Des de fa algunes setmanes, o potser mesos, es respira un ambient enrarit dins el Govern balear. La imputació d'alguns càrrecs electes d'UM, la polèmica del camp de golf de Son Baco (precedit d'altres desencontres com ara el del camp de golf de Son Bosc, a Muro) o la controvèrsia entorn del pas del tren per Alcúdia o ara per Manacor en la seva sortida cap a Artà. És innegable que hi ha tensions internes al Govern. Unes tensions que necessàriament s'han fet coneixedores en el context estrictament manacorí. Ja fa algunes setmanes interpretàvem la denúncia feta per ALM-UM sobre el mal funcionament de l'àrea d'Urbanisme com una possible aclucada d'ull d'aquesta coalició al batle Pastor. Els vasos comunicants de la política manacorina sembla que acaben donant-nos la raó. Bernat Amer, delegat d'Urbanisme i regidor per AIPC es troba de cada vegada més tot sol. Primer en l'execució dels expedients de demolició, en la qual el PP no li ha donat suport i, per tant, no ha pogut dur ni tan sols a plenari. Després en la seva posició respecte del pas del tren per dins Manacor. Amer defensa el traçat en superfície, enfrontat a la postura del PP i, ara darrerament, també d'ALM-UM. Amer, segurament, veu en aquesta opció una futurible arribada del ferrocarril també a Porto Cristo, una demanda que, des de fa molts d'anys, ja havia formulat el seu grup. La postura rotunda, consistent i inamovible del Partit Popular en aquestes dues qüestions torna a dur a rotlo, una vegada més, la immensa habilitat de Pastor per governar i saber buidar de contingut les "poderoses" atribucions que inicialment semblava concedir als seus socis de govern. AIPC assumí el poder, segurament, atret per la llepolia de la Delegació d'Urbanisme. Ara, gairebé dos anys després, veu com tot un regidor d'Urbanisme no té tècnics per acabar el PGOU, una promesa electoral de Pastor que  ara el batle sembla haver oblidat, atès que el "responsable" d'Urbanisme és Amer; el delegat, a més, no pot dur a ple una de les seves dèries  prioritàries des que assumí el càrrec, les demolicions de construccions il·legals; i ara la seva opinió, recordem, la del delegat d'Urbanisme, és obviada a l'hora de marcar pautes municipals al respecte del pas del tren per dins el nucli urbà de Manacor.
A Palma s'ensumen canvis. A Manacor, encara no se'n sent l'olor, però, per començar, Antoni Pastor ja ha "estès la mà" a ALM-UM per anar junts en la seva croada contra el tren-tram. Una estesa de mà que, qui sap, podria arribar part damunt el colze, en forma de canvi de socis de govern a l'Ajuntament. Així, Pastor comença a adobar el terreny per tenir vent favorable si a Palma es produís un canvi radical i fos "necessari" que les postures amb ALM-UM fossin pròximes. D'altra banda, el terreny adobat potser també ajudaria a créixer la flor d'un Pastor ajagut dins el camp de roselles del seu ego i el podria catapultar cap a una plataforma independent que li reconegués el "mèrit" de ser la veu "discordant" dins l'olla de grills corrupta i dividida que és el Partit Popular ara mateix.

