skip to Main Content

“La nostra tasca no es veu a curt termini, a llarg, sí”

[pullquote] Xisco Truyols (Manacor, 1984) és educador social de l’Ajuntament
[/pullquote]

Quina és la teva tasca?
Una de les tasques que tenc és dur el programa PISE (programa d’intervenció social socioeducativa). Els joves d’aquest programa fan mitja jornada a l’institut i mitja jornada de formació pràctica a l’administració pública. Amb ells feim tallers d’habilitats socials als instituts. I també feim reunions de coordinació amb el policia tutor, l’orientadora i cap d’estudis. Som cinc educadors, que estam repartits pels diferents centres escolars, i feim aquesta coordinació i seguiment de casos. Així com jo faig el programa PISE, per exemple, una companya fa l’ALTER, que ve a ser el mateix, però la part de pràctiques es fa a empreses privades.
Per altra banda, també duc el banc d’aliments de serveis socials, i estic de referent a un programa de futbol no federat per joves que fa la fundació del Real Mallorca, en el qual també es treballen habilitats socials, valors…

Com us arriben els al·lots?
Ens poden arribar de tres maneres. Una és “per porta”, que deim nosaltres, i és que el mateix jove s’interessa i ve a un taller a l’institut o això. Una altra és que la família faci una demanda, d’habitatge, d’aliments, etc. En aquest cas ja veim que hi pot haver un risc per als fills, si en tenen. I la tercera, i la més usual, és que els instituts detectin els casos i ens els derivin.

Vetlau perquè aquests joves tenguin motivacions, no és així?
Sí. Intentam oferir projectes atractius per a ells, partir de les seves necessitats, perquè s’hi enganxin, i a partir d’això els podem estiram. El futbol va en aquest sentit. El jove necessita estar ocupat. La nostra feina és de prevenció, que un problema puntual no es faci estructural.

Hi ha més ofertes d’aquest tipus, a banda del futbol?
Per una part hi ha el reforç escolar, que fa el Departament d’Educació. Ells també tenen una empresa subcontractada d’educadors perquè facin coses els capvespres. Per altra banda a Porto Cristo hi ha una entitat que es diu IRES, que també fa un projecte bastant potent en aquest nivell i fan colònies urbanes, tenen un espai dinamitzador perquè els joves tenguin un lloc on trobar-se, etc.
Sigui com sigui, estam a un moment d’impàs, en les activitats del capvespre. En volem fer més.

Hi ha diferències entre els problemes que trobam a Porto Cristo i S’Illot, la zona de costa, i Manacor?
Per jo hi ha dues realitats diferents. Les famílies de les zones costaneres moltes vegades es salven per la feina de temporada. No vol dir que això acabi amb els problemes familiars, però a nivell econòmic, suren. A Manacor, en canvi, hi ha famílies molt enquistades, i la feina nostra només pot ser que les noves generacions surtin d’això. Llavors la feina de temporada també suposa problemes, perquè pot passar que els pares treballin tots dos amb uns horaris complicats, que els joves estiguin més temps sols i es descontrolin més. Però bé, pel que fa als percentatges, diria que no són molt diferents els d’una zona o l’altre.

Apareixen problemes de vandalisme? Hi ha un cas recent a Porto Cristo…
En aquest cas que hi ha hagut ara m’estranyaria molt que els que tenim a prop de nosaltres hi estiguessin involucrats, precisament perquè són els que tenim més controlats. Ara bé, és evident que aquestes problemàtiques poden derivar en actes vandàlics, pot passar.

Personalment, creus que és efectiva la prevenció?
Sí, sempre hi he cregut i sempre hi creuré. El que passa és que és una feina que a curt termini no es veu, però sí a la llarga. A Porto Cristo hi va haver uns anys de projectes molt potents. Els joves d’aquells temps, ja són adults, i es coneix, ara, amb ells, la feina feta.

Vols afegit qualque cosa més?
Sí, m’agradaria afegir una cosa que serveix per tancar el cercle. Els joves que han fet actes vandàlics o delictius, i han passat per la policia, llavors ens retornen, a nosaltres o a uns altres educadors que fan feina amb un programa que és “menors infractors”; i la feina continua, per tornar a creure en ells.

Back To Top
×Close search
Search