skip to Main Content
“No Entenc De Quina Forma Es Protegeix Una Persona Anul·lant El Seu Dret A Vot”

“No entenc de quina forma es protegeix una persona anul·lant el seu dret a vot”

Guillem Febrer (Manacor, 1973) és el gerent de l’associació Estel de Llevant. Parlam amb ell sobre el dret a vot i els impediments que tenen les persones amb malalties mentals per participar en la vida política.

La llei electoral es va modificar per permetre el vot a persones amb discapacitat intel·lectual. On queden les persones amb malalties mentals?
S’ha de distingir entre persones amb malalties mentals incapacitades judicialment de les que no hi estan. Les primeres no poden votar, les segones sí. La qüestió està en aquestes que tenen una incapacitació.

En què es tradueix una incapacitació?
Tradicionalment els jutges el que han fet ha estat incapacitar la persona per a qualsevol activitat en què es necessiti consentiment com per exemple, temes econòmics, la gestió del patrimoni, lloguers, compra-vendes, la capacitat per contractar o el dret a vot.

Per què es fa?
El concepte fonamental és protegir però no entenc de quina forma es protegeix una persona anul·lant el seu dret a vot. Segons la meva opinió, això és una contradicció. També és veritat que ara hi ha jutges que són més selectius i ara es comencen a mirar els casos de manera més personalitzada i entenen que han de protegir la persona només en aquelles situacions en què elles són incapaces de prendre una decisió i en què es podria perjudicar a ella mateixa. En aquest cas, els assignen una persona que decideix o actua per elles.

Es pot entendre com una manca d’apoderament no?
Efectivament. Pel que fa al vot crec que hi ha persones absolutament inconscients del que voten, les convencen amb un arròs brut… I ens trobam amb persones que estan incapacitades o que tenen una discapacitat intel·lectual que no poden votar, em sembla increïble- Hi ha casos en què la persona pot ser perfectament conscient dels diferents programes electorals i per tant pot decidir qui vol que ens governi, ben igual que ho fem qualsevol de nosaltres.

Diries que té a veure amb una manera de fer assistencialista?
Jo crec que es tracta d’una qüestió de finesa: es fa una equiparació de persona incapacitada amb persona que és incapaç de fer qualsevol cosa i això és pintar amb pinzell gruixat.

Creus que la incapacitació té a veure amb un tabú cap a les persones que pateixen una malaltia mental?
Totalment. Hi ha molts falsos mites: que no poden fer feina, que no poden tenir una família, que no es poden regir per elles mateixes… Això no és cert perquè cada persona és un món i no es pot mirar tothom igual. De l’estigma neixen les mancances imposades: hem de creure més en les persones i creure manco en la malaltia.

Back To Top
×Close search
Search