skip to Main Content
Nuredduna (Notes De Patrimoni)

Nuredduna (Notes de patrimoni)

El gran poeta Mn. Miquel Costa i Llobera (Pollença 1854 – Ciutat 1922), màxim exponent de la poesia romàntica de la nostra illa serà recordat, entre d’altres, pel seu Pi de Formentor. Igualment, també per La deixa del geni grec (1900-01) que ha calat en l’imaginari col·lectiu de tal manera que noms com Nuredduna, la seva protagonista, ens semblen avui personatges històrics i no literaris. Aquest extens poema protagonitzat pels habitants de Mallorca a l’època pottalaiòtica, l’època dels foners balears, és en molts de sentits un text actual sense deixar de ser un exponent claríssim del bagatge clàssic greco-romà de Costa i Llobera i de com aquest període del nostre passat ha calat en la nostra cultura.
La deixa evidencia aquesta relació tan estreta entre Costa i Llobera i la tradició clàssica. L’influx clàssic es pot veure en tot el poema, no només en la temàtica i en l’estil sinó també en el contingut i en el mateix inici que comença amb la invocació als deus: «Cabirs qui de la terra viviu en les entranyes…» (els Cabirs són divinitats subterrànies dins la cultura clàssica grega). Un inici que recorda molt el principi de la Ilíada d’Homer.
«Canta, deessa, la ira perniciosa d’Aquileu Pelida, que causà dolors sens nombre als aqueus i llançà dins l’Hades moltes ànimes valentes d’herois…»
Així La deixa comença també amb una invocació als déus per narrar com una nau de grecs on viatja Melesigeni arriba a Bocchoris, Pollença, i els seus tripulants són capturats per la tribu de l’Alzina qui porta els ostatges a Ses Païsses, Artà, el seu poblat. En saber-se perduts els grecs demanen al seu rapsoda que canti un adéu a la seva pàtria i és Nuredduna qui fa callar els seus per sentir-lo. Ella és la sibil·la de la tribu, i s’enamora del rapsoda que no és altre que el propi Homer. Ella fa dur els condemnats a les Coves d’Artà per així guanyar temps i provar de salvar els grecs del sacrifici. Quan aconsegueix alliberar-los, els seus s’entemen i l’apedreguen. Abans de morir, però, els fa una mena de profecia contra l’odi a l’estranger albirant nous temps on no es voldrà eliminar qui de mar enllà arriba. Finalment es llança dins la pira encesa pels seus dins les coves.
Abans de partir, però, Melesigeni ha volgut regalar la seva lira a Nuredduna però no la troba, l’ha deixada dins la cova (és la deixa del geni grec) que roman dins les profunditats de l’illa. Segons el propi autor simbolitza la llavor clàssica que guarda la nostra illa des de temps immemorial. Costa i Llobera ens diu que Melesigeni és efectivament Homer, l’autor mític de la més antiga tradició literària europea i és ell qui fecunda, deixant la seva lira dins una cova, el foc creador poètic de les illes.
D’aquesta manera el poeta pollencí relaciona les bàrbares illes dels temps d’Homer amb la tradició clàssica que l’imbueix al segle XIX. Aconsegueix, en definitiva, que la tradició forana es faci pròpia. Una tradició grega que arrelarà aquí sortint de la terra, serà de la terra. Tan actual com que Nuredduna, l’heroïna de la història, mor per salvar de la intolerància dels seus uns nouvinguts, uns immigrants, uns estrangers.
D’aquest manera els illencs no en surten molt ben parats, i és que la visió cristiana (no oblidem que Mn. Miquel Costa era canonge de la Seu) el fa adoptar una visió salvatge i pagana de la societat pottalaiòtica. De fet la tribu dels intolerants parents de na Nuredduna dins la ficció de Costa i Llobera s’extingeix amb ella. Hem de pensar que l’any 1900 no hi havia hagut cap excavació científica d’un jaciment prehistòric balear, i els foners eren coneguts sobretot per les referències dels autors clàssics, grecs i llatins. Una visió sovint parcial i pejorativa que els descrivia com a bàrbars als ulls dels grecs. Uns bàrbars capaços de rebutjar els que vénen de fora pel sol fet de ser diferents.

Antoni Puig

Back To Top
×Close search
Search