skip to Main Content
“No Podia Ser Que Aquestes Dones, Que Patiren Una Infàmia Tan Grossa, Fossin, Encara Avui, Anònimes”

“No podia ser que aquestes dones, que patiren una infàmia tan grossa, fossin, encara avui, anònimes”

Jaume Miró (Cala Millor, 1977) ha codirigit un documental sobre la història de les cinc voluntàries de la Creu Roja assassinades l’any 1936 a Manacor. La seva intenció ha estat donar resposta a les preguntes que quedaren a l’aire respecte la vida d’aquestes dones. Divendres dia 28, a Son Coletes, rebran un homenatge amb presència de famílies que hi són per primer pic.

Què podrem veure en aquest documental?
Aquest és un documental d’investigació, neix de les preguntes pendents de la meva obra de teatre titulada Diari d’una Miliciana, de les qüestions que llavors no es varen poder respondre del tot. Conèixer les identitats d’elles, això és una cosa que intenta esbrinar el documental. Però quan parl d’identitat vull anar més enllà del seu nom i llinatges: els seus orígens, la seva història, la seva biografia, com visqueren, per què varen venir a Mallorca… De les germanes Buixadé en sabíem coses, però de les altres tres ens demanàvem, després d’aquella infàmia, com era possible que encara fossin anònimes. I es va voler contestar aquesta pregunta. Després, volíem saber on era el diari original, i qui les va matar i per què. Aquest és el tema, intentar saber-ho tot, d’elles. De les Buixadé, com deia, se’n sabien coses, però en quedaven per saber. Fins i tot, hem anat a Mèxic a entrevistar l’únic nebot viu que les havia conegudes, que justament va morir fa unes setmanes. I bé, no puc contar més, per no desvetlar històries.

S’han trobat, idò, noves informacions?
Sí, hem descobert noves informacions, importants, a més. De fet, nosaltres no volíem fer un documental a l’ús, de contar la història que ja se sabia, teníem clar que si fèiem el documental era per aportar informació nova, per ficar-nos en una investigació intensa, que ha durat dos anys, d’anar a arxius on no havíem anat fins ara, de consultar documents que no havíem consultat, o que havíem passat per alt… I a partir d’aquí fer-hi feina, i gratar, perquè ha estat una feina molt precisa, gairebé com de rellotgers. A l’equip d’investigadors hem estat tres, na Tania Balló, en Gonzalo Berger i jo mateix. En Gonzalo ha estat l’historiador que ens ha donat una mà amb això, però també hem comptat amb l’ajuda inestimable d’altres investigadors, com Antoni Tugores i Jordi Oliva, o Joan Massot i Muntaner. Na Tània i jo l’hem codirigit.

Com ha anat el rodatge?
El rodatge va ser la part menor. Et puc dir que ens hem basat molt en documents de l’època, hem descobert imatges que no es coneixien d’elles… Això és una de les grans novetats del documental, fins ara aquí només les coneixem en la famosa foto de l’escola Graduada, en el documental les podrem veure en imatges anteriors a aquesta. I el rodatge, com et deia, ha estat la part final, sabíem qui havia de sortir, i malauradament hi ha hagut gent que hem entrevistat que no ha pogut sortir, que no hi ha cabut, perquè és un documental televisiu, per TV3 i per IB3, i havia de durar 55 minuts.

Quines fonts surten en el documental?
Les fonts són moltes: arxius, fons fotogràfics, testimonis, famílies, historiadors…

Qui l’ha produït?
És una producció feta entre dues productores: Cinètica, de Luís Horta, que ja va produir Memòria i Oblit d’una guerra; i Nina Produccions; i amb el suport de TV3 i d’IB3.

Quines vies de difusió tendrà el documental?
Per exemple, aquest divendres anam a un festival de cinema documental de Nova York. Confiam que el documental pugui tenir una trajectòria per festivals, que esperam que serveixi de promoció, però sobretot que doni a conèixer la història d’aquestes dones, que es conegui la infàmia que patiren. Llavors, a IB3, s’emetrà dia 2 d’octubre, al programa l’Hora D, a les 22:45 hores del vespre. Més endavant s’emetrà també a TV3.

Tenim entès que dia 27 es presentarà a Palma, és així? I que també es fa un acte a Manacor?
Dia 27, al Rivoli, hi ha la preestrena, això és que l’organització i la producció fan un passi privat per la gent que hi ha col·laborat. I dia 28, això sí que ho volem dir, hi ha un acte públic i obert al cementeri de son Coletes.

En què consistirà l’acte de Manacor?
Allà podrem homenatjar, per primera vegada, les famílies que no havien vengut mai, a la seva fossa, bé, a la seva possible fossa, perquè podria ser a diferents llocs, però al cap i a la fi, al lloc on les Dones de Llevant les homenatgen, al lloc on hi ha els seus noms… L’acte serà a les 12.00 del migdia, divendres dia 28. Hi haurà una actriu, que llegirà algun fragment del diari, hi haurà una ofrena floral i també hi haurà música. L’Ajuntament de Manacor hi col·labora, ens deixa cadires i facilita la logística, i hi vendran autoritats, em sembla que vendrà la consellera de Cultura, i qualcú de la Generalitat de Catalunya, també. Serà un acte important. De qualque manera, quan descobreixes la identitat, quan ets a un lloc de memòria, tot i que faltaria la tercera passa, que seria poder tornar els cossos a les famílies si així ho desitjassin; pots fer un acte de dignitat, d’honra, d’homenatge, aconsegueixes que deixin de ser anònimes, que formin part de la memòria col·lectiva. Perquè hem de pensar que aquestes dones ens han ensenyat molt; per jo, és com si ens haguessin posat un mirall davant, d’una altra època, potser, però també de l’època en que nosaltres som, perquè, que hagi costat tant saber qui eren vuitanta anys després, significa de qualque manera la mala gestió que s’ha fet de la memòria, en la transició i la democràcia.

Back To Top
×Close search
Search