skip to Main Content
“No Podem Posar Data A L’aigua Potable A Manacor”

“No podem posar data a l’aigua potable a Manacor”

Maria Antònia Sansó és la presidenta de la SAM i Francesc Grimalt n’és el gerent. Conversam amb ells sobre el servei i la gestió de l’aigua de Manacor

 

Per situar una mica els lectors i introduir l’entrevista, ens podríeu dir què és la SAM i quines coses gestiona?
Maria Antònia: LA SAM, Societat Anònima de Manacor, és una empresa de serveis municipals. Du tota la gestió de l’aigua, el tema de l’ORA i els aparcaments municipals, i també la part de mecànica dels cotxes de l’Ajuntament, però bé, això darrer és una cosa més interna.
Francesc: Fa el cicle integral de l’aigua, però només en el nucli de Manacor. Així com de l’ORA i dels aparcaments, du els de Manacor i Porto Cristo, l’aigua només la de Manacor ciutat.

Per què és necessària una empresa pública per gestionar això i no ho gestiona directament l’Ajuntament? Quins avantatges té?
Francesc: Els Ajuntaments a partir d’una certa grandària, troben avantatges operatius en delegar en empreses públiques, perquè tenen una gestió més expeditiva, més àgil.
Maria Antònia: És més fàcil. Es gestiona d’una manera molt eficient, i quan una cosa funciona, va bé que segueix així.

Quina és l’estructura de personal que té la SAM?
Francesc: A la SAM hi ha vint-i-cinc persones, de les quals quinze estan dedicades al tema de l’aigua, sigui directament o indirectament.

Està consolidada la gestió de l’aigua per part de la SAM? O està municipalitzada encara de forma provisional?
Maria Antònia: Diguéssim que damunt papers no està encara feta tota la documentació fins a arribar al final, burocràticament s’ha d’acabar de fer la feina, però ja fa anys que funciona així com ara.
Francesc: Exacte, és una qüestió formalista, però a efectes pràctics la SAM està integrada dins l’estructura municipal i el servei que es dóna a la ciutat.

Quina relació manté la SAM amb l’antiga concessionària? Deu doblers la concessionària a l’Ajuntament, o viceversa?
Francesc: Aquests anys recents s’han succeït les sentències de les demandes que l’anterior concessionària va posar a l’Ajuntament, que en caràcter general han estat favorables a l’Ajuntament. Ara mateix queda només qualque detall menor per ajustar amb l’antiga concessionària.

Quins són els comptes de la SAM? És deficitària o guanya doblers? Amb què s’inverteixen aquests doblers?
Maria Antònia: L’any passat record que va generar beneficis, però clar, la filosofia és tenir el resultat zero, perquè una empresa pública no té sentit que en generi. El que hem fet aquests anys ha estat optimitzar el pressupost: reduir costos innecessaris, aprofitar subvencions… per després poder fer les inversions; com per exemple, el canvi de comptadors que hem fet, que permet comptabilitzar l’aigua de manera correcta; o altres coses com arreglar el dipòsit, millorar la xarxa per intentar tudar la mínima aigua possible…

Un temps, en perdíem molta, d’aigua, per mor de les fugues… Com està ara aquest tema? Quin percentatge d’aigua perdem avui?
Maria Antònia: Efectivament quan començàrem la prioritat era no tudar l’aigua i arreglar la xarxa, perquè en aquell moment les pèrdues eren d’un 60%. La primera intervenció va ser detectar les fuites més grosses, i les actuacions en aquest sentit ens varen permetre evitar la pèrdua d’un milió de litres diaris. La segona intervenció va ser sectoritzar els barris. Així, si hi ha una fuita grossa, no queda tot el poble fora aigua, sinó només el barri en concret. Ara s’ha fet a la meitat de Manacor, i esperam que a final de l’any que ve, ja estigui sectoritzat tot el poble. Ara, en aquests moments, tenim en marxa un sistema que es diu Heli, que és una detecció de fuites més fines; ara anam a repassar les fuites.
Francesc: Com diu na Maria Antònia, al principi férem una recerca grossa de fuites. La feina d’ara és meticulosa i llarga, i dóna resultats molt a poc a poc. És una revisió general exhaustiva que feim per deixar els barris estancs. Ara, per exemple, feim la recerca a Santa Catalina.