CpC 319 en format pdf part 1

CpC 319 en format pdf part 2

Aquesta setmana el conseller de Mobilitat, Gabriel Vicens, ha confirmat que l'opció triada finalment per la Conselleria és la del tren-tram. No és res que ja no es pogués intuir des de fa setmanes. Però ara ja se sap del cert. La Conselleria ha tengut una actuació estranya informativament parlant, però ara, a la fi, ha pres una decisió i la durà endavant. Els tramescèptics ja saben a què s'han d'atendre i si de veres volen contribuir al creixement de Manacor com a capital de comarca no els queda més remei que ajuntar colze amb colze i fer un esforç per entendre quins són els avantatges que el tren-tram durà a Manacor. El conseller Vicens, en una entrevista que publicàrem fa algunes setmanes, i el representant dels Amics del Tren Josep Sindreu han coincidit en una afirmació que no podem deixar caure en terra: el tren-tram és una oportunitat per a Manacor, en general i per al passeig del Ferrocarril en particular. En un reportatge que publicam aquesta setmana, l'inspector en cap de la Policia Local de Manacor, Antoni Sureda, ens confirma que el passeig del Ferrocarril és un dels que té més punts negres de tot el nucli manacorí. S'han adoptat mesures pal·liatives, com els semàfors o ara les bandes sonores perquè els cotxes redueixin la velocitat. Això, però, no deixen de ser mesures que poden atenuar el problema, però en cap cas solucionar-lo. És aquí on sorgeix impetuosa i atenta la figura del tren-tram. Els més obtusos afirmaran que si aquesta via ja és conflictiva ara molt més ho serà amb la vinguda d'un nou mitjà de transport, permeable a la circulació rodada i als vianants, però tanmateix encapsetat en una via rígida. En canvi, els més donats a la reflexió i l'entesa comprendran que aquesta nova instal·lació ha de suposar una remodelació radical d'aquest entorn, fins al punt que pugui ser buidat de contingut automobilístic o, si més no, alleugerit. El tramvia comportarà, com a primera mesura, una regulació semafòrica encara més intensa. I també hauria de suposar una potenciació de l'espai per a vianants en aquest vial. Un nou carril bici, voreres en condicions, i més amples, i fins i tot, si es trobassin alternatives, reducció de carrils per als cotxes. Amb això volem dir que tant l'Ajuntament com la Conselleria haurien de ser capaços d'aplegar els esforços dels seus tècnics per trobar una solució conjunta per desviar la majoria del trànsit rodat enfora del passeig del Ferrocarril, amb l'objectiu de fer-lo més transitable, més comercial, més adaptat als vianants. Només així estaríem parlant d'una remodelació radical. No dubtam que la Conselleria disposa dels doblers necessaris per dur-la endavant, atès el substancial estalvi que ha suposat l'opció del tren-tram en comptes del soterrament.
 Ara només cal esperar que els colors polítics quedin darrere i que l'interès general prevalgui. Hi sortirem guanyant tots, sense dubte. No deixem passar l'oportunitat: agafem el tren de la modernitat, agafem el tram de la capitalitat.

CpC 318 en format pdf part 1

CpC 318 en format pdf part 2

Necessitat i urgència. Aquestes són les dues premisses que molt sovint generen actuacions contundents per part de les administracions públiques. A Manacor, fa estona que ho sabem, hi ha necessitat de places escolars. L'augment de les ràtios s'ha fet tan insostenible que ara aquesta necessitat ja ha esdevengut urgència. És per això que la Conselleria d'Educació ha disposat una solució provisional: la construcció d'unes aules prefabricades en uns terrenys de la ronda de Felanitx que són propietat municipal. La solució aportada per la Conselleria ha estat ben acollida pels col·lectius relacionats amb el món de l'educació. Es tracta d'una manera eficaç i ràpida de resoldre les mancances en infraestructures educatives que des de fa tants d'anys arrossega Manacor. El nou "centre" acollirà dos grups de primer d'infantil i dos de primer de primària. Seran aules prefabricades que acolliran de manera provisional l'alumnat que estrenarà, el curs 2010-2011 la nova escola manacorina. Fins aquí res a dir. Es tracta d'aportar solucions pràctiques als problemes immediats. Però trobam necessaris un retret i un avís. El retret, òbviament, va adreçat de manera directa i contundent a Pastor i el seu equip, incapaços, inhàbils, obtusos i malintencionats. Hi cabrien més adjectius, però tampoc no es tracta de tudar paper ni tinta. Els primers responsables, sense dubte, que s'hagi hagut de construir una "escola" prefabricada a Manacor són ells, és a dir, els qui no han volgut cedir durant més de cinc anys un solar de poc més d'una quarterada a la conselleria perquè hi construís una simple escola. Ara prop de cent infants de Manacor, aniran a classe a una escola de plàstic. I això, sense enrevoltar, és culpa d'Antoni Pastor i el seu equip de govern, més pendent de l'especulació urbanística que l'educació dels infants, deixant construir vuit-cents pisos a canvi de vuit-mil rònics metres quadrats de terra que l'únic que valen són doblers. Més que ràbia, el poble de Manacor hauria de sentir vergonya. Vergonya, empegueïment d'haver triat uns governants que donen prioritat a l'enriquiment dels que ja són rics en comptes d'afavorir l'ensenyament públic per a tots els infants del municipi. Per a tots, tant els rics, com els pobres, perquè tothom tengui l'oportunitat de prosperar, de viure dignament, d'adaptar-se al medi on li ha tocat viure. La comparació és tan òbvia que fa espirejar els ulls i fa encendre la sang. N'estam convençuts, no feim demagògia: és el que hi ha.
I ara l'avís. Hem lloat sense embuts la iniciativa de la Conselleria. Però la pilota ara és a la seva teulada. Ja tenen els terrenys. I l'escola ha d'estar acabada per començar-hi el curs 2010-2011, qualsevol retard sobre aquesta data seria motiu novament d'un empegueïment general sobre la ineptitud de la nostra classe política.  Ineptitud o desinterès, ja ho veuríem. Es tracta que l'escola de plàstic hagi de funcionar únicament durant aquest curs escolar que ha de començar. Després, sense excuses, hauria de ser desmantellada. I si fa falta una segona escola nova, que la comencin a projectar ara. No hi ha excuses que hi valguin. Els pedaços que posa la Conselleria, no ho dubtam, estan ben posats, però, al cap i a la fi, són pedaços.
  

