skip to Main Content
“Mon Pare Volia Mostrar Els Costums I Tradicions  Mallorquins A Través De Les Seves Pel·lícules”

“Mon pare volia mostrar els costums i tradicions mallorquins a través de les seves pel·lícules”

Josep Berga va ser un cineasta autodidacte i apassionat. Amb manufactura artesanal va elaborar tota la seva filmografia. Aquesta setmana a Son Macià es projecta Jugant amb el destí. Sebastià i Pere, els seus fills, ens en parlen.

“Li encantava el cinema, va comprar una super8 i va començar a filmar postes de sol o a nosaltres quan érem petits”. Així va encetar-se la vena poètica de Josep Berga, i així ens ho conten els seus fills Sebastià i Pere, que el recorden ara perquè divendres que ve, a les 20:30 i al Saló Parroquial de Son Macià es projectarà Jugant amb el destí, el darrer film que va poder estrenar.

La cinta, amb una durada de 45 minuts, parteix d’un guió original elaborat pel mateix Berga i hi prenen part una quinzena de macianers, i una quarantena de membres del grup folklòric de Bonany. Guió original. 45 minuts. La participació macianera ve d’una trobada gairebé casual entre Berga, Alfons Puerto i Antoni Sureda (l’actual regidor del Parit Popular). Sureda formava part d’un grup d’amics macianers que feien teatre, i en veure el text va pensar de seguida que ells el podrien interpretar. Entre els actors també hi havia membres dels Capsigranys, com ara Pep López, Catalina Riera o Antoni Gomila. De fet, el doblatge és obra dels actors i actrius dels Capsigranys. Miquel Sureda, membre del popular clan macianer, n’és el protagonista principal. També hi surt Joan Blanquer, Randa, que va sortir a tots els films rodats per Josep Berga.

La pel·lícula està ambientada al segle XVIII i juntament amb la trama “vol mostrar costums i tradicions mallorquins. És un drama d’una família pagesa mallorquina”. Les toses, la relació amb els senyors, les invasions dels pirates moros… o una sínia que roda hi són imatges habituals, amb un Berga que cercava molt la qualitat de la fotografia en els seus films. De fet, “va estar més d’un any per poder trobar una sínia que estigués en bon estat i funcionàs”, diuen els seus fills, com un detall més d’aquesta espècie de “novel·la històrica amb pinzellades de gelosies i enveges entre els personatges”. També per a la banda sonora, Josep Berga cercava professionals que l’assessorassin. Sebastià i Pere, recorden, però, que “quan el muntatge estava molt avançat, la pel·lícula es va retxar, i amb el material original va haver de tornar a començar”. Avui la pel·lícula ha pogut ser passada de la versió de Betacam a Mp3.
Josep Berga va guanyar el primer premi nacional de Cinema Amateur amb “Mallorca temps enrere”

Back To Top
×Close search
Search