Què pot fer la SAM perquè l’aigua de Manacor sigui potable aviat?
Maria Antònia: El fet de tenir aigua potable a Manacor és el nostre objectiu des del primer moment, però per molt que fos la prioritat, ens centràrem, primer, en no tudar aigua. No hi podia haver aquelles fuites. Llavors hem de pensar que comprar l’aigua o potabilitzar-la té uns costos, i hem estudiat la part tècnica, de quina manera es podria fer. Com que el problema de l’aigua de Manacor és que té nitrats, hem conclòs que el sistema que ens serviria seria una desnitrificadora. Això és la proposta de la SAM. Ens hem presentat a la convocatòria de la conselleria de l’impost del turisme, per poder-hi fer front; però pareix, extraoficialment encara, que no ha encaixat, que no ens ho accepten. Com a pressupost propi és complicat, val 3.600.000 euros, però no ho podem descartar. O cercarem altres vies. No ens aturarem.

Com es mesura la potabilitat de l’aigua? Com és l’aigua de Manacor i com hauria de ser perquè fos potable?
Francesc: La potabilitat de l’aigua la determinen les normatives estatals, derivades de les prescripcions de l’ OMS. L’aigua de Manacor compleix tots els paràmetres de productes químics presents a l’aigua, exceptuant els nitrats. La normativa diu que hi pot haver 50 mil·ligrams per litre i a Manacor en tenim 125.

Com és que l’aigua de Manacor té nitrats?
Francec: Els nitrats vénen de l’adobament dels camps de reguiu que envolten la ciutat, és el mateix fenomen que passa a sa Pobla, i a altres llocs.

I com funciona la desnitrificadora?
Francesc: El nitrat, per les seves característiques químiques, és un dels productes més presents a les aigües, i un dels més complicats de llevar. No hi ha cap sistema per fer-ho que sigui senzill. El que nosaltres consideram més interessant, és el d’aprofitar la seva característica d’adobament. És el que anomenam desnitrificació biològica: afegir a l’aigua la resta de nutrients necessaris perquè hi apareiguin bacteris que es mengin el nitrat.
Maria Antònia: Aquest sistema no causa residus, ni és com una osmosi, que fa que hagis d’utilitzar molta més aigua.

D’on prové l’aigua de Manacor? Exclusivament de pous?
Francesc: Ara mateix la totalitat de l’aigua de Manacor prové de pous. La major part prové del pou públic de la Moladora, que treu l’aigua de l’aqüífer de Son Talent. Això és el nom geològic de l’aqüífer, no és que sigui a Son Talent, està situat davall Manacor. És un dels més potents de la zona de Llevant. Això es complementa amb una sèrie de pous llogats, de la perifèria, situats en els aqüífers de la zona de la serra de Llodrà. Aquests pous ja s’utilitzaven quan hi havia la concessionària. La intenció de la SAM és anar a cercar més pous, que ens puguin aportar aigua d’una forma sostenible, d’acord amb Recursos Hídrics. Sempre hi ha l’alternativa que arribi aigua de la xarxa en alta del Govern Balear, que ara està aturada a Maria, però cal afegir que les companyies públiques d’aigua que ara la compren al Govern, ens aconsellen que seguim tenint fonts pròpies de subministrament.
Maria Antònia: Respecte de l’aigua de la xarxa en alta, també hem de dir que ara redacten el projecte per arribar a Petra, i aquestes coses duren un parell d’anys. Per això hem estat centrats en trobar la solució nosaltres, i que això, quan arribi, complementari.
Francesc: És important dir que l’objectiu sempre ha estat subministrar aigua potable, però per poder-ho fer, ha d’estar ben estructurat el servei. Podríem dir que ara hem posat els fonaments perquè hi pugui haver aigua potable. Segurament és una feina poc agraïda, però necessària, perquè no sigui una decepció l’arribada d’aigua potable.

No li podem posar una data a la seva arribada?
Tant de bo ho poguéssim fer, però no. Hi seguirem fent feina.

Back To Top
×Close search
Search