skip to Main Content

Les nostres platges, radiografia detallada en temporada alta

Aquesta setmana hem visitat deu de les nostres platges més emblemàtiques per veure en quin estat es trobaven i què en pensaven els banyistes. Fruïu del viatge!

Sa Coma, un xinxer multicolor

200 cotxes a l’aparcament del costat de la Punta de n’Amer anuncien una platja massiva. Algunes hamaques acaramullades marquen un 90 per cent d’ocupació d’aquest servei. Fa un sol malalt de dilluns a les 12. Hi ha calitja. Centenars de caparrins d’arreu d’Europa guaiten en remull dins l’aigua sota la mirada de dos socorristes. Venedors ambulants transiten feixucs amb una carrereta de fruita o un barrisc d’ulleres de sol. També hi ha orientals que fan massatges. I un kite surf que vola a l’horitzó. Les dutxes funcionen. L’arena és neta; l’aigua, transparent. Bandera verda.

S’Illot, platja familiar i descuidada

Un plàstic i qualque llosca denoten l’incivisme d’alguns banyistes i un manteniment deficient, com el de les dutxes. L’aigua térbola fa sospitar de qualque abocament incontrolat. A prop del mollet, l’arena presenta àmplies clarianes, però a mesura que avançam cap a la part llorencina s’espesseix la presència de banyistes, que compten amb la vigilància d’un socorrista. Alguns tamarells han estat talats davant un establiment de restauració. Hi ha mescla de turisme i banyista local. L’ocupació d’hamaques no supera el 70%. A la una, un dilluns, l’olor de saladina es mescla amb la del peix frit. Bandera groga.

Cala Morlanda, penyes amables

Els banyistes hi arriben a peu, residents del redol, qualque turista. Les penyes de na Morlanda són estimades pels veïns. L’aigua d’aquest dilluns és turquesa com la de cada dia. No hi ha fems, damunt les roques. Quatre embarcacions aprofiten la calma de la cala. Una llanxa inflable hi ha duit un grapat de bussejadors com una atracció més. No hi cal socorrista, a cala Morlanda. A l’altre cap, sentint el vent d’uns ciclistes que passen pel passeig, quatre adolescents es preparen per fer un jerónimo. Tot i la tranquil·litat, els qui en volen més o s’estimen més el nudisme, van cap a en Rafelino.

Porto Cristo, encant mancat de netedat

És la platja local per antonomàsia. Són les 12:30 d’un dimarts. Dia de molta basca. La mar pega fort, tot i el martell. L’ocupació de les hamaques i para-sols és baixa, inferior al cinquanta per cent. Els pocs banyistes que gosen nedar són vigilats per un socorrista, sempre atent i pròxim. Hi ha bandera groga. Set embarcacions fondejades s’engronsen a l’embat de les ones. Els banyistes locals s’entremesclen amb els visitants. Fa molta calor, i tot i ser l’hora del vermut, tan adequada per al bany abans de dinar, la platja, que bruteja una mica, no té la seva millor ocupació.

Cala Murta, la cala agraïda

Divendres migdia, dia de sol i calor. A Cala Murta hi ha dues dotzenes de persones; aproximadament, la meitat són turistes i la meitat mallorquins. Aquesta cala profunda i estreta, pràcticament no té arena i la gent accedeix a la mar per les penyes del costat. Té la peculiaritat d’una aigua molt freda, ja que hi desemboquen corrents subterranis que es filtren per les penyes. És una cala agraïda, perquè només amb cinc minuts de caminar ets a un espai de bellesa virginal. A més, encara hi pots estar amb certa tranquil·litat, hi ha prou espai damunt les penyes perquè cadascú tengui el seu redol sense sentir-se estret.

Cala Anguila, família i tranquil·litat

Fa una mica de vent i la mar va un poc moguda, així i tot, la platja és bastant plena. La mar és neta i no hi veuen cap vaixell fondejat. Tradicionalment a Cala Anguila hi solia haver presència mallorquina, sobretot manacorins que estiuegen per la zona. Aquest dia, però, ens costa trobar-ne. Finalment aconseguim parlar amb una parella que ens diu: “No solem venir aquí, avui hi som perquè a Sa Coma feia molt de vent”. Segurament un cap de setmana n’hauríem trobat més, però segurament també, de cada vegada el percentatge de turistes creix en detriment del dels autòctons.

S’Estany d’en Mas, amplitud

Fa sol i molta calor. La mar s’engronsa lleugerament. La platja està bastant plena, i la immensa majoria són turistes, grups tranquils i familiars. S’Estany d’ en Mas és una cala amb molta extensió d’arena on hi ha una xarxa de voleibol sempre muntada. Això fa que els capvespres s’hi reuneixin grups de joves al seu voltant. Els mallorquins aprofiten per jugar quan els turistes no hi són. La xarxa és de l’hotel, mausoleu omnipresent, que determina la fesomia de la platja. Enguany, com a novetat hi ha un quiosc damunt l’arena. Dimecres, a les 13.30 del migdia és pràcticament buit.

Cala Varques, a la deriva

Trenta cotxes al revolt mort de la carretera vella. Vint d’estacionats davant Son Fortesa, dins la vorera. Trenta més al final del camí. Els guarismes anuncien més de cent banyistes a cala Varques. És un dimarts a les 14:30. N’hi ha pocs de locals, o cap, si entenem per local manacorí. Cap barca fondejada, perquè el temporal de mar vella pega fort. Uns joves fumen i juguen a cartes dins el pinar, on han fet nit acampats. L’amo del xibiu il·legal ven mojitos, guarda tot el material dins una rebotiga entre els pins. Avui no hi ha socorrista. Al lluny, un cartell alerta dels perills de l’escalada.

Cala Virgili, la bellesa amagada

Damunt l’arena només hi ha una parella. A la mar, però, hi ha tres velers fondejats. Un cartell informatiu diu que només es poden acostar fins a 200 metres, els vaixells. Però aquests no n’han fet gaire cas, el de més a prop està a 40 metres. Cala Virgili és una cala de gran bellesa amb un atractiu afegit com és el de la cova de les dones. Quan hi ets, et pots aïllar del món, pareix una platja en miniatura. La caminada de trenta minuts per arribar a Cala Virgili val la pena. Malauradament, l’aigua aquest dia és bruta, bocinets de plàstic hi suren amb una densitat considerable i et priven del pler absolut que cercaves.

Es Domingos Grans, la cala oblidada

Fa sol i la mar es mou una mica, així i tot hi ha molts de banyistes. Les hamaques de lloguer estan a un 60% d’ocupació. Un restaurant abandonat a la dreta de la platja exhala una sensació de deixadesa, que malauradament s’estén més enllà dels seus límits. L’accés per a minusvàlids no està en gaire bon estat. Les fustes són irregulars i la dutxa embossa la pasarela. A l’esquerra hi ha un altre bar, aquest, per ara, està obert. De mallorquins no n’hi ha. Pot ser Es Domingos és molt enfora de Manacor perquè hi anem a refrescar-nos? I per a mantenir-la en les condicions que toca també és enfora?

Back To Top
×Close search
Search