skip to Main Content
“Ni L’Ajuntament Ni El Teatre Ens Haurien D’ignorar”

“Ni l’Ajuntament ni el Teatre ens haurien d’ignorar”

Parlam amb Joan Gomila, alma mater de la Sala La Fornal, un complement a l’oferta oficial que s’ha consolidat en el circuit teatral manacorí

Quants d’espectacles i funcions heu programat a La Fornal el 2018?
La sala va obrir l’octubre de 2015. Estam a la 4ª temporada. Hi feim una mitjana que supera les 40 funcions anuals entre teatre, música i teatre infantil. Un 50% d’aquestes funcions  és producció pròpia. Això genera feina i creixament per als actors  i actrius que treballen amb nosaltres, i per tant som una eina a favor de la cultura i contra la precarietat económica d’aquesta, i també la solidificació dels nostres productes amb gires força importants. Dels espectacles nascuts a la sala: Andreu Milà, tan minoritari, està al voltant de 50 funcions. Com les que ha fet La Cita. Madame Marie només amb la primera temporada esperam arribar a les 40. La maternitat d’Elna, tot i ser amateur, celebrarà les 25 i la Rateta Pressumida deu superar les 150

Quants d’espectadors hi han passat?
La sala per normativa legal només pot tenir 50 seients. Amb les diferents posicions de la sala jugam amb un promig de 44 espectadors per funció. La primera temporada varem tenir un promig del 70% d’ocupació, la quarta temporada estam al 86%, però durant mesos es pot arribar al 90%. Això suposa uns 1.500 espectadors per temporada. D’aquí vull destacar quina és la relació amb el públic, que és un públic que valora el fet de venir a una sala Independent, amb uns espectacles que tenen en comú el diàleg amb l’espectador i que pot demanar-se preguntes sobre el fet teatral i creatiu o les passions humanes. Són molt valorats els col·loquis i s’ha de dir l’excel·lent puntualitat del públic que les més vegades està assegut minuts abans que comeeci la funció. Som per tant mediadors culturals entre públic i art, i això ens defineix com un servei públic d’iniciativa privada.

Quines dificultats us heu trobat per implantar-vos dins el circuit teatral manacorí?
Hem tengut dificultats serioses i d’incomprensió a nivell tècnic i polític, degut a la ignorancia d’un projecte com aquest i del model professional que defensam. A Manacor la gestió teatral que s’ha fet de portes endins és molt discutible. Hi ha mancat democracia i no tothom hi ha cabut. Els tractes no són els mateixos per uns que per a uns altres. Si això passàs a Serveis Socials o Urbanisme seria motiu de polémica com a mínim. Viuen dins una situació de confort amb l’oferta pública. I és per ignorància, per educació cultural rebuda filla de l’amaterisme que a Manacor ha dominat tot el segle XX. No hi ha iniciativa política  per donar sortida al model cultural i econòmic que afavorim. La Fornal és creador de cultura però també genera a Manacor una importació de capital econòmic: treballam amb molts artistes manacorins de forma remunerada i legal  a més de proveïdors manacorins, quan els nostres ingresos provenen en un 90% de fora de  Manacor. Ni l’Ajuntament , ni el Teatre de Manacor ens haurien d’ignorar. Vodria fer una reflexió: teatre i auditoris públis cada poble i cada ciutat mitjana en té un perquè la paguen els contribuients, però una sala privada Independent no abunda gens i just es dóna a unes quantes ciutats mitjanes de tot l’estat. Això dóna molt sentit a la cultura, i a Manacor, especificament,  la fa més capital del teatre.

Quines sorpreses agradables heu tengut?
Els amics i les amigues. Gent que ens estima i molt. Hi ha un capital humà que ha fet possible crear una Associació d’espectadors amb més de 40 socis. Que s’hi vinculi gent que vol fer un teatre amateur diferent, i creadors que ens proposen projectes al quals no podem dur endavant amb molt dolor per a ells. Tenim molt bones relació amb gent com nosaltres amb sala i companyia a reu de l’Estat que ens permet albirar el futur amb una certa projecció. També hem rebut invitació de la Red de Salas Alternativas, on entrar-hi hauria de ser un objectiu els propers anys. A més  un 70% de les vegades la sala és plena i les funcions s’han de prorrogar

Quina relació teniu amb els actors i directors de Manacor? Quina aportació diferent els proposa La Fornal?
Hi ha qui ens obvia i menysté, i altres que tenim una relació laboral i d’amistat fecunda. I altres simple admiració per la seva trajectòria. Només podem fer 2 projectes de producció anual i no podem donar feina a tothom. Tenim dèfics amb persones com n’Albinyana que ens agradaría pogués venir a dirigir a La Fornal. Intentàrem fer un Macbeth però no vàrem trobar suport econòmic i ho varem desestimar on feim un equip de 6 intèrprets professionals manacorins. Entenem com a professional qui no té altres ingressos més que aquest activitat económica i aquestes persones són prioritàries a l’hora d’agafar-les. Amb elles ens comprometem a donar-los dos mesos i mig de feina més llavors la gira d’Inaem i el Cacim.  També ens interessa veure que fan els joves de Manacor oferir-los la sala i acompanyar-los amb la gira a fi que els seus productes es desenvolupin. Amb les figures més consolidades intentam fer coproduccions amb el Teatre Principal de Palma com va ser el cas de Guium de Toni-Lluís Reyes. També la sala està oberta al amateurs amb dues condicions: primer, han de venir acompanyats per un professional, segon, ha de ser un projecte culturalment ferm i coherent.

Pot sobreviure una sala com La Fornal sense ajuts públics? En teniu?
A dia d’avui la Sala no té ajudes i viu de la taquilla. Al 2018 es va signar un conveni amb el teatre Principal de Palma per a residències dramatúrgiques però hi vàrem renunciar perquè defugia dels nostres objectius ja que si volen que siguem una fàbrica de creació hi ha d’haver una partida pressupostària considerable. A hores d’ara tenim a tocar una convocatòria d’ajuda del Consell de Mallorca, per a activitats i manteniment que estam confiats es resoldrà favorablement. També amb el Ministerio de Cultura ho tenim a tocar, la nota de tall quedar en 61 punts i nosaltres en tenim 59 com a sala. Amb el Govern balear tenim ajudes per a companyies residents i el circuit Talent IB.

Hi ha espai a Manacor per a altres sales o iniciatives com la vostra?
Depen del risc de cadascú. Un espai com la Sala la Fornal a Manacor és únic. Ni el Xarop, Can Lliró i altres espais es poden comparar. Perquè existeixin aquests espais hi ha d’haver una estructura económica i un fet vocacional de fer país a través de la cultura. L’Ajuntament de Manacor dorm una perpètua sesta, només comparable a la descripció que fa Llorenç Villalonga de l’aristocràcia de Palma a Mort de Dama. Si s’hi posen sorgiran espais, una altra cosa és que interessi.

Back To Top
×Close search
Search