“Primer no volia que entràs i ara no vull que se’n vagi”

“Per a mi és una petita decepció no poder acabar la legislatura, perquè ens presentam per governar, per acabar-la, i quan vaig fer-ho vaig pecar d’optimista. És impossible compatibilitzar la dedicació gairebé exclusiva que demana aquesta responsabilitat i la meva dedicació professional. Ha estat una experiència molt satisfactòria. Me’n vaig amb la consciència tranquil·la perquè he fet tot el que he pogut. Som tots uns afortunats de poder aportar qualque cosa en benefici dels ciutadans”. Aquests eren les paraules de comiat de Bernadí Bou, que renunciava a l’acta de regidor en el ple ordinari de novembre, que tengué lloc dilluns passat a la Sala de Plens de l’Ajuntament. Bou també tengué paraules d’agraïment per a l’oposició, “perquè han fet la seva feina i ens han tengut a retxa a cada ple”.

El batle Pedro Rosselló afirmà que “se’n va en una decisió que l’honora, perquè ha vist que no pot donar el cent per cent. Per la seva qualitat humana i per la seva personalitat, ha estat per a nosaltres un referent. Tenim molt a aprendre d’ell”.

Miquel Oliver li donà “les gràcies per ser com és” i recordà amb ironia que “no sé què passa que no hi ha manera que els metges acabin un mandat amb el partit popular, per ventura és que veuen la llum quan governen”. En tot cas, digué divertit, “esper que no se’n vagi perquè hagi vist que es va equivocar de partit a l’hora de presentar-se a les eleccions”.

Amanda Fernández com “una persona molt capaç com a polític, i com a persona” i li agraí la feina feta durant aquest any i busques dins l’Ajuntament.

Per part seva, el líder de Volem, Carles Grimalt desitjà a Bernadí Bou
“que se’n vagi realitzat i content” i lamentà que “no haguem pogut intimar més” en el sentit que “no ens haguem pogut fer més amics” amb referència als privilegis de què disposa el doctor Bou a l’hora d’emetre “receptes per a pastilletes”, digué en to divertit.

Per part seva, la portaveu del Pi i de l’equip de govern, Catalina Riera, recordà que Bou, juntament amb ella era el regidor de més edat de dins l’Ajuntament. “En Bernadí és una molt bona persona”, digué, “i estic emocionada que se’n vagi, perquè hi ha un moment que tornes vell, amb arrugues, però també amb experiència, però el precisament per això, ens ha transmès tranquil·litat i seguretat”. Riera afegí que “em sap molt de greu que te’n vagis”.
Joan Gomila tancà el torn de comiats a Bou recordant-lo com a “company de partit i amic, principalment”. Cal remarcar que, abans de presentar-se pel Partit Popular, Bou havia estat militant d’AIPC. “Va ser una gran decepció quan es va presentar pel PP, i per a mi, per a nosaltres, no va ser fàcil. Però s’ha demostrat que al final són les persones el que importa i el temps acaba posant cadascú en el seu lloc. Abans no volia que entràs i ara em sap greu que se’n vagi”. Gomila acabà dient que “tanmateix, tu sempre seràs Don Bernadí, i jo seré sempre el que som, un pelagatos (sic)”.