skip to Main Content

“El meu país és aquell en què els debats successoris no són a propòsit dels reis, perquè no n’hi ha, sinó del dimoni”

El doctor en filologia catalana i expert en etnopoètica i cultura popular, Jaume Guiscafrè, va ser dimecres passat a la Institució Alcover per participar en el cicle “Les festes populars: origen, vivència i transformació”. El doctor artanenc, que viu amb arrel fonda la festa santantoniera la festa del seu poble, titulà la seva conferència “El tremendisme fascinant del dimoni”. A partir d’estudis ja elaborats per la folklorista israeliana Heda Jason, valorà la figura del dimoni en la tradició judeocristiana i recordà que el diable com el coneixem avui ens arriba uns 3.000 anys abans de Jesucrist dins la tradició jueva, procedent de Mesopotàmia.

Guiscafrè recordà la classificació de Jason, que estableix que en el mode demònic “l’ésser humà entra en relació amb el poder demònic, un poder que forma part del sistema de creences paganes”.
El doctor artanenc parlà dels modes tremendum i facinosum, on trobam totes les castes de dimonis, dimonis boiets, dimonions, follets i altres elements fantàstics.

Guiscafrè no eludí el compromís i valorà positivament la reivindicació de les dones manacorines per poder encarnar la figura del dimoni, a través de nombroses imatges de la història de l’art. Guiscafrè també es referí a la polèmica del selfie més que compromès del dimoni Mosqueta d’Artà com a mostra del caràcter viu de la festa santantoniera, per acabar dient que “el meu país és aquell en què els debats successoris no són a propòsit dels reis, perquè no n’hi ha, sinó del dimoni”.

Glosa musicada
La vetlada, com totes les d’aquest cicle de nova fornada a la Institució Alcover, es clogué amb una actuació musical, en aquest cas a càrrec del glosador Mateu Xurí i dels germans Martorell, que oferiren una nova versió de la Glosa musicada, l’espectacle que fa anys que lliga la cançó improvisada amb la instrumentació, un fet tan poc habitual, fins i tot inèdit, en el món de la improvisació mallorquina. Xurí meravellà.

Back To Top
×Close search
Search