skip to Main Content

“Si no fos per la Llei del menor, els joves que delinqueixen anirien a presó, i la presó no reinsereix”

[pullquote] Mateu Mas és educador social i actualment fa feina com a educador de medi obert (EMO) per la Conselleria d’Afers Socials i Cooperació. És un dels quatre EMO de la zona de llevant, que abasta de ses Salines fins a Cala Rajada. Els EMO tenen esment dels joves que compleixen penes per diferents delictes però sense estar interns a un centre de menors. Atenen ara mateix una vuitantena de casos.
[/pullquote]

Els joves tenen un tractament judicial i penal diferent.
Sí. Fins a desset anys ets jutjat pels teus actes a través de la Llei del menor, que té un catàleg de mesures judicials més enfocat a una feina socioeducativa. Un jove que hagi comès un delicte, segons la gravetat, pot ser internat a un centre de menors, o pot fer una intervenció socioeducativa dins la comunitat. També li poden aplicar mesures extrajudicials, relacionades amb la conciliació i la reparació.

Aquestes mesures s’aplicaran segons la gravetat del delicte?
Evidentment. Per fets greus o per reincidència, les penes proposades seran més severes. En tot cas, però, aquestes penes són aconsellades al fiscal per un equip d’educadors i treballadors que fan el seguiment del cas i del menor i proposen la mesura més apropiada.

Com es pot detectar un jove en risc d’exclusió social o que arribi a estar en disposició de cometre actes delictius? En quins indicadors us fixau?
Majoritàriament són joves sense un projecte formatiu ni laboral, persones que no han estat capaces d’adaptar-se a l’exigència de formalitat, i disciplina que demana l’educació reglada. Els joves en risc també poden estar afectat pel factor familiar, que sovint podria millorar les seves competències parentals, amb coses tan senzilles com les entrades i sortides o el seu comportament.

L’entorn també hi deu influir.
A Palma es coneixedora la diferència depenent dels barris. A la part forana és més difícil fer aquesta diferenciació, tot i que a les zones costaneres hi ha més propensió a les incidències.

Hi ha uns indicadors. En la majoria de casos és fàcil de predir que un jove pot acabar delinquint, i tanmateix ho fa. Es pot prevenir?
I tant. A nivell formatiu hi ha una experiència molt bona a Cala Rajada, al centre Cap Vermell. És un centre cultural que dinamitza moltes activitats i que, per exemple, ofereix dos cursos oficials de l’Escola d’Hostaleria de nivell u, que vol dir que l’únic requisit per accedir-hi és tenir setze anys. Són cursos de quatre mesos i molt pràctics. Hauries de veure els al·lots que hi van, es transformen. En aquest cas es tracta d’una iniciativa municipal per promoure que el SOIB i altres entitats com l’associació d’hotelers hi participin. Funciona.

La part lúdica també deu és important?
Sí. A Manacor hi ha una mancança important d’activitats atractives, motivants i que s’adaptin a les necessitats econòmiques d’aquests nins. Una fitxa de futbol val 500 o 600 euros, una barbaritat.

Com valores programes com Alter o PISE?
Molt bé! Hi hauria d’haver més places, perquè són programes que funcionen. L’Alter depèn de la Conselleria d’Afers Socials i el PISE de la Conselleria d’Educació. Són programes que permeten que aquell al·lot que no pot fer el seguiment ordinari no es convertesqui en absentista.

Hi ha molta de gent en risc d’exclusió social que no es manifesta violentament. Què mena un jove a cometre actes d’aquesta casta?
Com ja t’he explicat, hi ha la manca d’un projecte personal, tant a nivell formatiu com laboral, una manca d’expectatives. Només pensen en l’aquí i l’ara. I en aquests actes sovint hi ha sovint la recerca del reconeixement del seu grup d’iguals. Senten que l’única cosa que fan ben feta són aquestes burrades. Per això és tan important que hi hagi activitats de temps lliure i formatives que els resultin motivaments. També hi ha una manca de valors i una manca de consciència que hi ha béns comuns i compartits que s’han de respectar. Es comença tirant un paper en terra i s’acaben cometent aquestes faltes més greus.

Un fet molt generalitzat. Es pot combatre?
L’adolescència és molt complexa, però també està demostrat que en aquesta edat la intervenció socioeducativa pot reconduir moltes de trajectòries vitals. Està provat que la disciplina militar no funciona, i en són exemples models com els dels Estats Units o Canadà. Aprofitant els recursos de la comunitat avançam. Els canvis són lents, però tenen efecte.

Hi ha prou activitats per a aquests joves a Manacor?
Hi ha molt poca cosa. Fa falta un espai dinamitzador d’activitats per als joves i per als no tan joves. Així és com funciona el Cap Vermell de Cala Rajada.

Sembla que parlem només d’al·lots. Les al·lotes també estan sotmeses a aquesta problemàtica?
I tant. El centre d’Es Fusteret, per exemple, és exclusiu per a al·lotes menors.

Els ciutadans creuen en vosaltres?
Jo crec que no, perquè no sabem vendre la nostra feina. Si no fos per la Llei del menor tots aquests joves anirien a presó, i la presó no reinsereix. Sempre hi ha un discurs més reaccionari, que donaria garrot i faria picar pedra. Però està demostrat que això no funciona.

El que funciona és la prevenció? Quins protocols hi ha?
Sí. Les escoles detecten aquells infants que no tenen les seves necessitats bàsiques cobertes: higiene, alimentació, salut. D’aquí els deriven a Serveis Socials municipals, que intenten intervenir. Si la falta és més greu, es comunica a l’IMAS, que valora si cal retirar la guàrdia o la custòdia als pares. Però sempre s’intenta reconduir la situació.

I tanmateix, tot i aquests avisos reiterats, tot i la certesa que aquell menor, gairebé des del naixement està en risc, acaba fent el que s’havia intentat evitar que fes.
De vegades el corrent del riu és tan potent que no el pots vèncer. Però com a professional fas tot el que està a les teves mans. A la fi, la decisió és de la persona. N’hi ha que són més receptius a deixar-se ajudar. Però nosaltres no deixam de ser un extern per a ells. Tots funcionam per modelatge i els models d’aquests al·lots no som nosaltres sinó els seus pares, que són els que t’inculquen els valors, al cap i a la fi.

Vosaltres podeu ser també una trava burocràtica…
Molts de pics la funció d’un educador o d’un treballador és ajudar a superar la por davant els tràmits burocràtics.

Hi ha gent, molta, que té una visió etnicista del delicte. Què els diries?
La comissió dels delictes no entén de races, ni de gèneres, ni de nacionalitats. Pertot hi ha de tot.

Back To Top
×Close search
Search