skip to Main Content
“Per Caminar Cap Al Reciclatge Cal Conscienciar Molt I També Donar Facilitats A La Ciutadania”

“Per caminar cap al reciclatge cal conscienciar molt i també donar facilitats a la ciutadania”

Sebastià Llodrà (Manacor,1977) és llicenciat en magisteri i pedagogia, el segon tinent de batle i un dels regidors amb més competències sota la seva àrea, Medi Ambient, Mobilitat i Política Lingüística. Parlam amb ell sobre els reptes que tot just comença a encarar.

Com et sents després d’aquest mes i poc a l’Ajuntament?
Han estat setmanes intensíssimes. La barca és molt grossa però també ho afront amb molta il·lusió. M’han tocat dues àrees que no són de les que jo provenc però m’ho prenc com un repte i de moment estic passant gust.

Com valores la feina feta en l’anterior legislatura en les àrees que tu dus?
Quant a medi ambient hi ha una feinada, el dia a dia et menja i és molt difícil planificar a llarg termini. També té una dotació econòmica molt gran i gairebé tota serveix per pagar la feina de neteja i jardineria… Una crítica que jo faria a Pedro Rosselló és que no va estar damunt, no hi va posar direcció política. Amb mobilitat va passar exactament el mateix: no s’ha fet cap plantejament amb perspectiva. I pel que fa a política lingüística, l’àrea ha funcionat bé però li ha faltat un plus.

Vols dir que ha faltat línia ideològica a totes les àrees… Com ho faràs tu?
Medi Ambient té tres parts clau: una, la més fàcil, és criticar l’empresa perquè no sempre fa la feina així com toca; una altra és criticar la ciutadania per no ser prou cívics i finalment l’Ajuntament, que fins ara s’ha dedicat només a pagar una empresa que feia net. Una de les principals necessitats és dotar de múscul pel que fa a personal i d’altra banda també cal incloure la tasca de voluntariat d’informació ambiental. És a dir, no basta posar un anunci sinó que cal fer presència de carrer, de veïnat a veïnat.

Es farà recollida porta a porta?
Sí, de moment provam, a partir de l’1 d’octubre, a Son Macià i a la barriada de Sa Torre de Porto Cristo. Començam per aquí per densitat i nombre d’habitatges però es tracta d’un inici de tot el que està per venir, per tendir cap a una millor recollida dels fems. L’1 d’abril de l’any que ve també s’implantarà al centre de Manacor. S’ha de tenir en compte que just es recicla un 10% i tota la resta es du a cremar: gairebé 3 milions i mig d’euros anuals es cremen! Hem de caminar cap a un nou model.

I com ho fem?
Per caminar cap al reciclatge cal conscienciar molt i també donar facilitats a la ciutadania. Tot plegat ha d’anar acompanyat de mesures de seguiment i també cal impulsar incentius econòmics a la gent que es comprometi a reciclar i fer-ho bé. Una altra novetat és que també s’incorporarà a principis de l’any que ve la recollida orgànica a tot Manacor. D’altra banda, una qüestió a millorar és la recollida de trastos.

Com pensau fiscalitzar el contracte de neteja i recollida?
No és el model de contracte que nosaltres hauríem volgut però és l’heretat. En neteja viària es percep una certa millora però encara falla molt punt concrets, propers als contenidors i no podem funcionar a cop de queixa i per això hem encetat un control de qualitat a l’empresa: farem inspeccions mensuals a diferents carrers de Manacor i això ens permetrà sancionar l’empresa si fa falta. Per exemple, durant el juliol hem fet 27 inspeccions a 40 carrers diferents.

Es podria rescindir el contracte si hi ha un nombre de sancions?
Entenc que qualsevol contracte, si hi ha un incompliment, es pot rescindir però s’ha de demostrar. El que sí que es pot fer és, en futurs concursos, penalitzar aquelles empreses que hagin tengut sancions prèviament.

I municipalitzar el servei?
Dins del 2020 la prioritat és gestionar el contracte de neteja. L’ideal seria que el servei fos municipal però s’haurà de veure la necessitat i la conveniència i preparar-ho amb temps.

Pel que fa a la mobilitat, tens pensat fer el centre exclusiu per a vianants?
Tenim la idea que això vol dir posar jardineres i empedrar quan per donar prioritat als vianants es pot posar una zona 20 i que convisquin, cotxes i vianants, sense necessitat de fer una inversió milionària ni grans obres. Es tracta de pacificar el centre i promoure el fet de caminar i que el vianant, la bicicleta i altres mitjans de transport sostenible siguin els protagonistes. Això passa, sobretot per facilitar l’aparcament a les foranes i tenir clar que si es posa un compàs damunt del campanar i fas un cercle, la distància de punt a punt no és major de 12 minuts. També hi ha un eix que nosaltres ens marcam com a prioritari que va des de l’estació del tren fins a gairebé a la plaça del mercat, de manera que també es revitalitza el centre, amb un eix comercial, cívic i ciutadà.

Manacor té la fama de ser un poble lleig. Com el feim més amable, quant a mobilitat i quant a estètica?
Crec que és important treballar la consciència ciutadana, no només de no tirar papers sinó de tenir les façanes arreglades, de reduir el trànsit, de fomentar el fet que a Manacor tot està molt a prop i que no és necessari el cotxe…

I el transport públic?
Sempre s’ha dit que un bus urbà va ser deficitari en el seu moment però potser ens hem de plantejar si és beneficiós socialment: un bus que circumval·làs podria ser una manera.

Dins de Medi Ambient s’inclou benestar animal. Es planteja la creació d’un refugi?
Sí. És un dels temes que ara mateix tenim damunt la taula.

Abans em deies que a política lingüística li faltava un punt. Com fas comptes donar-li tu?
Sí, se li ha de donar un copet de gas. El primer que hem fet ha estat dibuixar com és el departament de servei lingüístic i podem dividir-ho en tres vessants: el primer és la formació, que majoritàriament està a l’Escola de Mallorquí; després tenim l’assessorament lingüístic i finalment una part de dinamització. Partint d’aquests tres aspectes, el que no pot ser és el que els serveis lingüístics de l’Ajuntament es limitin només a fer correccions de documents i publicacions de l’Ajuntament sinó que s’han d’enfocar cap a altres parts: assegurar que l’atenció al públic sigui en català en tots els serveis, de Policia fins a les màquines d’aparcament de la SAM. També cal definir clàusules lingüístiques en la contractació. En aquest sentit, no es tracta de ser valents sinó coherents. En un país normal, aquesta àrea no existiria. La prova de què no ho som és que hem de fer política lingüística amb la llengua pròpia.

Back To Top
×Close search
Search