skip to Main Content

Un mirall de somnis tossuts

Diumenge dia 17 va tenir lloc la final del campionat de bertsolaris a Bilbao. Els bertsolaris són els improvisadors bascs, l’equivalent dels glosadors a Mallorca. Aquest campionat és un esdeveniment sociocultural de primer nivell. De fet, el bertsolarisme és la manifestació cultural més important en llengua basca. Per fer-ho patent basta dir que en aquesta final hi havia més de 14.000 persones de públic. El campionat es du a terme cada quatre anys. Una expedició representativa dels glosadors de Mallorca hi anàrem. Desset mallorquins, set dels quals, de Manacor.

L’experiència vital que va suposar per tots nosaltres, malgrat la facilitat que se’ns pressuposa en el maneig de les paraules, és mala de descriure. Tots aquells que estimam la glosa lluitam cada dia per dignificar-la, per fer-la arribar a més gent i per mostrar-la en la seva màxima esplendor. Creim en ella com a eina de creixement individual i col·lectiu, capaç de fer poble i de fer enorgullir el poble. Malgrat que els darrers anys hem fet moltes passes en aquest sentit, ens queda per davant molt de camí per recórrer. I allò que aquí és un somni, que maldam per repetir cada nit; o una lluita, que maldam per prosseguir cada dia, allà és una victòria i una realitat. Un mirall de somnis tossuts, que ens vàrem poder posar davant la cara durant unes hores i que ens va mostrar més esplendorosos i decidits que mai.
Ens bastaren un parell de minuts al BEC per copsar la magnitud d’allò que ens esperava. Eren les onze del matí i els vuit finalistes sortien del fons del pavelló i transitaven entre la gent el camí que els duia cap a l’escenari. Catorze mil persones emocionades, dretes, els aplaudien, i en aquell moment Euskal Herria era lliure, madura i feliç. Els mallorquins, mentrestant, ploràvem. Els ulls, com deia un dels bertsos que vàrem sentir a la final, poden dir moltes coses.
Una de les diferències entre els improvisadors mallorquins i els bascs és que ells, la majoria de vegades, glosen a partir de temes que algú els proposa. Aquí arribam al quid de la qüestió: la transcendència i la profunditat d’aquests temes. Per mostra un botó: “El teu nin, de deu anys, que tens en acollida, avui té visita amb els seus pares biològics. Glosa a partir d’això.” Un altre exemple: “Has treballat tota la vida cuidant persones majors, ara de cada vegada veus més a prop el moment que t’hagin de cuidar a tu”
Moltes de les respostes, improvisades en pocs segons pels bertsolaris, amagaven autèntiques sentències de vida. La jornada avançava i els bertsos brollaven sense aturar. En la traducció instantània que rebíem, perdíem la bellesa del vers, però copsàvem la transcendència del missatge. Ens miràvem, somrèiem, preníem notes, i tornàvem a plorar. Mostra de la maduresa del bertsolarisme també és el tracte que tengueren cap a tots els improvisadors de fora. A més dels mallorquins hi havia menorquins, catalans, gallecs, sards… Els bascs ens obriren totes les portes i més. Personalment i en representació dels improvisadors de fora vaig tenir l’honor de participar de l’entrega de premis. Els glosadors mallorquins, per tant, vàrem ser presents damunt aquell escenari. La glosa a l’alçada del bertsolarisme, més enrere en el camí, però amb la certesa d’arribar a port, amb l’estel groc que ens guia generosament i respectuosa. L’estima entre els pobles és el tresor de la humanitat. Respectar l’altre congria respecte cap a tu mateix.
Maialen Lujanbio, l’única dona classificada per a la final, va ser la guanyadora. Els aplaudiments llargs i intensos eren d’agraïment cap a tots els bertsolaris, pel seu compromís amb la llengua, la cultura i la societat; i cap a tots els euskalduns, com a reafirmació de la seva identitat.
En haver acabat el campionat ens reunírem molts d’improvisadors al bar. Després de vuit hores de sentir gloses teníem ganes de glosar. I ho férem amb els gallecs, per exemple. Cadascú amb la seva llengua. Ens entenguérem perfectament.
Dilluns tornàvem amb la maleta carregada de records, d’idees i d’esperances. Com va dir un altre dels bertsolaris en la seva intervenció final: el camí es fa en el dia a dia.

Back To Top
×Close search
Search