skip to Main Content

Natalicis confinats: l’experiència de convertir-se en família en temps de coronavirus

“L’acompanyament des de l’Hospital ha estat molt càlid”

Antoni Nicolau i Rosa Maria Lladó van ser pares d’en Jordi dia 12 març, just abans que es decretés l’estat d’alarma. “Al cap de dos dies ens varen donar l’alta però en Jordi va haver de quedar a l’Hospital per una petita infecció: na Rosa es va quedar com a mare lactant i jo em podia quedar com acompanyant però va ser una situació una mica estressant perquè jo havia d’entrar i sortir de l’Hospital i la situació començava a ser molt tensa” diu Nicolau. Així i tot, després d’uns dies varen tornar cap a casa i expliquen que el millor de la situació és que “hem tengut temps de conèixer-nos a nosaltres dos en aquesta situació i de conèixer la criatura” diu Nicolau. Així mateix, Lladó explica que “l’acompanyament des de l’Hospital en un moment de caos com aquest en què no pots tenir el suport de la família ha estat molt càlid, l’equip sanitari és increïble”.
El pitjor, per la nova família ha estat el canvi en el dia a dia: “Volíem gaudir d’aquestes tres setmanes que teníem per estar els junts, per sortir a passejar i que la nostra gent propera pogués conèixer en Jordi i ara la situació és complicada” diu Nicolau mentre afegeix que “les padrines estan molt tristes de no poder conèixer la criatura”. A més, expliquen que passen pena de contagiar-se, no per por a la malaltia sinó per les conseqüències que suposa tenir-lo: “Hauríem d’anar molt més alerta amb l’infant i no sé com ho hauríem de fer per la qüestió de la convivència, per exemple” diu Lladó.

“Ens ha omplert la casa de colors”

Marga Fernández i Domingo Truyols varen ser pares de Roser el passat dia 2 amb un part induït. “Tot va anar molt bé, tant al paritori com a la planta i en cap moment ens vàrem sentir insegurs” diu Fernández mentre afegeix que, per sort, la seva parella va poder entrar durant el moment del part. “Sé que en altres llocs no han deixat entrar a la parella i crec que és una situació dura” afirma. Això sí, Fernández explica que els pitjors dies van ser abans de parir perquè “vàrem passar tres setmanes confinats, jo gairebé no em podia moure i tenia por per no saber què passaria ni com seria el part” diu la mare. Així i tot, explica que una part molt positiva de no poder rebre visites és que va poder estar 48 hores fent pell amb pell amb la seva filla i això “va ser una gran experiència” però diu que han quedat amb una sensació agredolça perquè “tenim ganes que la família pugui tenir na Roser en braços”.
En aquest sentit, la parella comenta que el pitjor de tota la situació és el fet de no poder tenir contacte directe amb la família: “El pitjor és no poder veure la família propera: ens fa pena que no puguin viure el dia a dia de na Roser perquè en només 15 dies ha fet un canvi brutal” explica Fernández. Tot i això, la família explica que la millor part de tot això és que han pogut estar 24 hores amb la nina i conèixer-se bé i no han tengut aclaparament extern: “tot i aquesta situació agredolça na Roser ens ha omplert la casa de colors”.

Back To Top
×Close search
Search