skip to Main Content

Paraules per a Nova Esmirna, una Menorca americana

 

[pullquote] Tomeu Matamalas presenta demà dijous a les 20:00h i a la Torre de Ses Puntes la seva nova novel·la, el relat de la migració menorquina a la Florida americana.
[/pullquote]

Nova Esmirna
La història d’uns menorquins que patien fam i emigraren a la Florida que era com que anar a un altre planeta. El metge escocès que duia la plantació havia estat cònsol britànic a Esmirna, a Turquia. Ell s’havia casat amb la filla d’un comerciant d’allà i en honor a la seva dona va batiar aquelles terres amb el nom de Nova Esmirna.

Emigració
Una xacra que no s’erradica per molts de doblers que tenguin els estats del primer món. Tan antic i tan actual. Al llibre, és la història d’una victòria, d’una gent que es va integrar perfectament dins una societat que no tenia res a veure amb la seva.

Identitat
El fet de trobar-se desolats allà els va unir especialment. Conservar uns trets comuns com la llengua i la cultura els va ajudar moltíssim. Varen ser dominants, en certa manera, perquè els grecs i els italians que hi anaren amb ells es varen adaptar a ells, i no viceversa. De fet, la dona va ser el nexe de cohesió perquè es casaven amb italians i grecs i els fills ja eren menorquins, parlaven el que ells deien maonès.

Feina
Feien qualsevol cosa que els pogués proporcionar un rosegó de pa o el que fos. El govern britànic els va concedir unes terres als afores de Sant Agustí, un moment determinat varen ser el rebost de la zona.

Regne Unit
El 1768 quan partiren no n’hi havia cap que hagués nascut en temps dels espanyols. Legalment eren britànics. La seva llengua, però, era el català de menorca. Els britànics, ni a Menorca ni a la Florida, es ficaren mai amb aquesta qüestió. Una escola multicultural atenia tothom d’aquella zona. Quan arribaren els espanyols, la prohibiren

Mort
En nou anys, dels 1400 que arribaren allà en moriren 800. Paludisme, dissenteria, inanició i enyorança (m’imagín que hi va haver suïcidis) en foren les causes. Només al viatge, que va durar tres mesos, moriren 148 persones. I en nasqueren tres.

Philip Rasico
És la persona que ha estudiat més profundament tot l’assumpte de l’emigració menorquina. És de Pensilvània i va estudiar romàniques. Va aprendre català i castellà, i es va interessar pels menorquins de la Florida. A l’any 1984 va ser a temps a parlar amb gent que encara conservava part de la llengua i dels seus avantpassats, costums culinaris i folklòrics.

Ficció
Del viatge no sé absolutament res i és una tercera part de la novel·la. Això és ficció total. Les altres dues parts que són els nou anys de la plantació i la integració a la societat de Sant Agustí, estan basades en un noranta per cent en situacions reals i personatges reals.

Vestigis
És molt curiós perquè hi ha bastants de llinatges: Pons, Moll, Alzina… Si analitzes l’ortografia veus que són deformacions de llinatges clarament mallorquins.

Retorn
Dos premis Pulitzer són descendents dels menorquins. Un dels primers generals sortits de l’acadèmia Westpoint és un tal Stephen Benet, nét d’Esteve Benet. Per contra, al Castell de Menorca hi ha un llinatge molt estrany que és Moysi, una menorquina casada amb un d’estats d’units que va tornar al Castell. Aquest seria l’únic cas.

Back To Top
×Close search
Search