CpC 317 en format pdf part 1

CpC 317 en format pdf part 2

Ja hem denunciat més d'una vegada la feblesa del sistema democràtic vigent a l'Estat espanyol. Hi ha dos fets que demostren que una democràcia no és sana, ni adulta, ni madura. En el cas d'aquí podríem dir que la democràcia ha tingut una maduració defectuosa, en definitiva, que és rebordonida. El primer dels dos fets que esmentàvem és la corrupció. La manca de tarannà democràtic es coneix arreu de l'Estat espanyol, però s'accentua en àmbits tancats, sectaris i tribals: és el cas de Mallorca i les Illes Balears. Tot i que haguem disfressat el sistema de govern amb el nom de democràcia, el fet és que aquí, si fa no fa, continuen manant les mateixes famílies, els mateixos poderosos i els qui tenen els doblers, que, pam amunt pam avall, continuen sent els mateixos que durant la dictadura.
El segon símptoma de la feblesa d'una democràcia és la manca de garanties en la separació dels tres poders. A l'escola, quan érem petits, ens ensenyaven que la democràcia a l'ús és aquella que separa els poders legislatiu, executiu i judicial. Això, a l'Estat espanyol, és, si més no qüestionable que sigui així. Un exemple a gran escala el tenim al País Basc. Quan es produeix alguna desavinença entre el Govern espanyol i els nacionalistes bascs, quan el procés de pau s'estanca, quan les negociacions  es trenquen, aleshores, com per art de màgia, sorgeix el braç implacable de la llei contra l'esquerra abertzale. Molta casualitat que això sempre ocorri en un context de desacord polític.
També a gran escala hem vist com el jutge Garzón (recordem que va anar a lesfiles socialistes fa algunes eleccions) du a terme una investigació sobre casos de corrupció que afecten membres del Partit Popular justament quan al Govern espanyol hi ha el Partit Socialista.
Més a petita escala, ha sorprès aquests dies la coincidència en el temps entre les desavinences polítiques dins el govern entre PSOE i UM i la immediata imputació del president uemita, Miquel Nadal, i també d'altres càrrecs com el manacorí Gonzalo Aguiar. De moment, aquests i molts d'altres han estat imputats, i se'ls presumeix la innocència.
El que hem argumentat fins ara més que una crítica és un desig, un desig que l'actuació de la justícia sigui totalment independent i lliure de possibles influències polítiques. Qui no faci les coses ben fetes, sigui del color polític que sigui, ha de ser perseguit per la llei. I condemnat. I si cal, els han de ser expropiats els béns. Els ciutadans i ciutadanes estam cansats que es riguin de nosaltres. Nosaltres creim en la bondat humana, en la bona fe, en la solidaritat entre els homes i dones. Per això ens costa entendre tant la ceguesa que pateix la classe política davant la lluentor dels doblers fàcils. La competitivitat matarà l'espècie humana, la farà extingir. La malaltia dels doblers, del poder, de la figurera és un corc que menja a poc a poc les cames que sostenen la societat occidental, d'una feblesa insospitada per molts.
Per això, en moments tan delicats, demanam independència a la justícia, però també fermesa i contundència a l'hora de perseguir i condemnar tota l'escòria, tot el fems, tota la immundícia que es riu de nosaltres cada dia malgastant els doblers que guanyam fent feina. N'estam farts! Volem bones persones que ens governin. Volem que ens facin creure de veres que allò que pagam amb els nostres imposts és reinvertit amb consciència, amb seny i amb mesura en béns comunitaris com una escola, o un hospital, o uns serveis socials adients i suficients, o fins i tot una carretera o un ferrocarril.
Per això demanam a la classe judicial: per favor, feis net de corruptes. I que tot recomenci perquè ens estimam més una democràcia tendra que no rebordonida.

