skip to Main Content
“Per Sant Joan, En Trencar El Dia, S’ajeien En Terra I Miraven Si Sortia Baf. Allà On En Sortia, Hi Cercaven Aigua”

“Per Sant Joan, en trencar el dia, s’ajeien en terra i miraven si sortia baf. Allà on en sortia, hi cercaven aigua”

Miquel Riera Riera, Beió (Sant Llorenç, 1922) i Antònia Rosselló Brunet, de l’Hespital, (Manacor, 1924 – Sant Llorenç, 2018) són dues persones de la terra que n’han vistes de tot color. Mirau què ens contaren.

Aquest hort fa mirera! Veig que hi teniu sembrada tota casta de verdesca…
Miquel: Encara m’agrada culejar un poc, però no et pensis, hi vaig amb bones, tall caps jo (1).

Us demanaré quatre coses, no us destobaré gaire.
Miquel: Caaaa!, no ens destorbes gens, nosaltres ja tenim el jornal que corr! (riu). Què fas? Escrius un llibre? Si està molt no sé si ho veuré, pensa que a la meva edat no tenc hora segura…

L’amo en Miquel, us recordau quan varen dir que els republicans havien desembarcat a sa Coma?
Miquel: Massa ell me’n record!. Jo era a la carrera d’aquesta finca (Tenja). Sentíem els trons. Per aquí davant passava molta gent corrents. Deien “Salve quien puede!” (sic). Un dia vaig trobar sis o set soldats en aquesta carrera. Em saludaren, diuen “teniu res per a menjar?”. Els vaig donar figues seques i un pa de roda. (2) Un altre dia es varen presentar dos soldats d’Inca que feien una retirada dels nacionals (desertaven). Els vàrem donar posada i els auxiliarem. Els dic: “Si no vos apresentau (sic) us agafaran per desertosos” (sic). Em varen escoltar i es presentaren…

Vós, Antònia, què recordau de la guerra?
Antònia: Com vengueren els rojos, tots pegàrem bordada (3) a cal padrí, a l’Hespital (sic). Ens donàvem coratge un amb l’altre. Un dia, horabaixet de tot, mon pare em diu: “Antònia, au!, anem a donar beure a les ovelles”. Ja partírem temorosos. Quan érem pel camí va passar un home, afuadet així mateix. Arriben uns homes, varen demanar a uns pagesos que estaven un bocí enfora: “Heu vist passar un home?”. Diuen: “Se n’ha anat per avall, per avall”. Al cap d’una estona sentim “plam, plam!”. Dic: “Què ha estat, mon pare?”. Diu: “Ara han mort un conill”, i vérem fum encès.

Havien mort aquell home.
Antònia: El mataren. Quan arribam a les cases, els grans feien remolí (4) un tros enfora dels petits. Deien: “Han mort un conill”. Jo era una nina i pensava: “I se’n van del cap!, ara han de moure tanta cosa per un conill?”… Teníem un veinat falangista. Un vespre, ja feia fosca negra, es presenta amb l’escopeta. Li diu a un falangista que era a les cases: “Anem!”. Jo vaig dir “On van a aquestes hores?”. Diuen: “Se’n van a caçar”…

Parlem d’altres qüestions. Una de les pràctiques més sorprenents de la pagesia era tastar terrossos.
Miquel: Això, el meu padrí ho feia. Un temps n’hi havia que tastaven la terra i segons el gust que tenia sabien si la terra estava en saba per a sembrar…També et puc dir que quan la terra fila, està a punt de sembrar. Quan els sementers fan aquells fils com a fils d’aranya, hi ha bona saó.

Antany es deia que el millor dia per a trobar una vena d’aigua subterrània era el dia de Sant Joan.
Miquel: Em recorda que el dia de Sant Joan, en trencar el dia s’ajeien en terra i miraven si sortia baf de dins la terra. Allà on sortia baf, hi cercaven aigua…

En sabeu d’altres de creences populars?
Miquel: Tots tenim una corona en el cap, no és ver?. Idò les persones que tenien dues corones al cap, deien que eren més sortades que les altres…

Patireu discriminació pel fet d’ésser pages?
Miquel: Érem un parell de foravilers que féiem l’escambrit al cafè. Va venir un bosses tristes i tot el temps s’encollonava de nosaltres. Diu: “O sabeu jugar a l’escambrit?”. Tot el temps ens cercava les puces (5). Quan vaig tenir la senalla plena (6), el vaig escometre. Em diu: “Vols sortir, valent?”. Dic: “Tot d’una”. Sortim. N’hi havia més de cinquanta que ens enrevoltaven. Em deien: “Mata’l, mata’l”. Aquell es va treure la corretja, jo li prenc la corretja i li vaig envergar quatre sivellades. Dic: “Jas la corretja, beneitarro!”. Va quedar ben escalivat…

En que consistia el joc o divertiment denominat “el cavall blanc”?
Antònia: Oh! Em recorda bé, del cavall blanc. Us contaré. Pels darrers dies (abans de la quaresma), els vells de Sos Promets i les finques d’aquell redol varen dir: “Hem de donar una alegria als infants”. Es varen determinar de fer un ball cada diumege a cada casa. Ma mare va preparar el cavall blanc, dúiem un xamet! (7) Uns homes es posaven davall uns llençols blancs, com si fossin un cavall. Les orelles del cavall eren les orelles d’una senalla. Es desfressaven d’amagat dels infants. Ajuntaven tots els infants dins la casa i quan estaven tots junts entrava el cavallot dins la casa i era gros!

Quina era la reacció dels infants en veure entrar el cavall blanc?
Antònia: Aquelles criatures tornaven com a boietes. Allò era un desveri, un desveri gros. En veies de fues i al.lots que corrien, un al·lulea una cridadiiiiisa!…

Quines són les diferències entre les matances d’abans i les matances actuals?
Miquel: N’hi ha molta. Llavors feien vetles. A les matances venia una gernació, veïnats, família, llavors tothom es feia. Venien sonadors, ma mare feia una alfàbia plena de bunyols. Brufàvem el porc (8). Quan havíem sopat armàvem ball de bot fins que estaven rebentats. Era molt hermós…

He sentit contar diferents remeis populars per a guarir les paperes…
Antònia: Per a llevar les paperes es posaven segó calent amb vinagre embenat pel coll. També es posaven seu de gallina embenat pel coll, es veu que el greix anava bé… Què vols un poquet de safrà?

O també sembrau safrà?
Antònia: Idò!. Vine i te’n duràs una bosseta…

Vaja quin present que em feis!…

Glossari

1. Tallar caps: Escurçar una feina suprimint-ne la part menys necessària. 2. Pa de roda: Pa circular de grans dimensions. 3. Pegar bordada: Emprendre el camí cap a un punt determinat. 4. Fer remolí (de persones): Grup, conjunt de persones no gaire nombrós. 5. Cercar les puces a algú: Molestar a algú. 6. Tenir la senalla plena: Acabar-li la paciència a algú 7. Dur un xamet: Tenir gran il.lusió per alguna cosa 8. Brufar el porc: Beure aiguardent per a celebrar les matances.

Back To Top
×Close search
Search