“N’hi ha que són caçadors i n’hi ha que són carnissers”

[pullquote] Toni Pascual defensa la caça “de qualitat i no de quantitat”
[/pullquote]

Toni Pascual (Petra, 1946) ha fet de fuster tota la vida. I tota la vida, també ha caçat. Va sobretot a la guàtlera, la perdiu i la cega, amb escopeta i dos cans. “Per anar a la ploma, a un ca l’anys d’ensenyar, que sigui obedient, que pari molt bé, que respecti la caça, i que la cobri quan l’has abatuda”. A l’hora de parlar de l’aprenentatge per ensenyar els cans diu que “n’he hagut d’aprendre tot sol, anant molt a la Península, i equivocant-me moltíssimes vegades. Per ensenyar un ca no es tracta de castigar-lo, sinó de saber com l’has d’ensenyar”. A l’hora de definir-se com a caçador ens explica: “El meu caçar no ha estat mai de quantitat, sinó de qualitat. Ningú mai m’ha vist amb enfilalls”. En aquest sentit, explica que “quan caç duc l’escopeta oberta, i la par quan el ca para”. Per a Pascual això són els caçadors de veritat, “als altres als dic carnissers. A un que mata per matar no li veig la gràcia”. Pascual diu que “només tir a una peça que els cans se l’hagin guanyada, que em facin una bona parada. I si duc dues perdius i me’n surt una altra, ja no li tir, perquè sé que hi he de tornar un altre dia i vull poder passar gust. I si els cans no em fan una feina ben feta, vendré de buit”.

Pascual considera que “de cegues, hi ha les mateixes que fa trenta anys, però hi ha molts més caçadors, i en toquen menys per cap. Diuen que hi ha menys animals, però el que hi ha són més caçadors a repartir”. Avui, explica Toni Pascual, “amb els bippers i els GPS tothom s’ha fet ceguer. Jo en faig servir perquè tenc un problema d’oïda, però si hi sentís bé, posaria un picarolet al ca, que és com ho havia fet sempre”.

Pascual comparteix una cacera amb cinc socis més i a més forma part de la Societat de Caçadors de Petra, amb prop de dos-cents cinquanta socis. Destina la caça al rebost familiar: “Ens ho menjam tot a ca nostra i no he d’anar a regalar res a ningú”.

Pascual acaba dient que “demanaria a la gent jove que aprengués a respectar la caça i no matar per matar, que matin les peces que han lluitat”. Té clar, també, que la caça fa de reguladora de la biodiversitat: “Si no hi hagués caçadors, la caça ens menjaria a nosaltres. Basta veure el que fan les gavines”. I recorda que “abans la caça era una necessitat, anaven a matar un conill, però era per fer el dinar. I si no veien el tir segur, no li tiraven, per no malgastar el cartutx”. Antoni Riera