skip to Main Content

“No ha acabat res. Acaba de començar tot”

Maria Martí estudia a Barcelona. Va passar la nit a un col·legi electoral per ajudar allà on fes falta. “Vaig tenir por i molta ràbia”… “Durant tot el matí vam ajudar a gent major que feia anys que esperava aquest dia, a entrar a votar i a exercir el seu dret. No vam relaxar-nos ni un minut ja que en qualsevol moment podien venir les foreces de seguretat i sembrar el caos i la por mitjançant la força i la brutalitat” Continua: “Vaig acabar cansadíssima, però contenta d’haver estat allà aquell dia, i d’haver fet tot el possible per ajudar. Crec el poble català, i també els mallorquins que érem allà, vam demostrar una vegada més, ser un clar exemple de dignitat, lluita i compromís.” És contundent en les seves paraules: “el que va passar no només em repulsa i m’entristeix, sinó que ha fet que una vegada més em faci vergonya formar part d’aquesta Espanya feixista i falsa. No vull seguir formant part d’un estat que utilitza la violència per reprimir el pensament i la paraula.” Se sent decepcionada amb la resposta exterior: “l’Estat Espanyol nega tot l’ocorregut, i Europa no es manifesta, o si ho fa, no mostra cap tipus d’implicació”. Per això diu que: “estaria totalment justificada la futura Declaració Unilateral d’Independència”… “No ha acabat res, acaba de començar tot.”

Back To Top
×Close search
Search