2.000 euros, que s’han de repartir entre tots els agents que han participat en la producció”.

És així que Sancho recordà que “el 2001 va ser el darrer any de creixement dins la indústria discogràfica, que tocà fons el 2012”. El 2016, el mercat discogràfic girà 164 milions d’euros: “Això és misèria”, digué. La quota estimada a Catalunya i Balears és d’un 20 per cent respecte de tot l’estat. “Hi ha àmbits culturals que tenen més força, com ara la literatura”.

D’entre tot aquest consum, un 62 per cent és digital, i un 38 és físic. Per això s’explica que en tot Mallorca quedin dues botigues: Xocolat i Baba.

Dins el sector digital, l’streaming s’endú un 62 per cent. I dins el físic Sancho ressaltà la recuperació del vinil que avui ja arriba a un 35 per cent del consum.

Sancho recordà també el naixement de Blau: “Càrritx i roses va tenir una implantació increïble. Sense en Tomeu Penya, Blau no existiria”.

Avui a casa nostra, explicà Miquel Àngel Sancho, “el consum de la música en llengua catalana, no supera el 20 per cent. I el primer grup en català a les llistes de vendes és Txarango, a la quinzena posició. Abans la música en català venia molt més”. Avui, “si Manel no treu disc no hi ha vendes, vendrien a ser com els Torrente de la música en català”. Per Sancho, “fan falta grups i artistes que estirin”.

Finalment l’amo de Xocolat i Blau defensà el suport físic “perquè encara és el cartell de presentació del disc, si no fas un disc físic no ets dins el mercat”.

Back To Top
×Close search
Search