skip to Main Content

“Els mòbils i les aplicacions han fet mal a la lectura”

[pullquote] Fausto Puerto (1975, Manacor) és llibreter i el 2004 va obrir Món de llibres
[/pullquote]

Quina salut té avui la lectura? Hi ha lectors com sempre, o n’hi ha menys?

Fa quinze anys que vàrem obrir la llibreria i consider que de llavors ençà la qualitat de les lectures i les exigències dels lectors han baixat un poc, podríem dir que la literatura, que no la llibreria, està un poquet més malalta. Bàsicament crec que el problema són les noves tecnologies, i no tant el llibre electrònic, sinó els mòbils, les tablets i les noves aplicacions: Facebook, WhatsApp, Twitter… si a tot això hi afegim les plataformes de la televisió com Netfilx , HBO, etc… Les possibilitats d’enganxar-se a una altra cosa que no siguin els llibres és molt gran. Crec que tot plegat ha fet que la gent llegeixi menys; les noves tecnologies ens han distret de la lectura. Per exemple, si llegeixes i t’arriba un WhatsApp o un tuit fàcilment t’entretens amb el mòbil i si passa un quart d’hora, llavors ja no tornes a agafar el llibre. Comparades amb la immediatesa d’aquestes aplicacions, les coses que necessiten paciència i temps ens pareixin avorrides. Abans, per llegir un llibre estàvem tres o quatre dies, ara podem estar quinze dies o més. Ara bé, no vull ser negatiu. També puc dir que hi ha un nucli dur de lectors que hi són d’ençà que vaig obrir, i que llegeixen igual o més que abans.

I els hàbits de lectura han canviat?
Sí, han canviat una mica. La gran majoria de gent, avui, sembla que compra els mateixos llibres. Abans les lectures es diversificaven més, les vendes eren més variades. Ara són moltes vendes d’uns llibres en concret. Pareix que si no compres allò que tothom llegeix, no estàs al dia. Malgrat això, passa una cosa curiosa, i és que ara hi ha més editorials que abans, hi ha moltes petites editorials que aconsegueixen fer-se un lloc entre els lectors habituals i els nous lectors.

La gent que ve a la llibreria sap què vol? O sol demanar ajuda per escollir els llibres?
Podríem dir que una petita part de la gent que ve sap perfectament què vol. Hi ha lectors habituals que no necessiten cap recomanació, i altra gent que cerca un llibre en concret perquè algú li ha recomanat o ha llegit a qualque lloc que és molt bo. Cal diferenciar el lector que s’autoalimenta gràcies a les seves pròpies lectures i aquell que es deixa guiar per les opinions dels altres. Llavors, hi ha l’altre extrem, gent no sap gens què vol i demana consell, potser véngui perquè ha de regalar un llibre, o senzillament vol llegir però no sap què. Aquests es deixen aconsellar completament, la qual cosa és molt difícil. Recomanar llibres i encertar és tot un art, tanmateix hauràs d’esperar que el client torni per veure si li ha agradat o no, llavors com a llibreter ja tindràs més informació.

Quina edat tenen els lectors?
Els al·lots de tres a deu anys llegeixen perquè els pares els compren llibres. En vénen molts, i els llibres infantils i juvenils funcionen bastant bé. Llavors dels onze o dotze anys fins als denou o els vint, pareix que no existeixen els lectors, al manco en aquesta llibreria, encara que sempre hi ha miraculoses i sorprenents excepcions. Per sort si aquests nins que han deixat de llegir durant aquesta etapa i ja tenien l’hàbit incorporat, pot ser que llavors es reenganxin i tornin a llegir, però crec que en aquesta edat es perden molts de lectors. Llavors, podem dir per acabar que el nucli dur de lectors solen tenir entre trenta-cinc anys i setanta.

Quins gèneres o quina casta de llibres en venen més?
El que més ven és la novel·la, la narrativa, llavors el llibre infantil, també l’assaig, els llibres d’autoajuda, els llibres d’art… L’assaig és curiós, perquè té un tipus de lector molt exclusiu, hi ha gent que només llegeix assaig, i fins i tot, n’hi ha hagut un augment, d’ençà que vaig començar.

Quina llengua predomina més en les vendes?
Respecte la llengua passa una cosa curiosa també. Tots els llibres infantils i juvenils es venen en català. Només tenc un prestatge de literatura infantil i juvenil en castellà, perquè no es ven. Llavors, en canvi, en narrativa i assaig es ven un 60 o 70% de llibres en castellà.
Si miram el total, el català representa entre un 35 i un 40% de les vendes de la llibreria. Tot i que a mi m’agradaria que pogués esser la meitat, o més; hem de valorar que som una de les llibreries de Mallorca que més ven en català. Tot i que també he de dir que aquests dos o tres anys darrers, ha baixat un poc, supos que per la crisi…, el que m’agradaria analitzar amb més deteniment és per què els nins que llegeixen en català, llavors, quan són més grans, passen sovint a comprar més llibres en castellà…

Quins són els valors d’una llibreria com la teva?
Avui en dia pens que la llibreria per si sola no basta; hi ha d’haver la llibreria, l’interès del llibreter, per la tria de llibres que ha de vendre… I llavors has de programar actes, conferències, presentacions, concerts, exposicions, sense aturar… Has de fer moltes coses a part perquè la llibreria estigui en boca de la gent, perquè el negoci pugui seguir funcionant. Ah, i també la part d’editorial, tot i que sigui una part petita. Jo em consider llibreter abans que editor, però m’agrada molt el món de l’edició, ja que té a veure amb la feina que faig… Publicam poquetes obres, però són una ajuda afegida… Amb totes aquestes coses, procures que la llibreria mogui tota casta de gent, i potser aquesta gent que un dia ha vengut a un concert o una presentació, llavors, quan ha de comprar un llibre, se’n recorda de tu i torna.

Quines característiques ha de tenir un bon llibreter?
Pens que per ser bon llibreter el primer que ha de ser és un bon lector, un lector bastant obsessiu i constant, que no deixa mai de tenir un llibre començat. Això és el que t’ajuda a l’hora de vendre el producte, conèixer-lo molt bé. A banda d’això has de ser eficient, amable, i totes les altres coses que són importants per dur qualsevol negoci; però si no llegeixes molt, és mal de fer dur una llibreria així com toca.

Back To Top
×Close search
Search