skip to Main Content
“Per Primera Vegada Venen A La FIET Programadors D’allà Deçà L’Atlàntic”

“Per primera vegada venen a la FIET programadors d’allà deçà l’Atlàntic”

Tenim fira de dijous a diumenge. Del 18 al 21.
Sí. Però té cap i té coa, perquè a banda de les funcions que feim aquests quatre dies a Vilafranca, també feim representacions per a les escoles amb el programa “El teatre va a l’escola i l’escola va al teatre”. Els els escolars i els mestres són els nostres aliats naturals. Venen alumnes, entre molts d’altres llocs, de Binissalem, Capdepera, Porto Cristo, Manacor, l’Alqueria Blanca, Sóller, sa Pobla, Sant Joan, Petra, Son Servera, Palma, Santanyí, Manacor, Algaida…

Quants de muntatges teniu programats per a l’edició d’enguany?
Tenim un total de 57 muntatges, una xifra que es mou dins la normalitat dels darrers anys. En total, hi haurà 140 representacions diferents.

Manteniu els mateixos espais per a les representacions?
Sí, a Vilafranca, amb tres espais separats al poliesportiu, el Teatre, l’Escola del Cremat, la plaça Major, una nau industrial, la rectoria, ca les Monges… i enguany, a més, hi afegim la plaça dels Centenaris, un espai molt adequat per a alguns dels nostres espectacles.

Quina previsió feis si plou?
Sempre tenim un pla B. Alternam un envelat que ja tenim preparat i el poliesportiu com a espais alternatius.

D’on venen les companyies?
Hi ha set comunitats representades, a banda de Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears (d’on venen 25 companyies), també en vénen de Galícia, el País Basc, Andalusia, Aragó i La Rioja.

I companyies internacionals?
En vénen dues de Dinamarca, una de les quals més mestissa, amb gent d’Itàlia i Turquia. També una companyia gal·lesa, que fan un muntatge en llengua gal·lesa.

Els espectacles de carrer són indispensables en la vostra Fira.
Sí, enguany tenim la companyia Xiula que no havia vengut mai i ve a mostrar-nos “Donem-li una volta al món” , que parla del tema del menjar amb la idea d’introduir missatges positius, perquè tot espectacle, fins i tot els de carrer sempre contenen un missatge i una ensenyança. Allò que pareix un simple divertimento també té una història. Vénen també els Zum-zum teatre amb els seus Hippos, o espectacles de circ al carrer, amb Vola Tres Cabaret i El punt de la I. És interessant també l’evolució dels Espagueti, la companyia d’animació infantil que impulsaren Toni Gomila, Josep Lluís Gallardo o Alícia Caldentey i que ara duen Guillem Sansó o Robin Alba, i que presenten Espagueti Ye-Ye, que té molta canya..

Més que enlloc, el teatre infantil i juvenil es capaç de mostrar tot el ventall escenogràfic.
Sí. Sempre hi ha gent més ortodoxa, com Henning Fangauf, que quan va venir per primera vegada estava descol·locat davant els espectacles de la nostra fira, i es demanava si allò era teatre o no ho era. És natural que ho pensàs així, perquè parlam d’arts escèniques en general, d’espectacles que poden incorporar diferents disciplines, perquè en un mateix muntatge podem veure dansa, i circ, i música, i alhora una dramatúrgia amb una història que pot parlar de qualsevol cosa, de qualsevol tema vital que et pot emocionar i al mateix temps fer equilibris i tombarelles.

Feis un teatre familiar.
Feim teatre per a tothom, un teatre inclusiu, i afavorim que la gent diferent, perquè tots som diferents, tenguin la possibilitat d’assistir a la nostra fira. Estel de Llevant, Aproscom, Fundació Minyones, Amadip, acudeixen amb els seus usuaris a les nostres funcions, perquè també és educatiu veure que no tothom és com tu i no tothom té les mateixes possibilitats d’accés a la cultura.

Tot això ho feis amb un pressupost semblant al d’altres anys?
Enguany tenim més pressupost. Tant el Consell de Mallorca com l’IEB ens aporten prop de 50.000 cadascun. A més, tenim un ajut del Ministeri de Cultura, a través de l’INAE que cada any puja progressivament, enguany arriba fins a 28.000 euros.

Quin pes tenen en tot això les entrades que paga el públic?
Cabdal. Encara arrossegam la crisi de l’any 2012, però tenim una fira absolutament consolidada artísticament parlant i a nivell d’estructura, però amb els peus de fan pel tema econòmic, després que el Consell de Mallorca suspengués aquell any totes les subvencions quan només faltava justificar-les. Quedàrem amb un descobert de 80.000 euros i destinam una part de la taquilla a eixugar aquest deute.

Una fira no seria fira sense els programadors.
Enguany en venen dels Estats Units, del Brasil… però també d’altres bandes d’Europa i d’arreu de l’Estat. En total, una setantena. Ells es paguen el viatge i nosaltres aportam estada i dietes. L’allotjament de companyies i programadors seria impossible sense el voluntariat i les famílies de Vilafranca, a banda de la cooperació amb Hipotels.

Deveu moure més de mil persones.
Compta que s’ofereixen 200 habitacions a Vilafranca, això són 200 famílies mobilitzades, més unes 300 persones de les companyies i els 70 programadors, a més del servei tècnic de deu persones, la brigada de l’Ajuntament, el tècnic de cultura i tot el voluntariat a les taquilles i a les portes dels espais.

Teniu un retorn de les contractacions que origina la fira?
És un compte pendent. El cert és que les companyies volen tornar, i els programadors també, senyal que els anys anteriors han trobat el que cercaven. A la fira es crea una atmosfera molt propera, i tot Vilafranca és una llotja de negoci, on tothom es troba molt fàcilment, menjant, fent un cafè, i l’intercanvi d’opinions afavoreix aquestes contractacions.

Podem dir que després de la Fira de Vilafranca s’ha creat un circuit de teatre infantil i juvenil a Mallorca.
Quan férem la fira jo tenia un somni: que hi hagués un esdeveniment de teatre infantil i juvenil a cada una de les illes. Ara tenim una mostra a Formentera, un festival a Maó, un festival a Santa Eulària del Riu, el Millor a Cala Millor i el festival d’arts al carrer de capdepera. A més també tenim el TAP, el teatre als pobles de les Illes Balears, amb el qual cream un circuit d’espectacles que es mouen per totes les illes. I finalment el TalentIB. IEB que afavoreix l’ajut per programar espectacles per desplaçaments entre illes.

Vols afegir alguna cosa més?
Sí. A més de tot això, tenim les jornades de bibliotecaris i les jornades de professionals, que enguany s’han internacionalitzat. També, els joves de l’institut de Capdepera han de venir a veure un espectacle a la nostra fira, juntament amb un actor. Volem saber, mitjançant un taller, què esperen els joves d’un espectacle, què els interessa, què els mou, perquè els programadors programen per als joves però ho fan com a persones adultes, i va bé tenir una nova perspectiva. També m’agradaria dir que feim una campanya per captar nous socis i ampliar la nostra base social

I incorporar els joves als escenaris?
N’hem fet tastets. Vengueren els estudiants de l’escola de dansa de Celrà. Són molt joves, però ja fan espectacles de nivell de creació professional, sense ser-ho. Aquí tenen l’oportunitat d’experimentar com és el que aspiren a ser. D’altra banda, la fira va madurant, es remodela amb els anys i estam contents de poder programar espectacles més juvenils perquè vol dir que els petits que venien fa anys s’organitzen ara que són més grans per continuar venint.

Back To Top
×Close search
Search