skip to Main Content

“Per ser feliços hem de ser proactius i hem de tenir un pla”

“La filosofia és tan senzilla que de vegades no es comprèn, i no és que sigui difícil, sinó que la tenim tan a prop que és complicat que la puguem apreciar”. Així s’expressava dilluns passat a la seu de l’Obra de Manacor el filòsof arianyer Miquel Bestard. Bestard entèn que “la filosofia ens explica, indaga, investiga com hem de ser feliços, perquè el que volem és ser feliços”.
Bestard explicà que “si sembres un pensament, reculls una acció; si sembres una acció reculls un hàbit; si sembres un hàbit, reculls un caràcter, i si sembres un caràcter reculls un destí”. En aquest sentit, el filòsof explicava que la peça més petita de totes influeix en el resultat final. Un dels primers secrets per assolir la felicitat revelats per Bestard va ser el de “fer alguna cosa que t’agrada i fer-la cada vegada millor. És bo tenir un ideal que valgui la pena, i aquest ideal pot ser qualsevol cosa, des de fer música, a fer pa, o el que sigui. En tot cas, l’important és no fixar-nos massa en una àrea concreta, sinó ser capaços de diversificar els nostres interessos i les nostres passions”.
A partir d’aquí Bestard establí un seguit de paràmetres indispensables, segons ell, per assolir l’anhelada felicitat. El primer, ser proactiu: “Entre el que passa i el que feim hi ha un espai, i aquest espai és la nostra llibertat”. Victor Frankl, ja va dir que “som lliures de sentir-nos com vulguem, i en això es basa el principi de la proactivitat”. Frankl, digué Bestard, “va descobrir a Auschwitz que era lliure, perquè a una persona li ho poden prendre tot, menys el fet de poder triar la pròpia actitud”. Una vegada que som lliures ens hem de fer la pregunta: per què? És a dir, “sempre hem de tenir un pla. I és important que el pla sigui nostre, que no ens el posi un altre. De vegades, el pla ens el posa un pare, o una mare, o un cap a la feina, o la parella, o fins i tot un amic. No: el pla ha de ser nostre”.
Després Bestard plantejà quatre qüestions importants: “Què faríeu si només us quedassin sis mesos de vida?, Què faríeu si els doblers no fossin un problema? Quant de temps dedicam a les coses vertaderament importants? Quina gran cosa us atreviríeu a intentar?.
El filòsof arianyer també va recalcar la importància de distingir entre el que és urgent i el que és important: “Som addictes a la urgència, perquè postposam les coses importants fins que no són urgents. I arribam a perdre temps en coses urgents que no són importants”. I hem d’anar alerta, perquè “la vida més llarga és curta”, digué.
Bestard reivindicà també la necessitat de ser independents, però alhora ser-ho acompanyats perquè “si camines tot sol, caminaràs més aviat, però si camines amb més gent arribaràs més enfora”. Es tracta, segons Bestard, de “crear vincles d’interdependència”.
També reivindicà una actitud de “guanyar-guanyar”, i no de “guanyar-perdre”. “Cal voler guanayr, però respectant l’altre. I això no vol dir deixar-se perdre, sinó de mostrar-nos forts i respectuosos”. .
Un altre consell que donà Bestard va ser el d’”escoltar amb intenció d’entendre, perquè sovint escoltam amb la intenció de contestar”
Finalment, digué el filòsof, hi ha el precepte d’esmolar la serra. “Anam tan aviat, que no tenim temps d’aturar-nos a posar benzina”. “No llegim, no ens relaxam, no caminam per la mar, no treballam la connexió amb les persones estimades”. I acabà dient: “És la nostra llum, i no la foscor, el que més ens espanta, no tengueu por”.

Back To Top
×Close search
Search