skip to Main Content

“El moviment del rock català va ser com una ona que ens passà per damunt”

[pullquote] Marcos Gil, de Tots Sants, Antoni Nicolau, d’Ocults i Joan Miquel Oliver, d’Antònia Font, repassaren els anys gloriosos dels seus conjunts
[/pullquote]

“Ens vàrem témer que quan fèiem lletres en castellà les traduíem”. Aquests foren els inicis del grup Ocultos, que més endavant passaria a dir-se Ocults. El seu líder, Antoni Nicolau (a la taula rodona que compartí amb Marcos Gil, de Tots Sants, i Joan Miquel Oliver, d’Antònia Font, dins el cicle Me sobren paraules, de l’Escola de Mallorquí) recordà que els inicis d’Ocultos foren a Madrid i que els seus referents, poc o molt, eren més els de la Movida Madrileña.

Lleugerament diferent, per una mica més tardà, és el cas de Tots Sants. Nascut ja dins la dècada dels noranta, el grup que liderà l’enyorat Xavier Ramis, segons explicà Marcos Gil, bateria, “cantava en català perquè era la llengua amb què ens sentíem més còmodes, però sense fer-ne bandera”. De fet, explicà Gil, “el moviment del rock català va ser com una gran ona que ens passà per damunt i de sobte ens trobàrem a Catalunya fent de teloners de Sangtraït i cantant davant sis o set mil persones”.

I encara una mica més tardà, i una mica aliè a tota aquella moguda, va ser el cas d’Antònia Font. Segons explicà Joan Miquel Oliver, ells es trobaren ja fora d’aquell encasellament i va ser així que, cantant en català, “arribàrem a tocar a Espanya i tot”.

Antoni Nicolau recordà també que “els nostres concerts solien ser bastant desbaratats i ens arribaren a cridar l’atenció per això”. Nicolau recordà que en una ocasió els contractaren per tocar a Palma “amb la condició que no tocàssim Barco de rejilla. Tanmateix, diguérem amèn i llavors acabàrem tocant la cançó”.

Joan Miquel Oliver continua la seva carrera musical en solitari. Tots Sants, després de la desaparició de Xavier Ramis, ha configurat un nou grup amb Roger Pistola com a vocalista. I Ocults, en primícia mundial divendres passat anunciada per Antoni Nicolau, tornaran a pujar als escenaris.

Mentrestant, la vida continua, i els tres ponents estigueren d’acord que és cert que no hi ha la plataforma del rock català, però que “continua havent-hi grups molt bons”.

Back To Top
×Close search
Search