skip to Main Content

“Pareix que tu no t’has de morir mai”

Quin és el treball que fa la vostra associació?
La nostra associació treballa els temes de la malaltia, el dol i la mort. Feim diferents coses: formació específica per a professionals (infermers, metges…), formació per a tota la ciutadania, oberta a tothom que tengui interès en aquests temes; i grups de dol.

Què són els grups de dol?

Els grups de dol estan formats per persones que han perdut els seus éssers estimats. Ens veim cada quinze dies i ens acompanyam els uns als altres. Actualment tenim en funcionament dos grups, un a Palma i un altre a Manacor.

Quin treball feis en aquests grups de dol?
Allò que feim principalment és compartir, parlar. Cadascú expressa els seus sentiments, les seves emocions. Com que dins un grup hi ha persones que es troben en diferents fases del procés de dol, la relació és molt enriquidora. Els qui es troben en un moment inicial, veuen que es pot arribar a superar, i els qui es troben en una fase avançada de la superació, passen gust de poder ajudar els altres. La base és compartir, i ho compartim tot, plors i rialles. Tothom comprèn els altres.

Com creu que afronta la mort la nostra societat?
La mort avui en dia és un tema tabú. Pareix que no t’ha de tocar mai de prop. Pareix que no s’ha de morir cap parent teu i que no t’has de morir tu. La gent té por de la mort. I com que li tenim por, no la tractam. La nostra cultura es fonamenta en la cosa material, tangible, previsible. La mort escapa a totes aquestes premisses, no sabem quan ens morirem. Per altra banda, quan ens toca de prop, la volem despatxar aviat, maquillam els morts, no deixam que els nins els vegin, els enterram tot d’una… En definitiva ni ens preparam per a la mort ni ens hi enfrontam. La despatxam aviat i de manera estranya.

No deixam espai pel dol?
Socialment no interessa viure el dol. Es pot morir algú de molt a prop i tot d’una tornam a començar a fer feina. No hi ha el recolzament social ni familiar que hi havia abans. No volem patir, prenem pastilles per no patir… Aleshores el dolor no es dissol, queda latent. El tapes, però hi és. Hi ha una premissa que tenim molt interioritzada, que és falsa i fa molt de mal: ‘el temps ho cura tot’. No. El dol és una resposta natural. Ens hem de donar permís per plorar, per estar tristos, per sentir el buit. Poden ser mesos o poden ser anys, o el temps que sigui, però és important elaborar, viure aquest dol.

El dolor es pot transformar en patologia?

Precisament és aquest dolor negat o inhibit el que es transforma en patològic. Evidentment hi ha morts que tenen més possibilitats d’acabar en patologies que d’altres, com pot ser la mort dels fills, els suïcidis… Però en tots els casos la clau està en viure el dol, elaborar-lo, sentir el dolor. El problema d’avui en dia és que volem racionalitzar els processos de pèrdua, i ens deim a nosaltres mateixos: ‘he de tirar endavant’, ‘ell voldria que estàs bé’, etc. Hi ha mares que han perdut el fill i no en volen parlar, i fan com si aquell fill no hagués existit. No hem de negar el dolor, el dolor l’hem de viure, és natural, llavors, en sortirem reforçats. Hi ha gent que després de superar el dol es troba millor que abans, ha après a donar importància a allò que vertaderament en té.

Com es pot posar en contacte amb vosaltres la gent que ho desitgi?
Ens poden telefonar al número 695250240 o enviar-nos un missatge a associacionavajeevan@gmail.com. Això és tant per la gent que estigui interessada en els grups de dol, com en la participació de les conferències o formacions que feim contínuament. Al facebook també ens poden trobar. Som ‘Nava Jeevan, acompanyament emocional als processos de malaltia, mort i dol.’

Back To Top
×Close search
Search