skip to Main Content

Òpera amb ADN manacorí

Qui ho hagués pogut dir?  Dues *òperes de genètica manacorina han vist la llum aquesta primavera del 2016.  Just a punt de néixer, “Maria Moliner” d’Antoni Parera Fons ja té la seva capçalera pròpia  a Madrid.  Una obra més modesta però amarada de passió va ser estrenada el 31 de març al Teatre de Manacor: Libera Me, amb llibret de Núria Vizcarro i música de Xavier Gelabert.

Aquesta darrera obra creà, al manco, la necessitat de pensar i reflexionar entre el públic assistent.  Amb un text que manejava paraules i frases que, pot ser, són tòpiques (o no) dins les situacions de maltractament.  Una papereta ben difícil, escriure quelcom consistent sobre situacions critiques (pensem que no tan comunes), humanes, esfereïdores per la seva quotidianitat i irreversibilitat. Vizcarro aconseguí naturalitat discursiva en un text essencialment tètric.  I la música acompanyà, creada sobre motius específics que lligaven totes les escenes. Gelabert segueix treballant sobre  ambients sonors, estats d’ànim; i cal dir que els professionals del món de la música que assistiren a les diferents representacions coincidiren en la maduresa de la proposta sonora de Libera Me. I sí, hem d’esmentar l’excel·lent treball de Marga López i Salvador Miralles.  Tenir el punt just era difícil, i ells ho aconseguiren.

“Maria Moliner” respon més a l’esquema de gran òpera.  A l’estiu del 2014, Toni Parera Fons (en un entrevista al Cent per Cent)  ja deixava caure l’enorme repte de retratar a una dona poc comú.  Sobretot, com enllaçar el final d’una persona que perd la memòria i les paraules quan aquestes han estat l’eix fonamental sobre el qual ha girat la seva vida.  Expectació, aquesta és la paraula que es mou entre els ambients artístics de Madrid.  Parera Fons ja té una carrera indiscutible com a compositor: una òpera solament pot posar la cirereta a un pastís amb ingredients mediterranis, mallorquins per a més senyes.

El contrast, les emocions, l’intriga per saber el final d’aquesta obra fan que “Maria Moliner” esdevingui ara un punt d’atenció dins l’agenda cultural de Manacor.  Segurament, en uns anys, aquest serà un moment que es citarà en comunicacions, conferències, llibres… poques vegades podem apostar amb ulls clucs per a una estrena musical mundial. Ara sí ho hem de fer. Encara que fos a Manacor la mateixa estrena, l’ocasió mereix la nostra atenció. Dos actes, música contemporània….Antoni Parera Fons té el suport, d’entrada, d’un grapat de melòmans manacorins que assistiran a l’estrena.

Ho sap, tothom, que el poble de Manacor aquestes setmanes és un dels protagonistes culturals  a Madrid?

(*)Estrena de Maria Moliner a Madrid, Teatre de la Zarzuela (13 a 21 d’abril 2016). Llibret de Lucía Vilanova, música d’Antoni Parera Fons. Direcció musical Víctor Pablo Pérez. Direcció escènica Paco Azorín.

Libera Me, llibret de Núria Vizcarro i música de Xavier Gelabert. Direcció J.M. Albinyana.

(Fotografia: Wael Eltanikhy)

 

Back To Top
Search