CpC 316 en format pdf part 1

CpC 316 en format pdf part 2

Una de les diferències essencials i més paleses entre el govern actual de Francesc Antich i el de l'anterior legislatura és la política de carreteres. El Govern Matas va encetar la legislatura amb una orgia desenfrenada d'autopistes, autovies, desdoblaments, ampliacions i altres versions de l'asfalt que, si no s'haguessin aturat haurien acabat per xapar el cor i l'ànima (la poca que li queda) de Mallorca. Antich i el seu govern començaven el seu segon mandat, amb la lliçó "apresa". El president devia recordar amb amargor el renou i la crispació generats per algunes decisions polèmiques del primer Pacte de Progrés. I fa un any i mig, de puntetes, tornava al govern disposat a no fer-se sentir. I ho ha aconseguit. Tant per bé com per mal, sembla massa vegades que el govern s'inhibeix en moltes de decisions, per no crear-se enemics; d'això, molts en diuen "prudència". Una prudència que ha fet construir Son Espases, però que no ha construït l'òpera de Matas ni ha fet una autovia de Manacor a Campos.
Però ara el govern ha presentat el seu Pla de carreteres, que preveu, encara que sigui a llarg termini, nombroses actuacions que, proposades per un altre color polític, de ben segur que suposarien una forta escandalera pública i ecologista. Mallorca, és un fet, creix en població i creix en economia. I això té unes conseqüències molt directes: més consum d'energia, més residus, més consum d'aigua, més consum de territori. Per les mateixes carreteres, hi han de passar més cotxes que quan es construïren. Amb més cotxes, més sinistralitat. Amb més sinistralitat, més morts. I amb més morts, més excuses per asfaltar. El mateix director insular de Carreteres, Gonzalo Aguiar, reconeix que, ara mateix, per exemple, les rondes de Manacor funcionen bé. Però és clar, cal preveure les possibilitats de creixement i saber quines solucions es poden aportar per fer front a l'augment de vehicles damunt les nostres carreteres i carrers. Mallorca, els seus habitants i els seus governants semblen tenir un xip que els fa pensar únicament en el transport privat, i quan aquest xip es modifica el transport públic només és vist com un complement, com un ajut, com un afegitó, però mai com la prioritat. Per  dimensions, per població i, fins i tot, per orografia (si exceptuam la serra de Tramuntana), la nostra illa sembla una model ideal per potenciar-hi un transport públic eficient, ràpid, amb nombroses freqüències i còmode. El Govern actual està a punt de començar les obres per fer arribar el tren fins a Artà. I mentrestant el Consell planteja un projecte de desdoblament de la carretera de Manacor a Sant Llorenç. Quina és la prioritat? El consum de territori no té tornada enrere, i Mallorca és una illa amb recursos naturals i territorials limitats. Tothom convendrà que Porto Cristo pateix a l'estiu uns embossos infernals a quaranta graus a l'ombra. Però també és obvi que la variant que s'hi construirà suposarà un consum de territori verge desproporcionat. Molts ho vendran com un mal menor. Però de menor no en té res. En tot cas que en diguin inevitable, encara que per ventura qualcú ho podria evitar... Volem carreteres segures, però és ben segur que hi ha altres alternatives, abans que totes aquestes previsions, que, en massa casos, no deixen de ser una convidada més a l'especulació urbanística: construir rondes de circumval·lació per preveure-hi la construcció de noves urbanitzacions de "farciment". Urbanitzacions que s'hauran d'omplir de gent. Gent que tendrà cotxes. Gent que circularà. Gent que tendrà accidents. Gent que morirà a les carreteres. I noves rondes. I nous desdoblaments. Acabarem mai?

 CpC 315 en format pfd part 1

CpC 315 en format pdf part 2

Cent per Cent.
Revista d'informació setmanal.
Manacor i comarca.

• Inici
• Arxius
• Àlbums
• Enllaços
• Bloc de BalearWeb

• CpC 386 - La desídia mena sempre cap a la injustícia històrica
• CpC 385 - Jaume Ramis, l'homenatge dels amics
• CpC 384 - De solars i infraestructures
• CpC 383 - Polítics contra la justícia
• CpC 382 - Tornem-hi torna-hi, o la darrera i no en cant d'altra
• CpC 381 - Immunes a la consciència, impunes davant la llei
• CpC 380 - Privatitza, ara que pots
• CpC 379 - Escoles: de la desesperació a l'esperança
• El sentit de la solidaritat envers la cosa pública
• CpC 377 - Entre el "tanmateix" i el "ja està fet"

• Revistes [111]

• RSS 0.90
• RSS 1.0
• RSS 2.0
• Atom