“Molta gent que critica la caça no sap ni què és”

[pullquote] Antoni Llull fa dos tipus de caça: amb cans eivissencs i reclam mascle
[/pullquote]

Antoni Llull, “Carnisser”, caça d’ençà que tenia vuit anys. Diu: “Sempre he caçat, estàvem a fora vila i de ben petit vaig començar a caçar a abeurada, a parar lloves… Quan jo era nin això era una cutura, tothom qui estava a fora vila ho feia, era una cosa natural. A més, era un caçar diferent al d’avui, caçàvem per menjar, i naixíem amb aquesta cultura.” Ell fa dos tipus de caça: “amb ca eivissenc, una caça fora armes, i caça amb reclam mascle.” De juliol a desembre caça conills i qualque llebre i de desembre a febrer, perdius. “Intent sortir tots els pics que puc, les cusses eivissenques han d’estar fortes” Per ell la caça és una manera de passar gust i d’espaiar-se. “M’agrada perquè em puc alliberar a nivell mental i físic i també per les emocions, que sent, perquè l’important no és el caçador sinó la feina de l’animal.” Els secrets per ell són:  “l’amistat, l’enteniment i la coneixença entre cans i caçador.” Es queixa d’una cosa: “Els mesos de veda, en què no pots anar a caçar, just que passegis amb el ca eivissenc, si passa la Guàrdia Civil et demanarà els papers i et posarà problemes. A un altre qualsevol que passegi el ca, no li dirà res. No ens deixen treure les cusses de la canera, trob que això està mal fet.” Per ell la caça és bona per la natura: “Sempre que sapiguem diferenciar el qui és caçador de bon de veres del qui no ho és. La caça és com internet, ben usat es fabulós, però té facilitats per fer coses dolentes. Si el caçador va a matar i a matar i no se’n cuida del que toca, malament. Un caçador de bon de veres s’en cuida de posar menjar, beure, de caçar per fer net, de caçar el que pot caçar. És una manera de cuidar el medi natural.” No li agrada que la gent critiqui la caça perquè sí: “Un caçador no és un matador, hi ha molta diferència. Molta gent que la critica no sap què és la caça, com se caça ni per què se caça.”