Dijous passat es va dur a terme a Ca’n Lliro la presentació del llibre “Somnis compartits. La identitat mallorquina a debat”, de Biel Mayol, Joan Pau Jordà i Joan Colom.
L’acte de presentació va consistir en una taula rodona en la qual varen intervenir Carme Gomila, politòloga, Miquel Oliver, exbatle de Manacor, i Biel Mayol, autor del llibre. La taula estava moderada per Antoni Riera.
La primera qüestió que va formula Riera va ser: “Què volem ser, i què necessitam per ser allò que volem ser.” Carme Gomila va dir: “Ens falta unió, crear un relat propi i arribar a més gent” Miquel Oliver va anar en la mateixa línia: “Necessitam estimar-nos més, valorar-nos més. Haurem de madurar, fer molta pedagogia i fer-ho arribar als nouvinguts.” Segons Biel Mayol: “A les nostres institucions no tot és un desastre, sense l’autogovern moltes mesures de protecció del territori, de normalització lingüística, etc. no haurien arribat.”
La segona qüestió girava entorn de la mallorquinitat líquida, concepte que Mayol va explicar de forma senzilla i humorística: “Des de la mallorquinitat sòlida defenses la llengua, et saps una sèrie de poemes de memòria, etc. Des de la líquida, vas a una cala petita i et fas una foto per penjar a les xarxes”. Gomila: “A aquesta gent també la necessitam.” Oliver: “Potser la mallorquinitat líquida pugui penetrar més a la societat, però llavors hauríem de posar un poc d’espessidor.” La darrera qüestió feia referència al Procés català. Antoni Riera: “Allò que passa a Catalunya què serà, una autopista, un mirall o un penya segat?” Gomila: “Si ha de ser un mirall, ho serà a nivell de societat civil.” Mayol: “Fa un mes no veia irreversible el Procés, ara ja li veig. Per nosaltres serà un paraigua, m’explic: hi haurà un estat amb el qual compartirem cultura, i això són cent cavalls de força.”
