skip to Main Content
Miquel Julià: Adéu A Un Poeta Oblidat…

Miquel Julià: adéu a un poeta oblidat…

El director, ja jubilat, de l’Escola Municipal de Mallorquí Gabriel Barceló Bover escriu aquest obituari de Miquel Julià Prohens. Un capellà a Manacor, un impulsor del català en moments difícils, un poeta, un escriptor…

Diumenge, 26 de gener del 2020, a mitjan capvespre, a l’Hospital “Sant Joan de Déu” de Palma, ens donà l’adéu definitiu un gran exsacerdot, escriptor, poeta, músic i patriota: Miquel Julià Prohens. Havia nascut a Can Miranto, al Carritxó, llogaret ran de cas Concos des Cavaller, al municipi de Felanitx:
“contrada de pujols i comellars, ondulacions de verds, rogencs, ocres i foscants a una antiga o vella casona feta amb pedres i fang d’argila, parets amples de més de tres pams el jorn del 29 de juny, festa de sant Pere, tot just trencat l’estiu de 1927”, com ens conta ell mateix a les seves Memòries En línia recta. La follia d’una vida. Aprengué les primeres lletres, sobretot les oracions, a la Costura de les monges franciscanes i després els estudis primaris a les dependències posteriors de l’església del Carritxó, construïda feia ben poc. Encara no hi havia edifici per als escolars. Puix no s’inaugurà la construïda per la República fins al 1935. Féu d’escolanet al primer vicari d’aquella església, Mn. Joan Vidal, qui el “convidà a ser capellà” quan en Miquel tenia uns 9 anys. L’any 1939, tot just declarada acabada la guerra incivil, ingressà al Seminari Diocesà de Mallorca sota “El bàcul del bisbe Miralles” on estudiaria la carrera sacerdotal i on el superior dels llatinistes, Mn. Francesc Batle home “de figura i postura hieràtica, era el prototip d’educador sec, impositiu, al·lèrgic al diàleg, displicent i incòmode…”. Després de la guerra, hagué de resistir la ressonància dels trons que predicà al Seminari el Comte Rossi i “s’hi recordàs els fets que uns rojos haguessin cremat el portal de Santa Fe, l’església veïna, sense cap retret ni menció de la barbàrie dels nacionals”. Al Seminari tingué com amic coral i condeixebles els que serien gran poetes de la literatura illenca: Blai Bonet i Antoni Moll, l’amistat amb els quals durà tota la vida amb qui es cartejaria i intercanviaria els seus escrits i poemes de joventut. El poema més reeixit d’estudiant, que fou premiat en temps del bisbe Joan Hervàs, del qual fou patge, és El Monestir, obra de 411 versos en tretze capítols, a partir de la qual “la meva lluita interior en el tram final cap a l’ordenació clerical, roman escrita en versos plens de preguntes a Déu, enfront de l’horitzó aparentment fulgurant”. Fou ordenat prevere pel bisbe Hervàs el 10 de juny de 1951 i celebrà la Missa Nova al Carritxó el 21 de mateix mes en un acte “humanament colpidor i religiosament desdibuixat, que em deixà interiorment satisfet, amb tot l’endemà en suspens”. Exercí el seu apostolat, en primer lloc, a la vila de Bunyola, on es féu amb la joventut al seu costat amb actuacions artístiques i religioses, excursions, música i balls populars. Mentre hi feia catecisme per a infants, ja publicà, en català, un opuscle que porta el títol Guia del petit pelegrí. Amb pregàries i un viacrucis infantil. “No vaig rebre cap retret ni daltabaix, per aquell esquitx de català als infants, però en el rerefons s’hi escolà algun fil de disconformitat.” El bisbe Enciso l’envià a demanar al Palau, puix que “qualque xafardeig li havia arribat, sobre la presència d’al·lotes a la coral”, entre altres acusacions, com la de la reeixida de danses i excursions populars. Hi treballà al llarg de cinc anys.
