skip to Main Content

“No farem res que sigui tot per l’audiència, però tampoc no predicarem cap doctrina moral concreta”

“IB3 és dels espectadors. Nosaltres només en som els gestors i la nostra pretensió és obrir i modernitzar la televisió, perquè volem deixar de ser una televisió que interessàs únicament al gent gran i rural, sinó també les noves generacions”. Andreu Manresa parlava dels objectius “fundacionals” de la nova IB3, la que ell dirigeix. Per això caldrà, i ja s’està aplicant, segons Manresa, “una obertura de temes i una obertura de formats, com per exemple la sèrie Mai neva a Ciutat, triada entre una selecció de tres pels mateixos espectadors”. D’aquesta manera, explica Manresa, “fomentam la realització pròpia de les illes Balears, i ho feim donant la paraula als propietaris de la televisió, que són els espectadors”. En les messions per la cultura, Manresa es referí també al programa Els Entusiastes, amb presència a ràdio, televisió i internet, i que dóna veu i visibilitat als artistes més innovadors, als joves talents, a la cultura alternativa…

Manresa, a més, afegí que hem girat la ràdio damunt davall. Hi tenim una directora, una sindicalista de la casa, que és dona, intel·ligent, gran veu, que la canviada de dalt a baix”. En aquest sentit, el director de l’ens autonòmic ressaltà que ara “les tertúlies són obertes i tenim una àmplia oferta de programes d’entrteniment”. I encara hi afegí: “No hi ha exclusions, ni vetos de cap de les maneres, tothom hi pot participar. Els informatius són oberts, les tertúlies també, i hi tenim un programa d’esports obert, que no parla sols del Mallorcas, sinó del futbol de segona B i de Tercera, de l’esport minoritari…”. A més, continuà, “hi tenim un programa de cultura fet des de Menorca i un altre fet des d’Eivissa”. Cine, jazz, cultura, entreteniment i informació, una informació, remarcà Manresa, “que sigui fidel a les notícies, plural a la realitat, en definitiva, una ràdio entretenguda, i de molt bon so, oberta a bars, a botigues, a restaurants de les Illes Balears, i que sigui capaç d’agafar el pols de la realitat, perquè la ràdio té aquesta potencialitat, perquè és molt més senzila de moure que no la televisió”.

Manresa anuncià que a partir del 24 d’abril els espectadors tendran a la seva disposició dotze hores de programació nova feta des de les Illes Balears. I volgué deixar clar que “no farem res que sigui tot per l’audiència, però tampoc no predicarem cap doctrina moral concreta”, aclarí, afegint que “cercam, sobretot, la dignitat”.

El director d’IB3, històric corresponsal a Mallorca del diari El País, recordà que els eixos de la ràdio i la televisió autonòmiques han de ser “llengua, cultura i país, hem de trescar paraules que s’esmunyen, hem de donar veu als creadors innovadors, hem de contar les històries dels joves, hem de cercar les coses que emocionen la persona que veu que la televisió projecta una mirada sobre les coses. I tot això ho hem d’explicar amb detalls, no per tenir audiència sinó per fer justícia”. I tot seguit posà diferents exemples de quines són aquestes situacions, aquests personatges sobre els quals IB3 ha de posar el focus: “El Boveret, la problemàtica de les zones turístiques, les aigües embassades, les escoles de Santanyí…”.

El nou director també es referí a les dificultats econòmiques de l’ens i reconegué que “som en temps d’austeritat i per això hem ajustat l’empresa a l’estructura de la realitat. Sí, repetim programes molt més enllà del que toca perquè no tenim prou material nou d’estrena”. Ara bé, també es referí a la transparència: “Tot el que feim és públic, i està penjat al portal de transparència, la despesa, la contractació, la selecció de projectes… I a més estam sotmesos al control de la sindicatura de comptes, a auditories privades, al control del Parlament…”.

Però a banda del “control oficial”, Manresa també parlà del qüestionament dels ciutadans: “Cada dia qualsevol persona pot dir el que troba sobre IB3. Nosaltres ja hi hem aplicat una política d’obertura i canvi, i si ens critiquen és perquè som d’interès, perquè no som intranscendents, perquè IB3 no és un nigul passatger, sinó que és part de la ciutadania, per això demanam un suport crític, actiu i propagantista”. I encara afegí: “Un dels meus somnis és que qualcú s’aturi a l’hora en punt per posar IB3 i veure el que ha passat”.

Pel que fa a la cultura, el director aclarí que “si explicam el món cultural és perquè la gent llegeixi un llibre, perquè vagi al cinema, perquè camini, perquè corri…”. I per res, afegí, “no volem vendre motos, no volem fer partit, no volem perseguir a ningú, volem que res del que passa a les Illes Balears no ens sigui aliè”. Tot això, però, ha de contrastar amb la televisió que es feia fins ara: “No volem fer una cosa carrinclona, antiga, estantissa, perquè volem estar atents a una societat tan diversa com la nostra”. “Fora murs. tot és explicable. Amb rigor i amb pluralitat. Amb el subjecte com a protagonista, amb la víctima, amb el testimoni. Perquè l’espectador es formi una idea del que ha passat.

Pel que fa al tractament de la llengua, Manresa explicà que “feim pel·lícules doblades al català, i no fem sèries en castellà, com un gest de solidaritat amb la nostra llengua. Els altres canals ja ho fan en castellà, la televisió pública d’aquí ho ha de fer en la llengua d’aquí, i ha d’evitar que la llengua minoritzada sigui cada vegada més minoritzada”. Manresa admeté que això “ens dóna una menalització a la nostra quota d’audiència, perquè un 30 per cent de l’audiència de l’antiga IB3 venia per aquestes sèries en castellà”.

Manresa a més, també anuncià que el canal 3/24, inclòs dins el Multiplex d’IB3 millorarà la qualitat de recepció en poques setmanes. A més, IB3 Global ja es torna a veure per totes les terres de parla catalana.

El director es lamentà que “no tenim grans futbols ni grans esports perquè els drets són impossibles. Ni de primera ni de segona. Però IB3 és la vida d’un país explicada a si mateix. Tendrà èxit si ho explica bé i els ciutadans s’hi reconeixen. Volem que sigui còmplice, que no sigui ofensiva ni incòmoda per a ningú”.

Pel que fa al model lingüístic, Manresa s’inclina per la naturalitat: “Sense ortopèdies ni coverbos, sense artificis idiomàtics, les paraules antigues no sempre funcionen en llenguatge periodístic”, tot i que reconegué que hi ha molta feina a fer en la competència lingüística d’alguns professionals, sobretot en els moments d’emissió menys controlats com els directes de carrer.

Finalment, Andreu Manresa incidí sobre el format dels informatius: “Han de ser allò que passa i allò que tu mires, han de prendre el pols de la vida real, amb més dinamisme, amb cares noves…, sense discursos, sense ser avorrit, i sense ser groc: és a dir, sense populisme, i sense predicar”.

Back To Top
Search