A partir de l’octubre de 1956 arribà a Manacor, procedent de Bunyola. El seu primer projecte o maldecap va ser l’ensenyament musical i vocal dels cantaires adults i infantils fundant l’Escolania i Coral del Sant Crist. Participà molt activament en el Segon Congrés Eucarístic Comarcal, fundà l’Escoltisme de Manacor i hagué d’aguantar uns quants soscaires amb la beateria i el rector i arxipreste Mn. Binimelis. “No s’ho pogué empassar. L’honesta espontaneïtat amb les relacions amb les cap de guiatge a la vista i a l’oïda de la gent, no pogué evitar retrets tan absurds com la fosca a plena llum.” També va ser iniciativa seva el Centre Artístic Recreatiu” (CAR) una de les activitats d’aquest fou la posada en escena l’obra de Marian Aguiló L’Encisament del sen Fum i hi acollí na Nunci Elegido a qui confià la secció de ballet del CAR. Durant el curs 1964-1965, organitzà el primer curs de català per a persones adultes, precedent de la fundació de l’Escola Municipal de Mallorquí de l’Ajuntament de Manacor. Organitzà el Festival del brot de Romaní, al final del primer curs. Tingué una llarga activitat literària a la premsa manacorina, al Manacor i Perlas y Cuevas. Predicà la Bona Nova a molts d’indrets de Mallorca, sempre en català, i es mostrà un lluitador aferrissat per a l’ús de la nostra llengua a les esglésies a partir del Concili Vaticà II, amb entrevistes, cartes als bisbes Enciso, Francesc Paieres (vicari general), Àlvarez Lara entre d’altres, i al mateix cardenal Enrique Tarancón. En aquest temps dirigiria l’estrena de la missa polifònica Pau als homes del P. Antoni Martorell el 1968.
Patí la incomprensió i algun càstig que ens explica a les seves Memòries, de part de membres de les autoritats eclesiàstiques, cosa que feu que penjàs la sotana i canviàs de tarannà i, sobretot, de feina. L’alternativa no podia ser altra que la vida laboral. La trobà a l’empresa dels també carritxoners germans Barceló, on arribà a ocupar la delicada responsabilitat de cap del personal i on va conèixer la seva dona i mare de la seva filla i dos fills. La dispensa eclesiàstica de Roma del sacerdoci va ser un procés llarguíssim i molt enrevessat. Possiblement era el primer dels sacerdots “malaïts i rebutjats” per la seva renúncia i per a alguns, l’apostasia. Era molt difícil alliberar-se, aleshores, dels lligams de la teranyina religiosa. Hagué de patir molta incomprensió, fins i tot de part d’amics íntims.
També, en Miquel Julià, per a millorar el seu estatus econòmic, feu d’empresari d’espectacles, que dirigia personalment, amb èxit tant dins Mallorca com per a la resta de l’estat espanyol. Coincidí en l’època dels inicis del postfranquisme en què les dones –la seva no en fou una excepció, sinó tot el contrari- s’havien alliberat de molts tabús: era el temps del famós “Destape”. La seva dona, certament de molt bon veure, que havia actuat de vedet en la cadena de revistes Colzada, vingué un dia en què la fama la fagocità i deixà en Miquel sol amb els tres fills, amb quals hagué de fer de pare i mare.
L’amic Miquel Julià, també tingué alguns, pocs malauradament, moments de glòria. Un dels quals fou el Reconeixement de Mèrits del Patronat de l’Escola Municipal de Mallorquí, juntament amb n’Antònia Sureda, una dels primeres dones que treballà a l’Escoltisme manacorí. Tingué lloc a Teatre Municipal i el rebé de mans del malaguanyat batle Miquel Riera l’any 2000, i el Mn. Alcover de l’OCB de Manacor, entre altres distincions. La seva obra és bastant extensa, especialment la publicada a la premsa amb els pseudònims de Es Gall, al quinzenari L’Estel de Mallorca, i de En Jordi Guaita al diari La Ultima Hora on tingué secció fixa fins gairebé els dos darrers anys. Són llibres seus, de bon relleu, Nadal a Mallorca (1968), Mallorca. Cançons tradicionals (1968), Nacionalisme reivindicatiu (1994), Cançoner tradicional de Mallorca (1998), Clarobscurs. L’església dels mallorquins (1998), Paraules al vent (2000), El Monestir (2005), La vida en vers (2007), Ermàs en flor (2012) i les seves memòries En Línia recta. La follia d‘una vida (2016) del qual hem extret algunes cites.
Que el puguem recordar molts anys com a un dels més actius activistes de la llengua catalana. Els nostre “adéu” el feim amb el seu propi “comiat” de les seves memòries:[…] no puc acomiadar-me dels lectors, amics o antagònics, a la callada, amb un adéu tan definitiu com el silenci. Per això em plau fer-ho amb un nou cant poètic […] Els dos darrers versos del qual diuen:
Però els meus ulls només destrien ara
Difoses llums, que arreu m’aguaiten.

Gabriel Barceló Bover

Back To Top
×Close search
Search